×

Avís

JUser: :_load: No es pot carregar a l`usuari amb id: 627

El Baix Llobregat, més enllà dels tòpics

Imprimeix

Mercè Esteve

Alcaldessa de Begues

L’Àrea Metropolitana de Barcelona, i el Baix Llobregat per extensió, ja no és el territori que durant vint o trenta anys se’ns ha dibuixat. Em refereixo a un cinturó de color exclusivament vermell, centrat en els esforços industrials i amb ciutats en continu creixement. Des de la meva perspectiva d’alcaldessa d’un dels petits municipis de la comarca i com a representant del Baix Llobregat al Consell Directiu de l’Associació de Municipis per la Independència (AMI), on també formo part de la comissió executiva, veig un territori ben diferent.

Ja han quedat enrere els anys en els que l’entorn de Barcelona era percebut com a un reducte de l’esquerra espanyolista. Els anys transcorreguts, la progressiva integració de les noves generacions i el canvi de mentalitat de moltes de les persones que van assentar-s’hi fa dècades, ens ha forçat a replantejar-nos la idea que teníem del que és aquesta perifèria de la gran ciutat. Aquí és on s’ha viscut de manera més evident la relació de desigualtat que mantenen Catalunya i Espanya. Aquí, on més necessaris són els esforços de finançament en infraestructures i transports és on més visibles i evidents són les mancances que patim en aquests àmbits. No és estrany el gir ideològic que s’ha viscut pel que fa a l’independentisme.

Queda en tot cas molta feina a fer a nivell de conscienciació. El problema que tenen els tòpics és que els propis afectats poden acabar interioritzant-los. Per sobre del que dicta la raó, més enllà fins i tot de totes les vegades que se’ns menysté des d’Espanya, moltes persones veuen l’increment de l’independentisme com a una agressió més que com a una resposta a molts dels problemes que vivim al Baix Llobregat. Som, en bona part, víctimes encara d’aquesta mateixa idea del cinturó vermell.

Moltes persones treballem dia a dia en trencar aquest prejudici nascut fa tants anys i que cada cop representa a menys gent. No és fàcil en tot cas quan ens trobem amb crides al passat, al record dels nostres avis, com les que feia Pablo Iglesias durant la campanya a les passades eleccions del 27 de setembre. Quan se’ns assenyala amb el dit insinuant que podríem estar traint la memòria dels nostres avantpassats és fàcil, i populista, que ens mantinguem ferms en les idees preconcebudes de qui i què som.

Voldria doncs aprofitar aquest espai per convidar a mirar endavant. A decidir el nostre futur sota la lògica del que volem ser, i no del que hem estat. La nació catalana és una de les més antigues d’Europa i té una cultura, una llengua i una història que han estat molt sovint castigades. Aquestes agressions han representat cada vegada més una amenaça per a la supervivència de la nostra nació. Som una nació plena de riquesa en tots els àmbits. L’ànima del poble català és l’esperit d’esforç, obert, integrador i dialogant que s’uneix i reacciona quan ens volen fer renunciar als nostres ideals. Catalunya té el dret a decidir el seu futur sobre la força i el fonament de la llibertat i de la democràcia, dos elements que no haurien d’incomodar a ningú. El Baix Llobregat és una comarca diversa construïda per nombroses veus amb orígens ben diferents. Trenquem les etiquetes i mirem al que ha de venir amb esperança.