Josep M. Romero Velarde
Secretari general CCOO Baix Llobregat, Alt Penedès, Anoia i Garraf
CCOO cridem aquest primer de maig a la participació dels treballadors i treballadores per lluitar contra la creixent precarietat i desigualtat laboral, agreujada per anys de crisi econòmica, per les polítiques d’austeritat i per successives reformes laborals.
La precarietat i la desigualtat, tot i la recuperació econòmica, continuen augmentant i fomenten una recuperació basada en un repartiment desigual i un model de creixement basat en un patró de creixement vulnerable amb sectors poc productius i de poc valor afegit.
El moviment sindical diem que ara ens toca a nosaltres! O bé es produeix un repartiment just i equitatiu o s’intensificarà un període creixent de mobilitzacions, que tindrà una primera cita el primer de maig, una segona a la negociació dels convenis col·lectius que s’estan negociant i en funció del resultat no s’ha de descartar un escenari de mobilitzacions de caràcter social i laboral de caràcter general.
Denunciem l’actitud irresponsable de la patronal, que es resisteix a què els salaris recuperin poder adquisitiu. L’actual negociació col·lectiva ha de reflectir una millora substancial dels salaris en general i dels més baixos en particular, amb clàusula de garantia de protecció respecte els augments excessius dels preus. Urgeix redistribuir la riquesa per a reduir la bretxa de la desigualtat i afavorir dones i joves.
Considerem imprescindible recuperar el paper central dels convenis sectorials, impulsar el reconeixement i l’impuls de la negociació col·lectiva i la creació ocupació de qualitat.
Les bretxes de gènere i les violències masclistes continuen colpejant i matant les dones. La important vaga laboral i mobilització social del 8M que ha situat la lluita per la igualtat i els drets de les dones al bell mig de l’agenda sindical, política i social ha de tenir continuïtat. Perquè estem davant d’una xacra social que ha de ser atesa amb recursos i sensibilitat social.
Les mesures incloses en relació amb les pensions són insuficients. El sistema públic de pensions requereix visió a llarg termini i d’un gran consens, en cap cas condicionat per solucions parcials condicionades per aritmètiques polítiques conjunturals. Continuarem intensificant campanyes d’informació i mobilitzacions a favor de pensions suficients i dignes com un dret de ciutadania i no pas com si fossin un privilegi.
La garantia de l’Estat de Benestar social precisa d’un sistema fiscal just i suficient. És absolutament contraproduent els anuncis demagògics de rebaixes fiscals que no solucionen res i acaben per beneficiar als que més tenen.
Denunciem l’augment de la sinistralitat laboral. Els últims cinc anys a Catalunya, han mort 298 treballadors i treballadores en accidents de treball durant la jornada, als que hem de sumar 134 més durant els desplaçaments a la feina.
Europa viu una crisi de credibilitat i legitimació sense precedents. S’ha de construir el pilar europeu dels drets socials, sinó es profunditzarà en un una Unió monetària i financera cada cop més allunyada de la ciutadania i les seves necessitats.
En aquest primer de maig no ens podem oblidar dels més de 300 sindicalistes que continuen encausats per manifestar-se o participar en piquets informatius. Exigim la derogació de la “llei Mordassa” i denunciem la pèrdua de qualitat democràtica i regressió en matèria de llibertats.
El sindicalisme confederal i de classe demanem a les forces polítiques que es formi govern a Catalunya. Exigir de forma plena les nostres competències, restablir el normal funcionament de les institucions i donar resposta als reptes i problemes socials així ho exigeixen. Continuarem treballant per construir ponts d’entesa a Catalunya, per restablir el marc de diàleg imprescindible per restablir el nostre autogovern i cercar solucions polítiques i personals per a les persones que avui es veuen privades de llibertat.
Renovem el compromís de solidaritat amb els pobles del món que defensen la llibertat, amb els treballadors i treballadores i de forma especial a aquelles sindicalistes que s’hi juguen la vida lluitant per defensar que els drets sindicals són drets humans i no defallir fins aconseguir treball digne i de qualitat al món.