El debat sobre el civisme caní s'encona a la via pública pel repunt d'actituds incíviques
Les queixes veïnals augmenten davant la resistència d'una part dels propietaris a corregir les miccions i deyeccions dels animals als carrers.
La gestió de les deyeccions i miccions de les mascotes a l'espai urbà s'ha convertit en un dels principals focus de conflicte veïnal als municipis catalans. L'increment de la població canina de l'última dècada ha posat a prova la convivència als carrers, on l'incivisme d'una part dels propietaris conviu amb el desgast del mobiliario urbà i un augment de la tensió verbal quan es produeixen retrets ciutadans.
Segons les dades dels serveis de disciplina ciutadana de diversos ajuntaments, els conflictes ja no es limiten a l'omissió de recollir els excrements sòlids, sinó que s'han traslladat a la gestió de les orines i, especialment, a la reacció dels infractors en ser advertits. Les associacions de veïns constaten que les crides d'atenció de manera particular solen acabar de forma freqüent en discussions verbals i respostes hostils per part dels propietaris interpel·lats, un fet que dificulta el control social d'aquestes pràctiques.
L'impacte de les orines i el control per ADN
Els informes tècnics de manteniment urbà assenyalen que l'àcid úric de les orines és un dels principals factors de degradació de les façanes, les persianes comercials i els elements metàl·lics, com ara la base dels fanals, on accelera el procés d'oxidació. Tot i que algunes ordenances municipals ja obliguen a rebaixar el líquid amb aigua, els tècnics adverteixen que la mesura només dilueix el compost sense eliminar-ne els efectes corrosius a llarg termini.
Davant d'aquesta situació i de la dificultat d'enxampar els infractors in fraganti, diversos consistoris han optat per vies tecnològiques i punitives:
- Cens d'ADN caní: La implementació de registres genètics obligatoris permet als ajuntaments analitzar les deyeccions abandonades a la via pública i tramitar directament sancions econòmiques que, en molts casos, superen els 300 euros.
- Riscos sanitaris: Les autoritats de salut pública recorden que l'acumulació de residus orgànics no gestionats a les voreres i parcs infantils és un vector de transmissió de bacteris i paràsits com la Toxocara canis.
El perfil de les campanyes municipals actuals s'està desplaçant de la pedagogia directament cap a la pressió sancionadora. Els cossos de policia local han intensificat la vigilància en paisà a les hores de més afluència de passeig amb l'objectiu de frenar unes conductes que afecten tant les arques públiques —pel sobrecost en neteja i reposició de mobiliari— com el clima de convivència als barris.
Redacció/Fotos: LPdB
