Bartolomé Jiménez
President de la Junta Local de Cornellà de l’AECC
Un titella o putxinel·li és una figura o ninot que es mou amb l'ajuda de cordes, guants, filferros, fils, pals i tiges entre altres materials. L’espectacle de les titelles, ombres i objectes ja es troba a les primeres civilitzacions. Un art universal que, al llarg de la història, ha modificat i perfeccionat la posada en escena. Avui dia, trobem diversos tipus de representacions segons la tècnica emprada. Sovint es considera, el teatre de titelles, un espectacle exclusivament per a infants, però no és ben bé així.
Durant molts segles ha anat destinat als adults: lligats a determinats rituals de caràcter religiós, social, militar, polític, etc. Una obra per a titelles se sustenta en un argument d’estructura aristotèlica, és a dir, amb presentació, nus i desenllaç, i l’única diferència amb el teatre d’actors és que el manipulador parla per boca d’uns personatges inanimats que, tanmateix, compleixen sistemàticament la regla elemental de la comunicació: emissor-missatge-receptor.
Des dels temps més remots, el nostre inconscient ha trobat en aquests éssers inanimats una projecció de l’ésser humà, una manera incruenta de dialogar amb la mort i amb les forces desconegudes.
La història dels titelles als Països Catalans es troba documentada ja al segle XIII en una història que s’estén fins avui dia.
L’any 1272, Ramon Llull ja parla al “Llibre de contemplació en Déu”, que els joglars moros utilitzaven bavastells, ninots d'aparença humana fets de fusta policromada.
Al segle XIX, a Catalunya, és un art que es revifa i que s’adapta a les diverses necessitats expressives o artístiques de cada moment, es consoliden els canemassos i els personatges del teatre català de titelles, malgrat que hi ha constància de nombrosos titellaires anteriors, que adaptaven arguments de novel·les i del teatre d’ombres com a guió de les titellades.
Amb el titellaire Juli Pi i Olivella (Any 1851 a l’any 1920) actuava a Els Quatre Gats (Barcelona) on diversos autors escriviren obres per al seu teatre de putxinel·lis. El seu titella més cèlebre fou anomenat Perico. Quan “Els Quatre Gats” tancà, actuava en les sessions matinals infantils al Turó Park.
L’any 1931 Ezequiel Vigués i Mauri (Didó, el seu nom artístic) fundà el seu propi teatre de titelles a Paris, on representa “La vida fantástica de Guiñol”. El juny d'aquell any torna a Barcelona, i va introduir al nostre país la participació del públic en l'espectacle, tan característic de les representacions franceses. L’any 1937, reprèn les seves activitats, fent espectacles de titelles als descansos de les pel·lícules en el cinema Parthenon i el dia 24 de desembre de 1941 inaugura un teatre estable en un local que li lloguen a l'avinguda de la Llum: el Club de los Niños. A partir del 1944, Didó decideix actuar amb el seu Guinyol Didó arreu de Catalunya, resseguint el calendari de les Festes Majors,
Harry Vernon Toze va ser un titellaire paraguaià de pares anglesos. L’any 1925 s’establí a Barcelona i es va especialitzar en l'art de la marioneta o titella de fils, especialitat en la qual és reconegut com a Mestre. Fascinat pel titella de guant català, connecta amb els titellaires de Catalunya i d'altres cultures. Perfeccionà diversos aspectes de la construcció i posada en escena del titella de fils, sobretot amb el control vertical i amb un segon pont de manipulació a la boca de l'escenari. El 1955 fundà el grup Marionetes de Barcelona i fou professor del departament de titelles i marionetes a l'Institut del Teatre de 1.973 a 1.990. La seva primera obra amb la companyia de titelles va ser Los negritos antillanos, on una ballarina cubana, anomenada Panchita, ballava al ritme de la guitarra de Chimbo.
Actualment, aquest art mil·lenari i essencialment popular viu un important procés de diversificació multidisciplinari que l’entronca amb l’art contemporani. Un fet que demostren els espectacles cal destacar, entre d’altres, de Sarruga Produccions. És una companyia que s’ha dedicat al teatre de carrer des de l’any 1.994, fent les seves pròpies creacions i produccions. Els seus espectacles destaquen per l’originalitat d’unes escultures gegants mecàniques que s'inspiren en la natura o en animals de la mitologia fantàstica. Els seus espectacles no han parat de girar a nivell internacional, gràcies a la bona acollida tant per part del públic com dels programadors que han trobat en aquesta manera de fer, un encert teatral.
Marcel·lí Antúnez Roca, nascut a Moià l’any 1959, és un artista, performer i titellaire d’objectes, de màquines i de sí mateix, reflexiona d’un seguit d’enginys, pintures, gràfics i vídeos, la majoria interactius amb el públic, els quals escenifiquen tota una vida dedicada a la recerca i a l’experimentació artística, física i conceptual en relació a la imatge, als objectes, a la robòtica i al propi cos.