

Texte: Marçal Fontanals / Foto: CRS


- Julio Calleja: Doctor en Ciències de l'Activitat Física i l'Esport. Master en Alt Rendiment Esportiu. Entrenador Superior de Bàsquet. Ex preparador físic del projecte Segle XXI i del Tenerife Lliga LEB i ACB.
- Enrique Fernández: Entrenador Superior de Bàsquet. Expert Universitari en Entrenament Esportiu. Entrenador jugadors de formació des de 1998 (d'infantil a EBA).
Texte: Marçal Fontanals - FCBQ / Foto: Ajunt. Viladecans




Texte: Marçal Fontanals - EFE / Foto: Arxiu Marca


Kaniskina va donar la cara des del principi, formant front del grup junt Sokolova, plusmarquista mundial (1:25:08), la guatemalteca Jamy Franc i la keniana Grace Njue. Beatriz Pascual va marcar la pauta quan s'havia complert el primer quart d'hora, però les russes no van abandonar les seves posicions davanteres. Kaniskina va passar primera els cinc quilòmetres en 23’29’’ i va trencar les hostilitats amb un canvi que va alleugerir el grup. La segona estirada de Kaniskina, en el vuitè quilòmetre, va esmicolar la formació davantera, reduïda ja a tretze, entre elles les tres russes, les espanyoles Vasco i Pascual i l’italiana Elisa Rigaudo quan van passar l'equador de la prova en 46’16’’.
La màquina russa continuava la seva implacable labor de desgast, alternant atacs amb moments de repòs que algunes escampades aprofitaven per a tornar a enganxar-se al carro davanter. El trencament definitiu va arribar en l'onzè mil. Només la xinesa Hong Liu, bronze a Berlín 2009 i quarta en els Jocs de Pequín 2008, aguantava amb les tres russes. Quan es complia l'hora de marxa, un canvi de Kirdyapkina va deixar tallada a Sokolova.
En el quilòmetre 14 les dues russes es van quedar dalt soles però la doble campiona ja no va parar. Va deixar enrere també al seu compatriota i es va anar a la recerca del seu tercer títol. Va passar els quinze km. en 1h08’03’’. Beatriz Pascual, amb dos avisos, passava sisena en aquest punt, a 41 segons, i María Basc desena a 47.
Texte: Marçal Fontanals - EFE / Foto: EFE



Obrirà el foc la Lliga dels Pirineus femenina, que arriba ja a la seva dotzena edició. A partir de les 18’45 hores l’Esportiu Castelldefels i CE Molins de Rei lluitaran pel primer títol oficial de la temporada. Cap dels dos conjunts han aixecat mai el trofeu de campions. Mentre el Castelldefels ha disputat quatre edicions fins al moment de la Lliga dels Pirineus, el Molins farà el seu debut a Sabadell. Tots dos equips reeditaran la Final de la Copa Catalunya celebrada el passat mes de juny a Bordils, on el Castelldefels es va imposar per un còmode 35-30. Ambdues finals es disputaran al recentment estrenat Pavelló Nord de Sabadell.
Texte: Marçal Fontanals - FCH / Foto: EJD


Texte: Marçal Fontanals - FCP / Foto: FCP


La pluja va afegir dificultat al terreny en Tanvald i va elevar les puntuacions. L'espanyola, de 25 anys, va tancar la primera volta amb deu punts, la meitat que les de la seva major oponent, la britànica Emman Bristow (Ossa). "Pel que fa a aquesta carrera, amb zones relliscoses i difícils, considero que he comès alguns errors que no havia de, potser per la tensió que inevitablement sempre existeix quan hi ha un títol en joc", va explicar. Sanz, deu vegades campiona europea, va afegir que "el desè títol mundial va ser una xifra màgica, però guanyar l'onzè és molt especial".
"Confio que em quedi energia per a temps. Sóc jove i em sento en forma, així que vull més. No obstant això, arriba una nova generació de noies joves, amb camp per a progressar i a les quals hauré de tenir també molt en compte", va assenyalar.
Texte: Marçal Fontanals - EFE / Foto: Arxiu


LAIA SANZ (declaracions):
"És molt satisfactori revalidar una vegada més el títol, ja que aconseguir-ho durant deu anys consecutius és molt difícil. Durant aquest temps els meus rivals han anat canviant, s’ha anat algunes de les que estaven quan vaig vèncer per primera vegada, i han arribat d’altres i jo he seguit treballant amb l’únic objectiu de anar cada vegada a més.”
“Ha estat un campionat gairebé perfecte. I dic gairebé pensant amb els cinc punts que em van imposar, en la meva opinió dubtosos, a la prova anterior, sense els quals hauria acabat la comeptició a cero”.
Texte: Marçal Fontanals / Foto: Repsol Media


La Copa Catalunya Femenina ha cridat l’atenció dels aficionats i, fins a un miler de persones s'han acostat al camp municipal de Les Planes de Sant Joan Despí per gaudir del millor futbol femení. Les victòries de Barça i Espanyol no han minvat l'emoció del joc i l'espectacle que ens tenen acostumats ha mostrar aquests grans equips. L'Espanyol ha superat àmpliament al Levante Las Planas, tot i que l'equip de l'Albert Sánchez no li ha perdut mai la cara al partit i ha demostrat part del seu potencial a pesar de la seva falta de preparació i rodatge. El resultat és inapel·lable i els gols de Willy, Vanesa, Torrejón i Debo (2) ha evidenciat la diferència entre tots conjunts.
Més problemes ha tingut el Barça per superar l'equip del Baix Empordà. En el descans el marcador reflexava encara el resultat inicial. Fins al minut 69 el Barça no ha pogut perforar la porteria de l’Estartit amb un gol de Montse Torné. Cuatre minuts més tard Sònia Bermudez ha tornat a marcat per les barcelonistes i semblava que la semifinal estava sentenciada. Però l’orgull i el bon futbol de les empurdaneses han provocat una oportunitat de gol que no ha desaprofitat Maribel per reduir distàncies en el marcador amb un xut espectacular que ha entrat per l’escaire de la porteria blau-grana. El resultat final de 2 a 1 manifesta la gran igualtat del dos equips.
Texte: Marçal Fontanals - FCF / Foto: FCF


La temporada estarà marcada per la crisi econòmica i, per tant, molts equips s’han hagut d’ajustarse el cinturó i configurar plantilles modestes, tot i que hi haurà un grup d'equips que seran favorits per acabar la Lliga entre els quatre escollits que lluitaran per pujar a la Segona Divisió B. Aquest són el Santboià, Prat, Espanyol B, Pobla de Mafumet, Cornellà i Europa.
Texte: Marçal Fontanals / Foto: www.reus24.com