L'esforç de reciclatge al Baix Llobregat es concentra en només vuit municipis
L'estratègia metropolitana revela una doble velocitat en la gestió de residus de la comarca
La nova Estratègia Metropolitana d'Infraestructures de Residus de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB), presentada recentment, posa el focus en l'objectiu crucial de reduir la generació i augmentar la recuperació de deixalles. Amb un territori que gestiona prop d'un milió i mig de tones anuals de residus domèstics, el repte és monumental.
El Baix Llobregat, amb els seus 30 municipis, actua com un termòmetre de l'èxit o el fracàs d'aquesta transició ecològica, especialment en relació amb l'Objectiu 55% 2025 de recollida selectiva. L'anàlisi de l'indicador per municipi revela una realitat de dues velocitats dins de la comarca.
La Lliga de l'Excel·lència: Els líders que superen la meta
Dels 30 municipis del Baix Llobregat, 8 ja compleixen o superen l'exigent objectiu del 55% fixat per a l'any 2025. Aquests municipis no només lideren el rànquing comarcal, sinó que se situen entre els més eficients de l'àrea metropolitana.
Els municipis capdavanters de la comarca són:
- Corbera de Llobregat (77%)
- Torrelles de Llobregat (72%)
- S.Coloma de Cervelló (70%)
- Sant Just Desvern (63%)
- El Papiol (61%)
- Begues (61%)
- La Palma de Cervelló (59%)
- Pallejà (57%)
Aquests resultats evidencien l'eficàcia dels sistemes de recollida implementats i una alta conscienciació ciutadana.
El Repte Metropolità: 22 municipis per sota del llindar
Tot i l'esforç dels líders, la gran majoria dels municipis del Baix Llobregat, un total de 22, encara es troben per sota de la referència del 55%. La llista inclou poblacions grans i petites, des de Martorell (54%) i Abrera (53%) que estan a les portes de l'objectiu, fins a Cervelló, que se situa al 25% segons les dades del dosier.
Municipis amb gran pes demogràfic com Castelldefels (47%), Gavà (40%), Sant Boi de Llobregat (37%) o Cornellà de Llobregat (36%) han d'intensificar les seves estratègies de recollida selectiva per assolir la meta en el curt termini que marca l'horitzó 2025.
La Xarxa d'Infraestructures del Baix Llobregat: FORM i Fracció Resta
La nova estratègia de l'AMB posa un èmfasi especial en la millora i l'expansió de les instal·lacions de tractament. El Baix Llobregat és una zona clau, ja que acull infraestructures vitals per al conjunt metropolità:
Tractament de la Fracció Orgànica (FORM): El sistema metropolità depèn de dues grans plantes de tractament de FORM:
- Ecoparc 1 (El Prat de Llobregat): Ubicat al Baix Llobregat, és una peça clau de la infraestructura. Per complir els objectius, se'n preveu l'ampliació de la capacitat.
- Ecoparc 2 (Montcada i Reixac): Situat al Vallès Occidental, dóna suport a la resta de l'àrea metropolitana.
- Tractament de la Fracció Resta: La gestió dels residus que no s'han pogut reciclar de manera selectiva recau en la:
Planta de Tractament de Torrelles de Llobregat: Aquesta instal·lació és l'encarregada de gestionar una part important de la fracció resta de la comarca i de l'entorn metropolità abans de la seva disposició final.
Per complir els objectius globals, l'AMB planifica, a més de l'ampliació de l'Ecoparc 1, el Projecte d'un Nou Ecoparc amb capacitat per a FORM i fracció resta. Aquesta nova instal·lació, pendent de la ubicació definitiva, serà vital per descongestionar la xarxa existent i garantir un sistema sòlid i optimitzat per a les més de 200.000 tones anuals de FORM generades.
L'Impacte Econòmic de la Separació de Residus
La recollida selectiva no és només una qüestió ambiental, sinó que té una repercussió directa en l'economia domèstica. Segons el dossier de l'AMB, l'índex de reciclatge modula l'import de la Taxa Metropolitana de Tractament i Disposició de Residus (TMTR).
Els municipis que més recuperen i millor separen poden arribar a pagar fins a tres vegades menys que aquells amb un rendiment de reciclatge més baix. Actualment, el cost de tractament oscil·la entre els 60 € i 140 € per llar i any, depenent de la generació de residus i, crucialment, de l'índex de reciclatge. Per tant, l'esforç de la ciutadania en la separació es tradueix en un estalvi tangible en la factura municipal.
Horitzó de Futur
El context recent, marcat per la crisi de la COVID-19 i la inflació posterior, ha trencat la dinàmica de creixement continu de la producció de residus que es mantenia des del 2014, estabilitzant-la a la baixa. Aquesta conjuntura ofereix una oportunitat per consolidar millores estructurals.
Per al Baix Llobregat, la nova estratègia de l'AMB implica la necessitat d'adaptar les infraestructures i els models de recollida per reduir la distància entre els municipis capdavanters i els que presenten més dificultats, assegurant que el servei de gestió de residus continuï sent "imprescindible per al bon funcionament de la metròpolis".
Redacció / Fotos: AMB-LPdB
