Toni Mora
Secretari General de CCOO BLLAPAG
“Quan els treballadors fan vaga no és que no vulguin treballar sinó que volen fer-ho en millors condicions”. La frase de Francesc Layret, advocat de la classe obrera a principis del segle XX continua prou vigent. Quatre anys de polítiques antisocials com la reforma laboral i de repressió mitjançant l’aprimament de les llibertats i dels drets, de llei mordassa i atacs al sindicalisme de classe han facilitat l’encausament de més de 300 sindicalistes per haver exercit un dret fonamental com és el de vaga.
Sí, a l’Espanya d’aquest segle fer vaga no només pot significar que et discriminin a la feina sinó també que vulguin ficar-te a la presó, modernitats que recolliran els llibres d’història del període marianista. Companys com els 8 d’Airbus pels que es demanaven més de 300 anys de reclusió i que han sortit absolts rotundament, companys i companyes que han lluitat a les vagues generals de 2010 i 2012 contra les mesures legislatives més retrògrades a la història de la nostra democràcia.
Així i tot la força del sindicalisme de classe, la lluita dels treballadors i les treballadores, continuen prou vives com a Emtisa, a SEAT Componentes, a Vareser, a Abantia Industrial, al Metro BCN, a Caprabo, a General Electric Hydro i a tantes i tantes empreses. Ni la reforma laboral ni els atacs de la ultradreta mediàtica han pogut amb la lluita obrera i no podran tampoc amb el dret fonamental a la vaga.
