L’Artesà: La història d’un despropòsit

Imprimeix

Imma Llopis

Portaveu municipal de CDC al Prat

fotoImma

La publicació el passat 15 d’abril al DOGC de l’aprovació inicial del Pla especial urbanístic de l’Artesà anuncia el final d’un procés carregat de despropòsits.

El teatre de l’Artesà constitueix l’element patrimonial més important de la nostra ciutat. D’ençà del seu tancament l’any 1987 han estat diverses les entitats que han reivindicat un futur digne per l’Artesà. Cal recordar que l’Ajuntament, propietari des del 2003, no va moure mai un dit.

Nosaltres, hem reclamat, com tants d’altres, la necessitat de rehabilitar l’edifici des de fa dècades. Amb l’anunci de l’alcalde Lluís Tejedor de recuperació de l’edifici l’any 2013, alguns vam creure esperançats que s’obria una porta per fer justícia i aconseguir la rehabilitació integral de l’edifici. No obstant, a hores d’ara el projecte guanyador justifica l’enderroc de la sala de dins del teatre i de la ferradura. Tot aquest procés sembla no acabar gens bé per la manca diàleg i la falta de transparència amb l’oposició i la ciutadania.

El govern d’ICV i PSC capficat en un sol model teatral pretén derruir un teatre modernista per encabir-hi un projecte impersonal i gris eliminant la impremta d’un segle d’història. Volem denunciar aquesta situació i expressar el nostre suport a tots aquells que, com nosaltres, continuen reclamant un futur digne per l’Artesà. Esperem i desitgem que ens en sortim i l’equip de govern finalment canviï d’opinió.