El treball en temps de la Covid-19

Carlos de Pablo Torrecilla

Secretari Comarcal UGT Baix Llobregat

Tots tenim integrat a hores d'ara, que la crisi sanitària en la qual la nostra societat es troba immersa des de fa setmanes ha provocat una crisi econòmica, social i política de gran importància. Mentrestant, estem davant una situació mai viscuda per tots nosaltres, de limitació de mobilitat per un confinament imprescindible per a poder enfrontar-nos davant el repte de lluitar contra un virus que es propaga a gran velocitat, amb gran facilitat i de conseqüències dramàtiques.

Avui, tothom elogia, aprecia i troba imprescindibles no només els serveis públics com la sanitat o la dependència, també el paper dels treballadors dels ara serveis essencials com per exemple el comerç i distribució d'aliments. Ja ningú recorda que per mantenir el sistema que enriqueix a uns pocs se'ls va maltractar a elles i a la resta de persones treballadores durant una dècada. Els que ho van fer s'amaguen ara sota falsos actes de beneficència preparant-se perquè la nova crisi torni a ser una nova oportunitat de negoci per ells i per als especuladors que els ajuden a mantenir el model d'un sistema injust i que provoca desigualtats, precarietat i misèria per a la majoria de persones. A les nostres mans i dels nostres governants està que això no sigui així, que això no torni a passar.

Des de la implementació del decret d'alarma, s'ha repetit com un mantra que l'objectiu de totes les actuacions de caràcter legislatiu o administratiu era “rescatar a les persones treballadores i a les empreses i no als bancs o entitats financeres, que ningú es quedés enrere”. Haurà de ser així, perquè això forma part de l'essència d'una societat democràtica. Si no va passar això a la dècada passada, va ser per les retallades i les reformes implementades per la dreta tradicional espanyola amb la cobertura de la dreta nacionalista catalana i basca. Ja ens va deixar en una situació molt difícil per a afrontar els reptes que venien de la transformació industrial i productiva plantejats per la imminent revolució tecnològica, la revolució 4.0 o les noves tecnologies derivades de la intel·ligència artificial, o la transformació del nostre model productiu per a afrontar la proliferació de les desigualtats en general i en particular les desigualtats entre home i dones, o per a l'adaptació d'aquest model productiu per poder abordar la crisi del canvi climàtic. Si la situació ja era pou complicada per les resistències d'aquest sistema econòmic i dels qui el sustenten, ara cal afegir-li com haurem de transformar les nostres vides, l'economia, les relacions socials i el món del treball per a afrontar també la lluita contra aquesta pandèmia i les seves conseqüències, que hi és ara i es quedarà d'aquesta o una altra manera.

En les últimes setmanes, un element clau que s'ha intentat recuperar, és el diàleg i la concertació social. En l'àmbit de la comarca, des del Consell Comarcal del Baix Llobregat s’ha creat el comitè comarcal de reforç de mesures i d’impuls socioeconòmic davant la crisi de la COVID-19 al Baix Llobregat, integrat pels agents socials i la direcció del consell comarcal per establir mesures i accions concretes perquè des del món municipal es pugui impulsar la nostra economia, donar cobertura a les empreses i a les persones treballadores, així com realitzar propostes des de la comarca a la resta de poders públics que puguin ajudar-nos en aquesta situació tan greu.

La situació generada pel confinament i la compatibilització de l'activitat productiva necessària per a donar cobertura a les necessitats de la ciutadania, o per a intentar mantenir l'activitat econòmica i laboral perquè moltes situacions d'aturada i col·lapse no fossin irreversibles, ha fet que aflorin les mancances del sistema provocades per deu anys de desestructuració del nostre model de relacions laborals. La debilitació sistemàtica de l'administració laboral i de la inspecció de treball ha fet molt difícil que la implementació dels ERTOs per causa de força major es fes amb el seu control i tutela necessari i pertinent, que en essència és el que aquest procediment pretén. La majoria d'aquests ERTOs han estat executats que no aprovats perquè s'han resolt per silenci positiu majoritàriament.

Les xifres publicades pel departament de treball són clares, d'un total de 96.565 ERTOs dels quals 90.539 per causa de força major afectant aquests últims a 605.235 d'un total de 710.506 persones treballadores a Catalunya, o en el cas del Baix Llobregat d'un total de 9.054 ERTOs dels quals 8.360 per causa de força major afectant aquests últims a 82.347 d'un total de 95.599 persones treballadores a la nostra Comarca. En cap cas és imputable ni als sindicats ni als treballadors públics afectats la impossibilitat de donar la resposta que ens hagués agradat, hem estat absolutament col·lapsats 24 hores al dia, només és imputable a aquells que amb les seves reformes van veure una oportunitat per a obtenir els seus objectius afeblint el paper del públic i perseguint als sindicalistes per defensar els privilegis i els beneficis d'uns pocs.

I l'àmbit dels ERTOs, tant per causa de força major, però sobretot els que es presenten per causes econòmiques, tècniques, organitzatives o de producció, podem dir que és l'àmbit de més control per part de l'autoritat laboral i les organitzacions sindicals, podem parlar que és l'escenari més segur. Desgraciadament en aquest procés han quedat moltes persones treballadores abandonades i fora de les estadístiques, sense protecció i soles. Exemple d'ells són les persones treballadores de les empreses de treball temporal, expulsades del seu treball perquè ni tan sols han estat acomiadades i sense cobertura en prestacions socials en la majoria dels casos d'un dia per a un altre. També són un exemple d'això les persones treballadores amb contractes de fixes discontinus fins ara majoritàriament vinculades l'atenció de menors, monitors d'extraescolars, activitats esportives, menjadors escolars la majoria vinculats al sector del Lleure, la restauració o l'hostaleria, a aquestes persones treballadores simplement se ́ls ha deixat sense efecte el contracte de treball per no tenir activitat, quedant-se en molts casos sense dret a prestació per desocupació. I com aquests molts més exemples, en general totes les que han estat acomiadades sense més, per cessament de l'activitat a vegades o perquè si en moltes altres, que en aquesta situació i sense lloc on reclamar, perquè la inspecció de treball estava col·lapsada i els jutjats sense activitat, s'han quedat soles i totalment desprotegides.

Un altre àmbit que també ha plasmat les deficiències del sistema és la salut en el treball. La precarietat laboral abastava no només la pèrdua de salaris, també de les nostres condicions de treball i la salut és un essencial. En un moment de màxima necessitat, perquè això va d'una crisi sanitària, els i les delegades de prevenció i els comitès de salut haurien d'haver jugat un paper estratègic i essencial, sobretot al 75% del teixit productiu que són mitjanes, petites i micro empreses. Fruit d'aquesta precarietat, no ha pogut ser i les conseqüències a l'àmbit del treball les podrem comprovar i analitzar durant els propers mesos. Sense EPIs, ni mesures d'adaptació dels llocs de treball i sense estructuració per a donar resposta urgent, i amb els sindicats expulsats en la majoria d'aquests casos i al marge sense poder actuar, les persones treballadores han quedat una altra vegada totalment desprotegides.

En els propers mesos l'administració haurà de revisar totes aquestes situacions i reposar en tots els danys causats a les persones treballadores afectades. Però no només això, hem d'aprendre d'una vegada dels nostres errors, hem d'apostar definitivament pel diàleg social, la negociació col·lectiva i recuperar el paper clau que juga en aquest sistema la inspecció de treball i l'administració laboral, necessitem mesures estructurals que facin que el nostre sistema de relacions laborals sigui més just i eficaç.

 

 

Un petit mitjà amb grans audiéncies...

Entrevistes

María Ángeles Martínez ‘Meri’

"Ha estat un repte valorar els pacients per telèfon durant la COVID-19"

María Ángeles Martínez, infermera de l'Hospital Sant Joan de Déu, ha format part d’un equip que ha atès a distància centenars d’urgències d’infants i…
750

Reportatges

Encara hi ha molta gent que desconeix les normes

Què es pot fer a la Fase 1 del desconfinament al Baix Llobregat?

Cal fer servir la mascareta en la mesura del possible i respectar sempre que es pugui la distància social amb les altres persones, fixada en 2 metres
2875

Fotonotícies

Opinió

Mapa Baix Llobregat Castelldefels Begues Gavà Sant Climent de Llobregat Viladecans Sant Boi de Llobregat El Prat de Llobregat Cornellà de Llobregat Esplugues de Llobregat Sant Joan Despí Sant Just Desvern Santa Coloma de Cervelló Sant Felíu de Llobregat San Vicenç dels Horts Molins de Rei Torrelles de Llobregat Vallirana Cervelló La Palma de Cervelló Pallejà El Papiol Corbera de Llobregat Sant Andreu de la Barca Castellví de Rosanes Martorell Sant Esteve de Sesrovires Abrera Olesa de Montserrat Esparreguera Collbató
© 2015 Mediabaix. All Rights Reserved. Designed By La Premsa del Baix