Noves troballes a la Cova Gran de Collbató obren la porta a estudiar el Mesolític a Montserrat
La campanya d'excavació d'aquest juny identifica nivells de sediments d'entre 6.400 i 11.200 anys d'antiguitat a l'interior de la cavitat.
La Cova Gran de Collbató es consolida com un jaciment arqueològic de referència a la península Ibèrica després dels resultats obtinguts en la campanya d'excavació d'aquest mes de juny. Els treballs, liderats per l'Institut Català de Paleontologia Humana i Evolució Social (IPHES-CERCA), han permès explorar per primera vegada sectors inèdits de l'interior de la cavitat, aportant dades clau sobre l'evolució de les ocupacions humanes al massís de Montserrat.
El descobriment més significatiu d'aquesta edició ha estat la identificació de noves unitats estratigràfiques que se situen cronològicament entre fa 6.400 i 11.200 anys. Aquestes troballes podrien constatar de forma sòlida l'ús de la cova durant el Mesolític, el període de transició on van viure els darrers grups de caçadors i recol·lectors abans de l'aparició de les primeres societats pageses. Es tracta d'una etapa històrica encara molt desconeguda al nord-est peninsular, fet que converteix aquestes evidències en una línia de recerca crucial per entendre la neolitització de l'entorn.
En la campanya d'enguany, que ha comptat amb la participació del SERP de la Universitat de Barcelona i d'estudiants de la Universidad Autónoma de Madrid i la Universidad de Santiago de Compostela, també s'han recollit mostres per a anàlisis arqueobotànics. Aquests estudis serviran per reconstruir el paisatge i les condicions ambientals de Montserrat durant el Plistocè final i l'Holocè, així com per esbrinar com gestionaven els recursos naturals les diferents comunitats.
Amb aquesta nova intervenció, la Cova Gran amplia el seu ja ric registre material —que abasta des del Paleolític mitjà amb els neandertals, fins al Magdalenià, l'Epipaleolític i el Neolític antic cardial—, refermant el seu paper com un arxiu històric excepcional per estudiar les dinàmiques evolutives i d'adaptació humana al llarg de la prehistòria.
Redacció/Foto: Aj. Collbató
