Encarni Garcia Jiménez
Tinenta d’Alcaldia de l’Àrea de Medi Ambient i Sostenibilitat a Viladecans
“Que ningú quedi enrere”. És preocupant la frivolitat amb què alguns pronuncien aquestes paraules. A força de repetir-les, correm el perill que acabin no significant res. Les escoltem en boca de polítics de tots els colors. Tant és si parlen d’economia o de la bretxa digital. Dir-les, després de les retallades, la precarietat laboral i la gent sense casa, és un acte més d’hipocresia. Precisament aquí és on ens han portat les polítiques a favor dels rics dels governs del PP i CIU.
Molts dels nostres veïns i veïnes estan atrapats en la precarietat, i el deute segueix ofegant les famílies amb menys recursos. El 43% de les persones ateses per Càrites tenen una feina remunerada, però no poden sortir del cercle de pobresa, i el 63% de les famílies tenen deutes perquè han de demanar diners per pagar les despeses d’habitatge, menjar, aigua o llum. El 80% de les llars, amb una persona sola amb fills, pateixen pobresa severa.
Sabemos, y los estudios demuestran que la realidad es tozuda, que la situación social y económica de la familia donde nacemos marca en gran medida nuestro futuro. Lo de la igualdad de oportunidades es más una frase manoseada que una realidad.
Para que nadie quede atrás y que la igualdad de oportunidades sea más que palabrerío, se necesitan políticas que favorezcan a las familias con menos recursos, hacer efectiva la Renta Básica Garantizada, fomentar de una vez la vivienda pública de alquiler, acabar de verdad con la precariedad laboral y garantizar salarios y pensiones dignas.
Si no, cada cop hi haurà més persones que es quedin enrere.