El Baix Llobregat entén el català, però se li resisteix parlar-lo

Societat 01 Setembre 2026 Visites: 39

Més del 90% dels veïns el comprèn, però l'ús habitual al carrer s'estanca a la majoria de municipis.

El Baix Llobregat presenta un mapa lingüístic caracteritzat per un alt nivell de comprensió del català, per bé que manté una escletxa rellevant entre l'enteniment de la llengua i la seva pràctica oral i escrita quotidiana. Segons els registres d'usos lingüístics i les estimacions d'integració basades en les dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat), més del 90% dels residents a les trenta poblacions de la comarca entén el català, tot i que l'ús habitual varia significativament segons la subzona geogràfica i la densitat demogràfica.

A la subzona del Baix Llobregat Nord —que inclou municipis com Abrera, Olesa de Montserrat, Esparreguera o Collbató—, la capacitat de parlar el català se situe entre el 78% i el 88%, amb un ús habitual al carrer i al comerç local que arriba fins al 45%. Unes xifres similars es registren a la Vall Baixa i Central, on localitats com Molins de Rei, Begues o Sant Just Desvern superen el 84% de població amb capacitat de parlar-lo de forma fluida.

Per contra, als municipis amb més densitat poblacional del Delta i la franja sud —com Cornellà de Llobregat, Sant Boi, Viladecans, Gavà o Castelldefels—, la comprensió es manté per sobre del 90%, però la xifra de ciutadans que utilitza el català com a llengua habitual d'interacció oscil·la entre el 12% i el 22%. En aquests entorns urbans, la diferència entre entendre l'idioma i utilitzar-lo activament pot arribar als quaranta punts percentuals, un fet derivat de la dinàmica demogràfica i de la diversitat migratòria de la zona.

El panorama de l'ús del català municipi a municipi

Per avaluar el grau d'integració i l'ús real de la llengua a tot el territori, la radiografia de la comarca mostra els percentatges estimats de competència i ús actiu a cadascun dels trenta municipis del Baix Llobregat:

Abrera: 94% el comprèn, 77% el parla, 61% l'escriu. (Ús habitual: 32%-35%).
Begues: 97% el comprèn, 86% el parla, 72% l'escriu. (Ús habitual: 42%-45%).
Castellví de Rosanes: 96% el comprèn, 84% el parla, 68% l'escriu. (Ús habitual: 40%-43%).
Castelldefels: 91% el comprèn, 69% el parla, 54% l'escriu. (Ús habitual: 12%-15%).
Cervelló: 94% el comprèn, 79% el parla, 63% l'escriu. (Ús habitual: 30%-33%).
Collbató: 97% el comprèn, 88% el parla, 74% l'escriu. (Ús habitual: 43%-45%).
Corbera de Llobregat: 95% el comprèn, 81% el parla, 66% l'escriu. (Ús habitual: 33%-36%).
Cornellà de Llobregat: 90% el comprèn, 67% el parla, 51% l'escriu. (Ús habitual: 12%-14%).
El Papiol: 96% el comprèn, 85% el parla, 70% l'escriu. (Ús habitual: 41%-44%).
El Prat de Llobregat: 92% el comprèn, 71% el parla, 55% l'escriu. (Ús habitual: 15%-18%).
Esparreguera: 95% el comprèn, 80% el parla, 64% l'escriu. (Ús habitual: 34%-37%).
Esplugues de Llobregat: 92% el comprèn, 72% el parla, 57% l'escriu. (Ús habitual: 18%-21%).
Gavà: 92% el comprèn, 72% el parla, 56% l'escriu. (Ús habitual: 16%-19%).
La Palma de Cervelló: 96% el comprèn, 84% el parla, 69% l'escriu. (Ús habitual: 38%-41%).
Martorell: 93% el comprèn, 75% el parla, 59% l'escriu. (Ús habitual: 28%-31%).
Molins de Rei: 96% el comprèn, 85% el parla, 71% l'escriu. (Ús habitual: 40%-43%).
Olesa de Montserrat: 95% el comprèn, 81% el parla, 65% l'escriu. (Ús habitual: 35%-38%).
Pallejà: 94% el comprèn, 79% el parla, 63% l'escriu. (Ús habitual: 31%-34%).
Sant Andreu de la Barca: 91% el comprèn, 70% el parla, 53% l'escriu. (Ús habitual: 14%-17%).
Sant Boi de Llobregat: 91% el comprèn, 70% el parla, 54% l'escriu. (Ús habitual: 13%-16%).
Sant Climent de Llobregat: 97% el comprèn, 87% el parla, 72% l'escriu. (Ús habitual: 43%-46%).
Sant Esteve Sesrovires: 94% el comprèn, 78% el parla, 62% l'escriu. (Ús habitual: 31%-34%).
Sant Feliu de Llobregat: 94% el comprèn, 78% el parla, 63% l'escriu. (Ús habitual: 28%-31%).
Sant Joan Despí: 93% el comprèn, 76% el parla, 60% l'escriu. (Ús habitual: 24%-27%).
Sant Just Desvern: 96% el comprèn, 84% el parla, 71% l'escriu. (Ús habitual: 39%-42%).
Sant Vicenç dels Horts: 92% el comprèn, 72% el parla, 55% l'escriu. (Ús habitual: 17%-20%).
Santa Coloma de Cervelló: 96% el comprèn, 83% el parla, 68% l'escriu. (Ús habitual: 37%-40%).
Torrelles de Llobregat: 96% el comprèn, 85% el parla, 70% l'escriu. (Ús habitual: 41%-44%).
Vallirana: 94% el comprèn, 78% el parla, 61% l'escriu. (Ús habitual: 29%-32%).
Viladecans: 92% el comprèn, 73% el parla, 58% l'escriu. (Ús habitual: 15%-18%).

Davant d'aquest escenari, l'estratègia dels serveis locals de català i dels centres de normalització lingüística (CNL) com Eramprunyà o Ca n'Ametller s'ha centrat a reforçar l'atenció als nivells inicials. Més del 60% de les matrícules de formació reglada per a adults es concentren en els nivells A1 i A2, amb l'objectiu de donar eines als nous residents per convertir la comprensió passiva en una eina d'inserció laboral i cohesió social. A més, iniciatives de voluntariat lingüístic i xarxes de comerços col·laboradors busquen oferir entorns d'aprenentatge segurs fora de l'aula.

Més de quatre dècades de política lingüística a Catalunya

Les iniciatives actuals al Baix Llobregat s'emmarquen en el model de normalització lingüística impulsat a Catalunya fa més de quatre dècades, arran de l'aprovació de la Llei de Normalització Lingüística el 1983 i de la posterior creació del Consorci per a la Normalització Lingüística (CPNL) el 1989. Aquesta trajectòria institucional ha estat clau per universalitzar l'ensenyament i l'accés a la llengua, aconseguint que la pràctica totalitat de la població entengui el català. Això no obstant, el context comarcal actual demostra que els reptes han canviat: si als anys vuitanta l'objectiu prioritari era la recuperació institucional i l'alfabetització, avui la prioritat al Baix Llobregat és garantir que la llengua sigui un vehicle d'interacció viva i quotidiana davant la creixent diversitat social i laboral.

Redacció/Foto: IA