Les intervencions arqueològiques en curs han permès identificar noves boques de mines prehistòriques que se sumen a les 21 detectades en aquest indret entre 2018 i 2021
El patrimoni prehistòric de Gavà no s’atura. Les intervencions arqueològiques en curs a la zona de les Ferreres han permès identificar tres noves boques de mines prehistòriques que se sumen a les vint-i-una detectades en aquest indret entre 2018 i 2021.
La investigació, engegada per la Institució Milà Fontanals d’Investigació en Humanitats (IMF-CSIC) amb la col·laboració de l’Ajuntament i el Museu de Gavà i encapçalada per l’arqueòleg de la IMF-CSIC Ferran Borrell, ha permès localitzar vint-i-quatre accessos miners al sector de les Ferreres des de 2018, en el marc de dos projectes quadriennals (2018-2021 i 2022-2025). Els resultats de les anàlisis de Carboni 14 parlen d’estructures del Neolític, d’uns 6.000 anys d’antiguitat, tal com es presumia ateses les característiques de les boques de mina, així com la geologia on van ser excavades i els materials trobats durant la seva delimitació.
De les vint-i-quatre obertures mineres de les Ferrers, tres d’elles han estat descobertes recentment, a finals de l’any 2023, en el marc d’un nou projecte quadriennal. Les troballes estenen una mica més el complex miner neolític vers el límit nord-oest del municipi, enfilant-se per la serra de les Ferreres, i posen en evidència que el patrimoni miner a Gavà té molt de camí a recórrer.
L’alcaldessa de Gavà, Gemma Badia, ha qualificat la troballa de les noves boques de mines “com una gran notícia patrimonial. El nostre jaciment ja és un referent del neolític a nivell europeu, com les mines amb pous, cambres i galeries més antigues que es coneixen i les úniques del període dedicades a l’extracció d’un mineral que té un ús ornamental i un valor simbòlic. Ara, aquestes investigacions ens permeten avançar en el descobriment dels seus orígens, un pas més per avançar en el coneixement de la nostra història i que aquesta continuï sent un focus d’investigació, de difusió i d’atracció.”
El delegat del CSIC a Catalunya, Lluís Calvo, remarca que la col·laboració entre els investigadors de la IMF-CSIC i l’Ajuntament i el Museu de Gavà ajudarà a aconseguir l’impacte social de la recerca que es busca des d’Europa. “La recerca europea actualment busca tres objectius: aconseguir l’excel·lència científica, aconseguir la transferència de la recerca i la innovació, i en tercer lloc, arribi a la societat”, ha afirmat.
L’arqueòleg Ferran Borrell recorda que les mines són béns culturals d’interès nacional, però malauradament, moltes vegades es descobreixen quan s’està fent alguna obra o construcció. En aquest sentit, ha explicat que aquest descobriment “és un regal perquè hem trobat les mines en el marc d’un projecte de recerca, sense danyar-les i sense tenir la pressió d’un projecte de construcció darrere, i en uns terrenys que pertanyen a l’Ajuntament, el que permetrà la seva conservació. La millor forma de protegir les mines és trobar-les, excavar-les, i preservar-les.”
Podrien ser anteriors a les de can Tintorer
Les boques de mines prehistòriques descobertes enguany estan al nivell del sòl, fetes directament en afloraments de pissarra del període geològic paleozoic, afloraments en els quals es troba la variscita, el preuat mineral amb el qual es comerciava durant el Neolític. Són mines en superfície, semblants a les descobertes a les Ferreres durant la campanya de 2018-2021. Això fa pensar als investigadors que el conjunt de mines de les Ferreres podrien ser les més antigues i representar els inicis de l'explotació minera neolítica a Gavà.
Això diferencia aquestes mines de les d’un altre sector del jaciment, anomenat Can Tintorer i el més estudiat fins ara. A Can Tintorer les pissarres amb la variscita no estan a prop de la superfície, sinó que estan cobertes per capes d'argila i tortorà, que els miners i mineres del neolític van haver d’excavar per arribar a l'esmentada pissarra.
Aquests indicis fan pensar que els miners haurien pogut començar per una explotació a cel obert al sector Ferreres, fent les primeres excavacions en trinxera i en galeries curtes. Això hauria permès acumular experiència i observar que en altres llocs del jaciment, per sota de les esmentades capes d'argila i de tortorà, hi havia també pissarra, començant a fer galeries subterrànies més profundes com les que trobem a Can Tintorer i es poden veure en el Parc Arqueològic Mines de Gavà.
Redacció / Fotos: Aj. Gavà
