Lluís Fabrés
Portaveu del GM d'ERC-MES-AM a l'Ajuntament de Sant Joan Despí
L’estiu del 2017 vàrem visitar a la majoria dels comerciants del carrer Bon Viatge per interessar-nos per com veien les obres de reforma del carrer. Hi havia una gran preocupació, però entenien que les obres no estaven finalitzades i no es podia avaluar el seu impacte, més enllà de les molèsties lògiques d’una actuació com aquesta. Vàrem tornar a visitar-los a l’octubre i davant de la preocupació pel ritme de les obres, preguntem al Ple sobre la data prevista de finalització.
“Segons el calendari previst”, “..abans del Pont de desembre estaran enllestides...”
Al desembre, comencen els problemes. Apareixen per sorpresa unes pilones retràctils, uns semàfors i es limita l’accés de vehicles, de zona de càrrega i descàrrega i desapareixen moltes zones blaves. En diferents ocasions els vehicles de servei (ambulàncies, etc) es queden esperant a que la Policia Local, que en té la responsabilitat, abaixi les pilones.
Tornem a sortir al carrer, tornem a preguntar. Ampliem les visites als carrers perpendiculars a Bon Viatge. Molt descontent i preocupació de gran part dels comerciants. Ara ja no és una qüestió d’obres, sinó de funcionament quotidià.
Convoquem una assemblea oberta de comerciants afectats i també a les AAVV d’El Pi i de l’Eixample. Ens posem al seu servei i treballem amb discreció. A la segona trobada, els informem de la pregunta sobre el tema presentada a l'ajuntament així com de la resposta del Govern. Convidem, a petició dels afectats, a la resta de partits polítics de l’oposició municipal. Els comerciants s’autoorganitzen, i els tornem a cedir la nostra seu per a que ells sols (sense polítics, vull dir) continuïn parlant de les accions a emprendre.
Als polítics se’ns vota per intentar resoldre els problemes de la gent, i com a ERC no hem de demanar permís a ningú per convocar trobades amb comerciants, entitats o ciutadania en general. La nostra obligació és atendre a tothom que ens presenti les seves preocupacions. Si no ho féssim, ens sentiríem a dir allò tant típic de “...sólo aparecéis cuando hay elecciones...
Doncs no. A ERC sempre hi som. Els neguits dels nostres conciutadans són també els nostres neguits.
