Frederic Prieto/Yasmina Sánchez
Primer alcalde en democràcia de Cornellà i exSíndic de Greuges/regidora de la coalició ERC-EUiA de Cornellà
El PSC i els Comuns es retraten al consistori municipal.
El padró municipal és el registre administratiu on consten els veïns i veïnes d’un municipi; tots i totes, independentment de la situació econòmica, laboral o administrativa en què es trobin, sense discriminació de cap mena.
L'empadronament a més de ser un deure, és un dret que permet a la ciutadania accedir als serveis públics bàsics, com l'educació, la salut o els serveis socials. Ajuda a prevenir o alleujar situacions d’exclusió social i de vulnerabilitat i és una eina clau per l'administració, ja que permet ajustar correctament l’actuació municipal de prestació de serveis d'acord amb les necessitats reals, prevenint saturacions i desajustos.
El fet de no estar empadronat condemna als col·lectius afectats a la precarietat, beneficiant i potenciant l’economia submergida, deixant algunes persones en mans de màfies i corrupcions vàries, perjudicant el conjunt de la societat.
L'accés a l'habitatge actualment a la nostra ciutat i arreu del país suposa un repte enorme per al conjunt de la ciutadania. No obstant això, la situació residencial no ha de suposar en cap cas un impediment per a la tramitació efectiva del padró i així ho contempla la legislació vigent. Per disposar del padró no és necessari disposar d’un contracte de lloguer o de compra. Moltes persones viuen en situacions residencials diverses, com pot ser en habitacions rellogades, en barraques, al carrer, al cotxe, etc. En aquestes situacions, també poden ser empadronades, amb l’empadronament sense domicili fix, o domicili fictici.
Segons l’informe de la Coordinadora Obrim Fronteres del primer trimestre de 2023, i l’experiència de l’associació Cornellà Sense Fronteres en l'acompanyament de persones nouvingudes, Cornellà és un dels municipis de Catalunya on existeixen impediments a l’hora d’empadronar-se. Aquesta anàlisi s’ha vist confirmada també, per les dades facilitades per l’equip de govern: el 75% de les sol·licituds d’empadronament sense domicili fix a la nostra ciutat són desestimades. I moltes es desestimen perquè per poder-se empadronar es requereix que les persones demandants siguin usuàries de serveis socials, però a serveis socials no les atenen perquè no estan empadronades, per tant, es troben en una situació circular sense solució. Aquestes dades són alarmants i les vam exposar, novament, al ple municipal de gener, on vam traslladar propostes per revertir aquesta situació.
L’equip de govern va defensar que compleix amb la legislació vigent i nega la vulneració de drets que suposa aquesta realitat.
Durant el debat sobre la moció vam defensar que, a Cornellà, no sobra ni molesta ningú. El que sí que sobren són els discursos aporofòbics, racistes, antifeministes i que fomenten l'odi que es van produir durant les intervencions de l’extrema dreta en el ple. Vam instar a les forces que es diuen progressistes del consistori a aturar i mostrar el seu ferm rebuig a les intervencions antidemocràtiques i que atempten contra la dignitat i els drets fonamentals dels i les veïnes de la nostra ciutat, però malauradament ens vam quedar sols defensant aquests principis.
Aquesta “dretificació” del discurs polític a les institucions és preocupant i no fa més que desmobilitzar i trencar la confiança de la classe treballadora en les forces autodenominades progressistes, que es troben actuant en contra dels seus principis ideològics inicials per raons purament materials i electoralistes.
L'accés universal al padró constitueix una primera garantia d'igualtat de drets, sovint insuficient però indispensable, i és obligació de tots els ajuntaments donar-hi resposta i no deixar cap dels seus veïns i veïnes sense empadronament.
El dret a l’empadronament no és discutible. L’Ajuntament té l’obligació que és la de reflectir en un registre, el padró, el domicili i les circumstàncies de totes les persones que viuen en el seu terme municipal. En cap cas ha de controlar a través del padró la legalitat o il·legalitat de la residència en el territori dels veïns. En aquest sentit, la comprovació de la identitat de la persona que sol·licita l'empadronament no ha de tenir com a objecte un judici de legalitat dels documents sinó la de comprovar que les dades que s'estan manifestant sobre aquesta identitat són certes, de manera que si el gestor municipal adquireix la convicció de la identitat de la persona i de la realitat que resideix al domicili o espai que assenyala al full padronal, ha de procedir a la inscripció.
El govern municipal ha d'abandonar aquesta posició negacionista, d'indiferència i assumir les seves obligacions per identificar aquests factors de risc que obstaculitzen el camí cap a la inclusió social i la igualtat d'oportunitats. Amagar sota la catifa les dificultats administratives de la ciutadania no pot ser una opció. És una irresponsabilitat política que no ens podem permetre com a societat democràtica. Cal treballar per construir barris socialment justos, reduir les desigualtats i la precarització solidaritzant-nos amb les persones més vulnerables i en aquest cas invisibilitzades: no podem deixar ningú enrere!