El ballarí professional valliranenc s’ha format a les millors escoles de Barcelona, Regne Unit i Nova York
Amb només vint-i-cinc anys, Àlex Llorca està a punt de fer realitat el seu somni des de petit: poder ballar als Estats Units. Després de formant-se a les millors escoles de Barcelona, Regne Unit i Nova York, i participar en diversos espectacles i shows podrà treballar regularment a Amèrica en un futur molt proper. Però per a aquest valliranenc no ha estat tot la dansa, ja que ho ha compaginat amb els meus estudis en ciències i experiències diverses al món de l'art; a més d’exercir de regidor de joventut al seu municipi. Actualment està treballant per la sanitat pública del Regne Unit, ajudant a millorar la situació pandèmica actual. Representa un clar exemple i és un referent per a molts joves que volen continuar amb els seus estudis i formació en l'art tant a Espanya com a l'estranger, en aquests temps tan complicats per a la cultura al nostre país.
Com va néixer la teva passió per la dansa?
De ben petit ja sentia la necessitat inherent de ballar en escoltar música, però recordo el moment en què em vaig adonar que allò em feia feliç. Als cinc anys vaig demanar als meus pares d’anar a provar una classe d’aeròbic, al centre multiesportiu Cos Màster de Vallirana, perquè les meves amigues Alba i Arantxa s’havien inscrit i estaven molt contentes. Allà em van oferir també de provar taekwondo, que es feia a la mateixa hora, i així fer la meitat de cada classe, cosa que vaig acceptar al pensar que seria més normal fer una activitat “de noi” i que podria arribar a agradar-me més, com a tots els altres. En aquell moment un no entén res i ho prova tot. És curiós com encara recordo moments d’aquella classe d’aeròbic com si fossin ahir, aquella felicitat que sentia al ballar i de compartir-ho amb les meves amigues.
Després de la mitja hora ballant, no em van caldre ni cinc minuts a taekwondo per sentir que volia tornar a l’altra classe i adonar-me que era diferent dels altres nens. Era un noi que preferia ballar. Per això, vaig demanar als meus pares que m’apuntessin a aeròbic. Sembla que en aquell moment jo ja havia decidit que volia fer amb la meva vida.
Com et defineixes com a ballarí?
Versàtil. Sóc ballarí de jazz especialitzat en teatre musical, tot i que m’he format en més de deu estils de dansa diferents, així com també en interpretació i cant. Em considero un ballarí que s’adapta amb facilitat, afegint el meu toc personal a cada moviment i entregant-me sempre al màxim.
Com a tot noi que vol iniciar-se a la dansa. Vas trobar dificultats?
Evidentment, des que vaig preferir apuntar-me a les classes d’aeròbic. Malauradament hi ha molts casos d’assetjament infantil en nens que fan dansa des de ben petits. El fet que m’agradés ballar, com les noies, em feia diferent. Ara ho definiria com especial, però en aquell moment era un nen estrany. Vaig passar a ser el centre de moltes mirades, riures i comentaris desagradables, que feien mal. Recordo molts moments de dubte de si estava fent el correcte o si havia de deixar de ballar. Volia renunciar a allò que més m’agradava per aconseguir ser un nen normal i, així, evitar tots aquells moments difícils, molts dels quals em van acompanyar en forma de pors i inseguretats durant molts anys. Però després d’aquells moments d’incertesa, tornava a ballar i m’adonava que no podia deixar anar aquella sensació de felicitat. Així que a poc a poc vaig anar paint aquell dolor i aprenent a fer menys cas d’aquelles mirades, a perdre interès d’aquells riures i a ignorar aquells comentaris.
Quina importància ha tingut la teva família en la teva professió de ballarí?
La meva família ho ha estat tot. Els meus pares, Montse i Alejandro, i la meva germana Paula són els meus pilars. Em sento molt agraït per tot el que han fet per mi amb tanta valentia, per animar-me en els moments de dubte i per fer que tot semblés fàcil quan en realitat no ho era, ja que ells també van patir al veure’m patir. Ells van ser i són el meu suport incondicional, per això em sento molt afortunat de tenir-los al meu costat. També haig de mencionar el recolzament constant de les meves cosines, avis i àvies, i tiets i tietes, el qual m’ha fet créixer feliç i amb total llibertat per ser jo mateix. Tinc la millor família del món.
Quina ha estat la teva trajectòria?
La meva primera experiència professional com a ballarí va ser just en acabar els quatre anys d’un curs en Dansa i Comèdia Musical a l’Escola Coco Comin de Barcelona. Em van agafar pel nou espectacle del grup musical SP3, on cantàvem i ballaven les cançons del Super 3 (de TV3) per tota Catalunya. Vaig ballar en aquest grup durant 5 anys, trepitjant grans escenaris com l’Estadi Olímpic Lluis Companys, el Palau Sant Jordi o el Festival de Cap Roig. Durant aquells anys vaig graduar-me en Ciències Biomèdiques per la Universitat de Barcelona i vaig exercir com a regidor de Joventut al meu poble, Vallirana. En aquesta època tan intensa també vaig actuar en grans produccions teatrals a Barcelona com “Moustache, the Rhythm Musical” al Teatre Apolo, i “Nit de Musicals: Swing Broadway” i “Carousel” al Teatre Grec.
També he ballat en diferents shows i esdeveniments per empreses com Port Aventura World, Casino Barcelona, Gatsby Barcelona, MediaMarkt, Huawei, Editorial Planeta, MamaPop i TheStyleOutlets Viladecans. A nivell docent, he treballat com a professor de claqué a l’Escola Coco Comin de Barcelona, i professor de Comercial Dance i Jazz a l’Escola Sonia’s Dance Place de Sant Andreu de la Barca. I en televisió, he aparegut com a ballarí en un capítol de la sèrie "Mira lo que has hecho" de Berto Romero a Movistar+ i en un anunci del cotxe Hyundai Santa Fe.
La teva formació et va dur a Nova York. Quina ha estat la teva experiència?
La millor experiència de la meva vida. Un somni complert, ballar a Nova York. Em van acceptar a l’escola Broadway Dance Center per cursar el “Professional Semester”, una reconeguda formació de dansa amb els millors professors de la indústria del teatre musical nord-americà. Van ser uns mesos increïbles i molt intensos, ja que ballava més de 25 hores setmanals i de diferents estils com Ballet, Jazz, Claqué, Hip-Hop, Contemporani, Balls Llatins, Interpretació i Cant, entre d’altres. A més a més, aprofitava totes les estones lliures per veure musicals a Broadway i fer voltes per la ciutat, descobrint tots els racons màgics que amaga. També vaig tenir el plaer de formar part d’algunes associacions d’arts i companyies de dansa, on vaig conèixer a gent preciosa i em van donar l’oportunitat de ballar en diferents shows i esdeveniments per la ciutat. Amb l’organització Revolución Latina vaig ballar en el famós esdeveniment de teatre musical “BroadwayCon” i més tard, vaig fer el meu primer debut professional a Nova York a l’espectacle “Yellow” de la companyia de dansa ALMA NYC a l’Alvin Ailey American Dance Theater.
Nova York és un lloc que t’atrapa, on es viu amb un ritme frenètic i on pots trobar tot el que necessitis. Qualsevol persona, sigui d’on sigui i sigui com sigui, pot trobar el seu lloc allà on sentir-se ella mateixa i trobar-se a gust. I jo, com a amant de la dansa i el teatre, no vaig trigar ni una setmana per enamorar-me de “la ciutat dels musicals”. Allà, tot i ser a milers de quilòmetres de la família i amics, em sentia com a casa. Sentia que era el meu lloc i que estava seguint el camí correcte, però també sentia que havia de fer un pas endavant per aconseguir el que realment desitjava, ballar en una producció musical americana.
L’aparició de la Covid-19 ha estat negatiu en la teva professió com a professional, ja que no has pogut desenvolupar diferents projectes previstos…
El gener del 2020 em van agafar en un càsting a Nova York per ballar en el musical Footloose, produït per Norwegian Cruise Line, una de les millors companyies de creuers americanes. Al cap de poques setmanes ja estava a Florida per començar els assajos del musical, que van durar dos mesos. Durant aquelles setmanes veiem com anava empitjorant la situació mundial per la Covid-19, però no va ser fins l’última setmana d’assajos que ens van reunir a tota la companyia per explicar-nos que havien de cancel·lar tots els creuers. Va ser un dia terrible. Ja teníem tot l’espectacle acabat i els bitllets d’avió preparats per volar a Los Angeles, on començava l’itinerari del nostre creuer. En canvi, jo vaig volar cap a Barcelona uns dies més tard, tornant cap a casa fins previ avís. Va ser un moment d’incertesa, ja que ens van dir que probablement tornaríem al contracte en unes setmanes, però vèiem que la situació no es deixava d’agreujar i la nostra esperança començava a disminuir. I així, les setmanes es van convertir en mesos i ara ja farà més d’un any i mig.
Abans de l’estiu del 2021 ens van contactar per informar-nos que per fi es tornarien a activar els creuers, però que a causa de la gran pèrdua de diners que ha tingut el sector turístic, la primera temporada postpandèmia només comptaran amb personal americà per evitar problemes i despeses extres amb els vols, visats i proves mèdiques. Així que, si tot va bé, espero tornar cap als Estats Units l’any vinent.
Actualment et trobes a Edimburg. Com et va? Què fas?
Estic molt bé, feliç, tot i que trobo a faltar la família, els meus amics i ballar més, tant en classes com als escenaris com feia abans de la pandèmia. La Covid-19 va ser un cop molt dur pel sector artístic, per això vaig haver d’utilitzar la meva opció B a nivell professional, la biomedicina. Vaig passar tot l’estiu passat a Barcelona sense treballar i sense saber que passaria amb la meva vida, i em vaig atabalar molt. Necessitava tornar a viatjar, canviar d’aires i enfrontar-me de nou a una nova aventura. Per això vaig mirar diferents opcions per Europa, tot i que finalment vaig decidir venir a provar sort a Edimburg, ja que el meu amic Xavi vivia aquí i, a més a més, en aquell moment hi havia moltes oportunitats de feina en investigació i sanitat. Actualment porto gairebé un any treballant per la NHS, la sanitat pública de Regne Unit, fent tests PCR per la detecció de la Covid-19. És una experiència molt enriquidora de la qual aprenc molt cada dia. Edimburg, i Escòcia en general, és un lloc preciós, ple de paisatges màgics, de castells i de colors ben intensos que fan sentir-te com en un conte constantment. Ho recomano molt!
Quins són els teus projectes de futur?
El meu projecte és continuar lluitant pel meu somni: ballar en un musical als Estats Units. Sé que és un projecte ambiciós i difícil, però no impossible. Ho aconseguiré. És per això que continuo entrenant i formant-me en diferents escoles allà on estic, mentre que vaig preparant tota la documentació necessària per sol·licitar el visat per treballar a Amèrica.
Redacció / Fotos: Àlex Llorca