Salvador Valls
President del Consell Esportiu del Baix Llobregat
Quinze equips i 3.500 milions d’euros; dues xifres que resumeixen el nou model de competició cap al que ha derivat el futbol d’elit. Una competició d’agost a maig, on a aquests 15 equips fundadors se’ls sumaran 5 més i el guanyador s’endurà 400 milions d’euros. Tot començaria amb una fase de dos grups de deu equips cadascun, on els qui acumulin més victòries s’enfrontaran en fases eliminatòries a doble partit.
Elit i diners, endogàmia i poder, egoisme i avarícia. L’esport no és això, la competició no és això i el futbol, tampoc. Almenys, com l’entenem des del Consell Esportiu del Baix Llobregat. Com deia Aristòtil a Ètica a Nicòmac: “les virtuts més valuoses són aquelles que són més útils pels altres”. Les virtuts més valuoses de l’esport no són les que fan més gran l’individu, si no el conjunt i l’entorn que l’envolta. Davant l’exemple de la Superliga, veiem un model que neix des de l’interès individual i mor en el mateix.
Un model que ve de lluny, on el resultat i la xifra primen sobre el procés i el conjunt. Un model que s’ha acarnissat amb el futbol, on es competeix per ser millor i no per fer millorar. Un model on la victòria neix morta, buscant sempre nous espais d’enfrontament, mai suficients. Aquest model, que ja fa anys coneixem, en fa més que va deixar enrere els valors de la solidaritat, la humanitat i l’empatia. Des del moment en què uns pocs van renunciar a aquests valors que defineixen l’esport, van deixar de costat l’esport; reunint-se en grups d’interès, perseguint la victòria per la victòria. Van fer-ho donant l’esquena a la seva comunitat, la comunitat de l’esport, rebutjant la solidaritat que en el seu moment els va veure fundar-se i créixer. Van apostar per un model, una manera d’entendre l’esport i la vida que ha culminat en aquesta Superliga que posa sota el focus, més que mai, aquesta deriva d’un model de gestió i competició que mai en té prou i ho vol tot, generant entitats de primera, de segona i, ara, de classe mundial.
Per altra banda, hi haurà qui argumenti que la crisi econòmica del futbol demanava un replantejament de les competicions, defensant que la competició lliure i lliberal donarà el millor pels clubs i farà créixer els qui hi vulguin accedir, reportant-los grans beneficis. Se’ns repetirà que el ciment que fonamenta aquest projecte és la lògica de competició que impera arreu, on els millors s’acaben trobant per competir entre ells i fer créixer així l’esport, donant-li visibilitat i aconseguint nous adeptes.
No oblidem, però, que no és més gran qui més ocupa, sino qui més gran fa els altres. És per això, que davant aquest model insolidari, narcisista i avariciós, amb la Superliga com a últim colofó, des del Consell Esportiu del Baix Llobregat volem posar en valor, més que mai, el que per a nosaltres és l’essència de l’esport i la competició esportiva. La il·lusió a l’hora de reunir-nos amb el nostre equip, tant sigui en esports col·lectius i individuals, i trobar-nos amb els que, per uns instants, seran els nostres rivals, per després tornar-nos a trobar com a iguals dins la mateixa comunitat. Aquest esport on, després dels anys, el que queda és la salut i la germanor, i el sentit de pertinença a un territori, a un hàbit saludable o a una afició; on des de les competicions escolars -com els Jocs Esportius Escolars de Catalunya amb el sistema Juga Verd Play- fins a l’edat adulta, l’esport serà un company de viatge i no una mina a explotar.
Pels valors, per l’esport i per la comunitat que ens abraça, seguirem treballant, dia a dia, per cuidar i preservar aquest esport que tant ens dona i ens ha donat, des de la base, des del compromís i des de la solidaritat. Construint referents que eduquin i formin des d’una ètica que beneficiï el conjunt, en comptes de referents que només es miren a si mateixos. Amb un model coherent amb el compromís social que ens caracteritza i amb el projecte de societat igualitària, meritocràtica i respectuosa que tants esforços ens ha costat. Tot, al voltant de l’esport; aquest esport que rep a tothom per igual i dona a tothom per igual, on les diferències queden a un costat per construir junts el que sols mai podríem ni concebre, que no és altra cosa, en definitiva, que ser útils pels altres.