Arnau Funes
Coordinador d’ICV al Baix Llobregat
El passat 11 de març coneixíem la sentència del Tribunal Suprem mitjançant la qual es rebutjava el recurs de la Fiscalia Anticorrupció i és l’arxiu definitiu de la peça separada del cas Mercuri que havia investigat les retribucions de la Federació de Municipis de Catalunya (FMC) a més de 40 alcaldes i alcaldesses. El març de 2015 es feia el sobreseïment i un any després, el 2016, s’ha produït l’arxiu definitiu. Carpeta tancada. I ja està?
Jo crec que no. Quan fa quasi 2 anys que tot aquest malson va començar, desenes de periodistes de tots els mitjans de comunicació van perseguir Alcaldes i responsables polítics durant setmanes. Molts telenotícies i moltes tertúlies van dedicar portades i minuts a criticar i qüestionar el sistema de retribucions de la Federació de Municipis sense explicar què era, i a treure la llarga llista d’alcaldes i exalcaldes, d’alcaldesses i exalcaldesses que havien estat imputats per cobrar, hipotèticament, quantitats que anaven dels 50€ als 250€ al mes en funció de la seva responsabilitat. A totes les persones que van tenir responsabilitats a la Federació de Municipis i van percebre una retribució els va caure la “pena del telenotícies”. 40 persones van ser condemnades públicament abans de ser jutjades. En molts mitjans se’ls va equiparar amb els implicats en trames de corrupció institucionalitzada que podrien haver robat milions com la Gürtel, la Púnica, la Malaia o el cas Palau. En molts espais polítics, des de l’esquerra a la dreta, des de la nova a la vella política, es van demanar caps i es va vetar gent. Periodistes que mai havien donat l’oportunitat de parlar al seu mitjà a cap alcalde de cap poble van recórrer Catalunya a la recerca d’informació i es subratllava en tots els mitjans que TOTS els partits, TOTS, tenien a alguna persona investigada (llavors imputada).
Crec que recordarem tota la vida aquelles setmanes de finals de juny i començaments de juliol de 2014 i aquells 3 llargs dies davant dels jutjats de Sabadell. Els telèfons bullien per les desenes de trucades i missatges que rebíem els responsables de política municipal dels diferents partits, i les nostres organitzacions ho feien per les desenes de comentaris que es rebien sobre el tema en les xarxes socials i en les assemblees. També recordaré sempre com alguns líders polítics nacionals es van fer fonedissos i com alguns/es van fer desagradables comentaris oportunistes.
I ara, on estan els micros? On estan les càmeres, les piulades i les portades? Quan fa un any es va fer el primer sobreseïment molts mitjans i responsables polítics van optar per donar poc protagonisme a la notícia. L'excusa era llavors que com que la Fiscalia havia recorregut l'arxiu el tema no estava tancat. Avui, amb l’arxivament definitiu del cas encara estic a l’espera de veure una cobertura similar a la que va haver-hi el 2014. De fet, em conformaria amb una cobertura i una presència pública del tema similar al 20% de la que van donar-li a la imputació dels 40 alcaldes.
Estic convençut que la majoria de les persones que van haver d’anar a declarar al jutjat de Sabadell i que van veure el seu nom en aquella llista el que volen és passar pàgina. Moltes d’aquestes persones ja no tenen un càrrec públic i volen tornar a fer vida professional de forma tranquil·la i poc pública. La majoria d’elles segur que perdonen als qui els van condemnar abans de ser jutjats, als qui els van insultar públicament per un delicte que no havien comés, o fins i tot algunes d’elles perdonen als qui van aprofitar la situació per treure rendiment electoral.
Però perdonar no és oblidar, ni va renyit amb recordar, i per això cal fer-ho. Cal recordar. Cal recordar que tot el procés es va produir en els mesos anteriors a les eleccions municipals de 2015 i quan es triaven caps de llista de les diferents candidatures. Cal recordar que, en general, en tot aquest procés de condemna pública mai es va oferir espais per la defensa o l’explicació en els mitjans, i que quan es va iniciar la investigació feia anys que no es pagaven dietes o retribucions a la Federació de Municipis. Cal recordar el paper que va jugar el Conseller Puig promovent la investigació contra una associació dels municipis progressistes com és l’FMC, i desentenent-se del cas de l’Associació més “Convergent” (ACM) on es va demostrar que els seus responsables havien “desviat” desenes de milers d’euros. Cal recordar que els Mossos d’esquadra van elaborar un informe molt deficient sobre el cas FMC a partir d’unes escoltes tangencials fetes a l’exalcalde Bustos pels temes del cas Mercuri. Cal recordar que en cap moment es va contrastar documentalment la informació ni es va atendre la naturalesa jurídica de la FMC (es va imputar alcaldes que mai havien cobrat res de la Federació). Cal recordar que essent un tema que afectava a alcaldes de tota Catalunya i que la Federació té la seu a Barcelona la jutge de Sabadell no va acceptar que es jutgés a un tribunal superior (queda per la història el fet que es va evitar haver de traslladar la causa no citant a declarar als alcaldes o alcaldesses que eren alhora Diputats/des).
En conclusió, cal recordar que el cas mai va passar de la instrucció i que diferents tribunals ja han dit que no existeix CAS Federació o Cas Alcaldes. Cal plantejar-se doncs que no es tracta ara de dir “uf, encara queden alcaldes honestos”, es tracta de que més d’un i d’una, reflexioni i valori com es fa periodisme i com es fa política en la nostra societat. Es tracta de què reflexionem sobre com “les xarxes” i els comentaris castiguen de forma injusta però no perdonen ni fan justícia. No es tracta ara d’anar a donar copets a l’esquena als 40, es tracta de reconèixer d’una vegada totes que la majoria de la gent que fem política ho fem de forma honesta i desinteressada. Qui comença?