El que podem afirmar amb rotunditat desprès d’escoltar a Jordi Pujol al Parlament de Catalunya el passat mes de setembre, és que la pretesa superioritat moral del pujolisme ha quedat esmicolada, i que, sent el senyor Pujol en el millor dels casos un evasor fiscal, es dona la raó a totes aquelles persones de l’esquerra social i política de Catalunya que van qüestionar i denunciar moltes de les accions dels governs de Jordi Pujol i que van plantejar ombres de dubte a molts dels “afers” que durant més de 20 anys li van aparèixer a Pujol.
Si fem una recollida de l’acció política feta contra el “Pujolisme”, hem de destacar la feina feta pels homes i dones del PSUC i d’ICV-EUiA, i com no el paper d’un gran cornellanenc com l’Ignasi Riera. En el seu llibre escrit a l’any 2001 ja és feia un seguit de preguntes que ara ens fem molts ciutadans de Catalunya i que no respon la família Pujol. Pujol te la obligació de donar resposta a moltes preguntes que estan a l’aire. En certa manera el seu silenci el fa culpable i còmplice del mas ús de recursos públics juntament amb la seva família...
Arnau Funes
Coordinador de ICV en el Baix Llobregat