La Universitat de Barcelona excava als jaciments prehistòrics de Collbató

La Universitat de Barcelona excava als jaciments prehistòrics de Collbató

És la primera intervenció científica que té lloc en aquests jaciments després que fossin estudiats per primera vegada fa gairebé un segle

Collbató és un dels referents per a l’estudi del neolític mediterrani. Investigadors del Seminari d’Estudis i Recerques Prehistòriques (SERP) de la Universitat de Barcelona han realitzat aquest mes de juny unes excavacions arqueològiques a la Cova Gran i la Cova Freda, jaciments en què es va definir per primera vegada l’estil de decoració ceràmic anomenat montserratí.. És la primera intervenció científica que té lloc en aquests jaciments després que fossin estudiats per primera vegada fa gairebé un segle, en una expedició de l’Institut d’Estudis Catalans el 1922.

Les excavacions les han dirigides els professors de la UB Josep M. Fullola, Xavier Oms i Juan Ignacio Morales, i l’investigador adscrit al grup Artur Cebrià. La campanya té el suport econòmic i la col·laboració institucional del Patronat de la Muntanya de Montserrat i de l’Ajuntament de Collbató.

5cfredademontserratvistadelexcavacio 600x400

Cova Freda i Cova Gran

L’excavació a la Cova Freda ha permès documentar que va ser utilitzada com a cova corral per part dels primers pagesos, que hi estabulaven els primers ramats d’ovelles i cabres.

A la Cova Gran també s’han trobat diversos testimonis d’ocupacions neolítiques (de fa entre 7.500 i 7.000 anys), i s’han recuperat fragments de la famosa ceràmica montserratina. L’estil montserratí, conegut a partir dels anys cinquanta com a ceràmica cardial, caracteritza les produccions ceràmiques dels primers pagesos que es van expandir pel Mediterrani des del Pròxim Orient.

Tot i així, una de les novetats principals ha estat la constatació que a la Cova Gran també hi van habitar grups de caçadors recol·lectors del paleolític superior final, un fet del qual fins ara no es tenia constància. Les principals troballes d’aquesta època, de fa entre 12.000 i 15.000 anys, han estat principalment eines fabricades amb sílex i restes de fauna consumida pels grups humans, com cérvols conill. És força probable que a mesura que avancin les excavacions es puguin documentar nivells amb ocupacions humanes encara més antigues.

Per bé que els resultats de la campanya de la UB encara són força preliminars, s’ha pogut constatar de primera mà el gran potencial que ofereixen les dues coves i, per tant, les importants possibilitats que ofereixen per desenvolupar una recerca continuada sobre el poblament prehistòric de les muntanyes de Montserrat.

El SERP es proposa treballar en aquesta línia en els propers anys. Els resultats obtinguts en els dos jaciments, a més d’ajudar a contextualitzar el ric material ceràmic, ossi i lític publicat el 1925 per Josep Colomines i conservat al monestir de Montserrat, aporten dades rellevants de la prehistòria en aquestes serres de conglomerats del prelitoral català. En el cas de les ocupacions paleolítiques, a més, omplen un buit de coneixement d’aquest període en tota aquesta regió.

Redacció / Fotos: Aj. Collbató