El dia 19 de setembre d’enguany, el nostre Parlament va aprovar per amplia majoria (106 vots a favor i només 28 en contra) la Llei de consultes populars no referendaries i participació ciutadana, a l’empara del que s’estableix a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya, vigent des de l’any 2006. Com us explicava en el meu darrer article, l’Estatut va ser llargament debatut i votat pel propi Parlament i va passar pels filtres del Congreso de los Diputados i del Senado, abans de ser sotmès a un referèndum del poble de Catalunya. També us deia que, un cop passats tots els tràmits legals exigibles, el Partit Popular –llavors a la oposició- va presentar un recurs d’inconstitucionalitat que va comportar un seguit de retallades dels nostres drets democràtics. Entre aquelles decisions del tribunal més polititzat que s’ha conegut des de la mort del dictador, no hi va haver cap respecte de l’article que faculta a la Generalitat de Catalunya a tenir la seva llei de consultes. Era per tot això que us deia que la consulta del 9N era del tot legal.
És evident que res m’ha fet canviar d’opinió. Més aviat al contrari, els fets que s’han produït des de llavors, em confirmen en tot el que, més enllà de la legalitat del procés, us expressava en aquella ocasió. Només vuit dies abans d’aprovar-se la Llei de consultes i per tercer any consecutiu, els ciutadans havien convertit la Diada Nacional de Catalunya en una manifestació reivindicativa en favor del dret a decidir, entès com el principi fonamental sobre el que es sustenta la democràcia. Aquesta multitudinària expressió popular, que només es pot entendre com un encàrrec dels ciutadans als seus representants legítims de seguir endavant amb el projecte nacional, va portar el president de la Generalitat, recolzat per més de dos terços del Parlament, a signar el dia 27 de setembre el decret de convocatòria de la consulta popular no referendaria del 9N.
Davant aquest fet i com tots sabíem que succeiria, el Gobierno de España va presentar un recurs davant el Tribunal Constitucional. Redactat pel Ministro de Justicia dies abans de presentar la seva dimissió i, per tant, molts dies abans de que l’Artur Mas signés el seu decret de convocatòria, el recurs d’inconstitucionalitat va ser aprovat en un Consejo de Ministros Extraordinario, presentat davant l’alt tribunal i acceptat a tràmit en un temps rècord de poc més de quaranta-vuit hores. El dictamen del Tribunal Constitucional sancionava el 29 de setembre la suspensió cautelar de la convocatòria. Res que els catalans no tinguéssim la seguretat que passaria, per molt que haguem sentit dir molts cops que Espanya ens respecta i ens estima tant que no vol perdre’ns. Ironies del destí.
Però si la resposta del Gobierno i del Tribunal Constitucional va ser ràpida, la de les institucions i els ciutadans de Catalunya no es va quedar enrere. Els representants legals dels 41 consells comarcals i els 947 municipis que configuren el nostre territori, varen posar en marxa la presentació d’una moció unitària en favor del dret a decidir i la celebració de la consulta del 9N. Simultàniament, l’Assemblea Nacional de Catalunya i Omnium, varen convocar una manifestació davant tots els ajuntaments del país per la tarda del 30 de setembre.
El resultat de ambdues coses no podia ser més clar i rotund. La moció, presentada per Convergència a la majoria dels municipis i recolzada per altres partits democràtics, ha estat aprovada al 96,1 dels consells comarcals i ajuntaments de Catalunya. I les places de les ciutats i pobles del nostre país es varen omplir de ciutadans que no van tenir cap dubte en demanar, amb veu alta i clara, que volen ser consultats i que volen fer-ho el 9N, tot dipositant el seu vot en les urnes.
En el cas del Baix Llobregat, que sempre ha estat considerat com uns dels llocs on el missatge català i nacionalista de Convergència ha tingut més dificultats per ser entès –potser no hem sigut prou convincents a l’hora d’explicar-lo-, la resposta també va ha estat clara i contundent. La moció va ser aprovada a 24 municipis: La Palma de Cervelló, Collbató, Esparreguera, Cervelló, Corbera, Martorell, Molins de Rei, Sant Vicenç dels Horts, Begues, Torrelles, Vallirana, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sant Just Desvern, Santa Coloma de Cervelló, Gavà, Abrera, Castellví de Rosanes, Olesa de Montserrat, Pallejà, El Papiol, Sant Andreu de la Barca, Sant Climent i Sant Esteve de Sesrovires. I les concentracions davant els ajuntaments de tots els nostres municipis també varen ser multitudinàries.
Cada cop és fa més evident que, tot i els estirabots d’algunes forces polítiques que varen votar la moció de forma diferent a molts municipis –el cas del PSC és digne d’un estudi sociològic-, el suport que esta rebent el president de la Generalitat per tirar endavant amb l’encàrrec que va rebre a l’any 2012 és tan clar com el resultat de les mocions aprovades pels representants legítims de la ciutadania i com el missatge directe de la ciutadania mateixa. Davant la intransigència d’aquells que s’entesten en donar l’esquena a les lleis i a la realitat, el fet és que a Catalunya, en general, i al Baix Llobregat, en particular, volem votar!
Josep Maria Llop i Rigol
President Comarcal de CDC al Baix Llobregat