La incongruència del post-electoralisme

Imprimeix

Josep Padilla

Portaveu del PP a l’Ajuntament de Viladecans

 

IMG 4771

Des del Partit Popular de Viladecans no podem entendre que s´apliqui una pujada de l´IBI amb l’excusa de l´IPC.  Els tributs s´han d´aplicar en funció de la despesa que l´Ajuntament tingui prevista.

Quan fem la valoració de les partides d´ingressos hi ha dues qüestions que no podem passar per alt:

  • La taxa de recollida selectiva de residus: La Llei General Tributària defineix taxa com el pagament per part d´un ciutadà d´un servei realitzat per una entitat pública. En aquest cas, els comerciants paguen aquesta taxa i l’Ajuntament no realitza la recollida. Així mateix, considerem que es podria donar doble imposició, ja que la recollida de residus es finança mitjançant l´IBI. La resposta del tinent alcalde a aquest fet fou: “Si considereu que és il·legal aneu al jutjat. “Què fàcil és anar al jutjat quan els paguem entre tots els veïns.”
  • Els ingressos sempre els infravaloren: sempre sobren uns quants “milionets”. És la manera de tenir diners que no estan lligats a cap partida. Així, poden destinar-los en el que els convingui a final d´any. Part d´aquests diners s´han destinat a pagar deute bancari. Això vol dir que hi ha una reducció de la despesa de finançament i l´estalvi d´interessos. Més motius per no entendre res.

Quan fem la valoració de les despeses ens sorprèn la rebaixa del pressupost, i sobretot en inversió. És normal, ja han passat les eleccions municipals i ja no cal fer veure que fan molta feina. Esperen retenir la cadira 4 anys més. Com si els veïns de Viladecans no tinguessin memòria o estiguessin cecs! Una ciutat, sense manteniments i amb molta brutícia, que ofereix una imatge molt dolenta. La millor política en medi ambient és mantenir els teus equipaments i l´espai públic, no haver de reciclar i fer-ho tot nou. Per exemple només 26.000 € per a parcs.

Parlen de ciutat bruta, la despesa en neteja de tota mena, escombriaires i jardineria ens costa 9,2 M/€. Molts diners pel resultat obtingut. Potser és el moment d´estudiar un canvi de model de la gestió d´aquests serveis.

Cal que parlem també, dels ajuts i subvencions. Molts diners a l´any. Aquest juliol vàrem proposar implementar un departament a l´ajuntament amb l’escomesa de relacionar el sector privat amb les associacions i clubs esportius signant convenis de patrocini o mecenatge. Com no! Es varen negar! És millor que els hi vagin a demanar en lloc de que aconsegueixin més ingressos i rebaixar les despeses municipals. A aquesta manera de fer política se li diu clientelisme.

En canvi, l’empresa municipal Viqual que gestiona la cultura i l´esport i finançada en part per la ciutat vol ampliar el seu capital amb més mecenatge, pel gran dèficit en l’aspecte cultural donat que no pot assumir per si sola noves inversions.

Es podria parlar de moltes coses més però aquest article d´opinió seria molt llarg. Abans hem dit que no entenem res. Doncs no, si entenem una cosa: castigar la classe mitjana amb una forta pressió fiscal per fer una gestió deficient dels recursos públics i que a la llarga ens portarà a la pobresa.