Exhumació a la Fossa d'Abrera
Ramon Espadaler visita els treballs arqueològics per recuperar les restes de l'alcalde Fèlix Figueras i altres víctimes de la repressió franquista
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica subratlla que l'objectiu és "dignificar i reparar la memòria" de les persones afusellades la matinada del 19 de febrer de 1939 al cementiri vell d'Abrera, en el marc del Pla de Fosses 2023-2026. L'equip d'arqueòlegs ja ha pogut exhumar restes d'uns 12 individus.
El conseller de Justícia i Qualitat Democràtica, Ramon Espadaler, ha visitat els treballs arqueològics a la fossa comuna del cementiri vell d'Abrera (Baix Llobregat), que van començar el passat 17 de novembre. L'actuació s'emmarca en el Pla de Fosses 2023-2026 de la Generalitat de Catalunya i té per objectiu recuperar les restes de víctimes de la repressió franquista.
Segons les investigacions prèvies, la fossa podria contenir entre 12 i 18 civils procedents d’Olesa de Montserrat, Esparreguera i Abrera. Entre els represaliats s'hi trobaria Fèlix Figueras Aragay, qui va ser alcalde d’Olesa de Montserrat durant el període republicà i els inicis de la Guerra Civil, així com altres membres del consistori republicà i dues dones. La majoria serien víctimes dels afusellaments que van tenir lloc la matinada del 19 de febrer de 1939, després de l'anomenat "judici de les vídues".
Progrés de l'Exhumació i Crida a la Identificació
L'anàlisi de plànols i fotografies històriques va permetre establir una hipòtesi sòlida sobre la localització de la fossa, que, segons els experts, només ha estat alterada superficialment. Fins al moment, l’equip d’arqueòlegs ha aconseguit exhumar les restes òssies d’uns 12 individus. Juntament amb les despulles, s'han rescatat i catalogat diversos materials associats, com peces de roba, que aportaran informació addicional.
Durant la visita, Espadaler, acompanyat pel director general de Memòria Democràtica, F. Xavier Menéndez, alcaldes de la zona i familiars dels presumptes inhumats, ha assegurat que aquests actes contribueixen a "dignificar i reparar la memòria d'aquestes persones". També ha agraït la col·laboració dels ajuntaments d’Abrera, Olesa de Montserrat i Esparreguera per la seva implicació amb la memòria democràtica, destacant la importància de la cooperació institucional "al servei de la justícia, la reparació i el mai més".
El conseller ha volgut subratllar que darrere de les xifres hi ha "persones que eren pares, mares, fills, filles... amb projectes de vida", i ha sentenciat que "un crim d'aquesta naturalesa... no pot tornar a passar mai més".
Les restes exhumades seran traslladades al laboratori per ser sotmeses a anàlisis genètiques i antropològiques. L’objectiu final és confirmar-ne la identitat i poder retornar-les als seus familiars. Per això, s'ha reiterat la crida a les persones amb familiars desapareguts perquè s’inscriguin al Cens de persones desaparegudes i s’adhereixin al Programa d’identificació genètica, que ja ha permès identificar 27 persones.
Redacció / Fotos: Generalitat de Catalunya
