El 25% de la població metropolitana va ser víctima de la delinqüència l'any 2024

La majoria de persones (53%) declara estar poc o gens preocupada per ser víctima d’un delicte físic o digital

D’acord amb els resultats de l’Enquesta de victimització de l’àrea metropolitana de Barcelona (EVAMB), elaborada per l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), publicada recentment, el 25,3 % de la població metropolitana va ser víctima d’almenys un fet delictiu. Ara bé, quan s’inclou la victimització digital, l’índex s’eleva fins al 32,7 %, és a dir, 7,4 punts percentuals més. Per tant, els fets de l’àmbit digital tenen un impacte rellevant en el conjunt de la victimització. Així es desprèn de 7.845 entrevistes dutes a terme entre el 10 de març i el 8 d’abril del 2025 als municipis metropolitans i entre el 17 de febrer i el 19 de març del 2025 a la ciutat de Barcelona. Les entrevistes pregunten sobre els casos de victimització ocorreguts durant el 2024.

La darrera edició de l’EVAMB mostra que els fets delictius més habituals (concretament, un 18,3 %) són els relatius a la seguretat personal, com robatoris de bossa o cartera, tots sense violència. El segon àmbit amb més freqüència de victimització és el vehicle (7,4 %), que inclou robatoris del vehicle sencer, d’accessoris o d’objectes de l’interior. L’habitatge, sigui en el domicili o en les segones residències, representa un altre àmbit de prevalença de la victimització metropolitana (3,3 % i 0,8 %, respectivament). En el cas del domicili, els intents (2,4 %) han estat més freqüents que no pas els robatoris consumats (1,1 %).

La ciberdelinqüència i els canals on té lloc

El 13,7 % de les persones de l’àrea metropolitana de Barcelona han estat víctimes d’algun delicte en l’àmbit digital. La forma més freqüent és l’engany o estafa en compres en línia, que afecta el 5,6 % de la població, seguida molt de prop pel robatori de diners o pagaments mitjançant dades bancàries en línia, amb un 5,5 %.

En tercer lloc, un 2,6 % ha patit la pèrdua de control dels seus comptes personals, com ara el correu electrònic o les xarxes socials, mentre que els virus o arxius maliciosos afecten un 2,0 % de les persones entrevistades. La suplantació d’identitat per contractar serveis, crèdits o assegurances se situa en l’1,0 %, i un 0,7 % afirma haver rebut amenaces, assetjament o la difusió no consentida de dades personals a les xarxes socials.

L’EVAMB també aporta informació sobre el canal o la plataforma a través de la qual tenen lloc les infraccions, les amenaces o l’assetjament. En aquest sentit, destaca que les xarxes socials o aplicacions concentren gairebé tres de cada deu casos (29,2 %), fet que les situa com el principal espai de victimització virtual. En segon lloc, la missatgeria instantània, com WhatsApp o Telegram, representa el 16,0 % dels casos. Les targetes bancàries i la banca en línia (11,2 %) i la compra en línia (10,3 %) són el tercer i quart canal més habitual, fet que posa de manifest la rellevància dels delictes vinculats al frau econòmic i al comerç electrònic.

Victimització al territori metropolità

L’EVAMB constata que la proporció de víctimes és més elevada entre la població que viu a les ciutats més grans, que funcionen com a nodes centrals del territori metropolità, amb algunes especificitats:

-El 28,6 % de la població resident a Barcelona ha estat víctima d’un fet delictiu, fet que situa aquesta ciutat com el territori metropolità amb un índex més elevat de victimització.

-La segueix la zona del Besòs, amb un índex del 26,2 %. En aquest àmbit territorial, la victimització és més elevada entre els residents de Badalona (28,2 %) que entre els de Santa Coloma de Gramenet (20,9 %).

-A la zona del Llobregat, l’índex de victimització global arriba al 23,5 %. L’Hospitalet de Llobregat obté un índex victimització del 30,8 % i a Cornellà de Llobregat la proporció de víctimes és del 17,7 %.

Les àrees de Vallès-Collserola i Sant Cugat del Vallès destaquen per ser les àrees on el nivell de seguretat del barri i de la ciutat rep valoracions més elevades per part dels veïns i veïnes.

La percepció de seguretat metropolitana es manté estable

En una escala del 0 (no hi ha gens de seguretat) al 10 (hi ha molta seguretat), els barris metropolitans han rebut una valoració mitjana de 6,46 punts i les ciutats, 5,93 punts. Ambdues avaluacions es mantenen força estables respecte de l’edició anterior de l’EVAMB, en què la seguretat del barri va obtenir 6,39 punts de mitjana i la de les ciutats amb un 5,86.

L’anàlisi territorial constata que en les zones i ciutats metropolitanes més poblades, els nivells de seguretat que experimenta la població són més baixos que en les ciutats intermèdies, els municipis més petits i les àrees menys poblades. Les zones de Barcelona i del Besòs reben les avaluacions més baixes del nivell de seguretat dels seus barris i ciutats. A la ciutat de Barcelona, el nivell de seguretat al barri es valora en 6,25 punts i pel conjunt de la ciutat en 5,49; al Besòs, en canvi, la puntuació és de 6,26 i 5,77, respectivament.

La por o la preocupació de patir un fet delictiu

Els darrers resultats de l’EVAMB mostren com la majoria de persones declaren estar “gens o poc” preocupades per la possibilitat de ser víctima d’un delicte, tant en l’àmbit físic (53,2 %) com en el digital (53,0 %). El fet que els valors siguin gairebé idèntics en seguretat física i digital suggereix que la preocupació per la seguretat digital ja s’ha equiparat a la física, cosa que podria estar indicant una consciència creixent sobre les amenaces vinculades a l’entorn en línia (frau, robatori de dades, suplantació d’identitat, etc.).

Estabilitat en les valoracions dels serveis policials

En una escala del 0 (no hi ha gens de seguretat) al 10 (hi ha molta seguretat), la valoració dels serveis dels Mossos d’Esquadra s’ha situat enguany en 7,13 punts i es manté respecte de l’edició anterior. D’altra banda, la satisfacció amb els serveis de les Policies Locals se situa en 6,73 punts.

Les valoracions dels serveis policials difereixen en funció dels territoris. En el cas dels Mossos d’Esquadra, les puntuacions més elevades es registren als àmbits del Llobregat i el Vallès-Collserola, i les policies locals obtenen les millors valoracions al Llobregat.

A escala municipal, Santa Coloma de Gramenet destaca com la ciutat on ambdós cossos són més ben valorats, seguida de Cornellà de Llobregat i Sant Cugat del Vallès, que també presenten puntuacions altes. En canvi, les valoracions més baixes de les policies locals, tot i mantenir-se sempre per sobre dels sis punts, corresponen a la Guàrdia Urbana de Badalona i a la Guàrdia Urbana de Barcelona.

L’EVAMB quantifica i analitza la seguretat urbana al territori metropolità a través dels índexs de victimització i la percepció de la població. La duu a terme l’àrea de Convivència i Seguretat Urbana de l’Institut Metròpoli per encàrrec de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), forma part del Pla estadístic oficial de Catalunya i té una sèrie de més de més de 30 anys d’història.

Redacció / Fotos: IA-Mossos d'Esquadra-Ajuntaments