El detingut pretenia enganyar ciutadans mitjançant el mètode de la carta nigeriana i va depositar-les en municipis com Viladecans, Sant Boi, El Prat i Cornellà de Llobregat, entre altres localitats catalanes
Els Mossos d'Esquadra adscrits a la Unitat Central de Falsificació de Moneda de la Divisió d'Investigació Criminal (DIC) han detingut a València un home de 44 anys a qui se li atribueix un delicte d’estafa i un altre de falsificació d’efectes timbrats. Hauria enviat 4.742 cartes adreçades a l’estranger des de 379 bústies de diferents poblacions de la demarcació de Barcelona. Els Mossos d’Esquadra han fet difusió de l’estafa a través d’Europol per localitzar possibles víctimes a països de la Unió Europea.
La investigació es va iniciar a mitjan mes d’abril de 2022 després que el Centre de Tractament Automatitzat de Correus detectés diverses cartes amb els segells falsificats. Els sobres s’havien dipositat a les bústies de les poblacions de Barcelona, Badalona, Sant Adrià del Besòs, Rubí, Sant Cugat del Vallès, Sabadell, Terrassa, Viladecans, Sant Boi de Llobregat, El Prat de Llobregat i Cornellà de Llobregat.
Agents de la Unitat Central de Falsificació de Moneda de la DIC van identificar l’emissor de les cartes, que actualment residia a València i el van detenir el dijous 27 d’abril amb el suport de la Policia Nacional. També van dur a terme una entrada i escorcoll al seu domicili on van localitzar segells falsificats i sobres idèntics als lliurats pels responsables de Correus i cartes de similars característiques a les qual ja havia enviat, per estafar persones d’altres països com Suïssa, Suècia, Àustria, Noruega, Bèlgica, Holanda i Alemanya.
La investigació l’ha dirigit pel Jutjat d’Instrucció número 1 de Rubí que va decretar llibertat amb càrrecs per al detingut.
La modalitat de les cartes nigerianes
Les cartes suplantaven la identitat d’un treballador d’un despatx d’advocats que tenia informació privilegiada i que buscava familiars d’un empresari que va morir l’any 2012 en un accident de trànsit. El suposat empresari els havia deixat com a hereus d’una gran fortuna. Per fer efectiva l’herència, instava les víctimes a pagar els seus honoraris per iniciar la reclamació jurídica.
Extracte d’una de les cartes enviades:
“...Antes de su fallecimiento, depositó la suma de 11.8 millones de dólares en un banco aquí en España. Ahora el banco me ha encomendado buscar algún heredero de la familia para reclamar el dinero antes de que sea confiscado o revertido por la Oficina de Seguridad Diplomática, como fondo no reclamado. Por ello, he decidido buscar a algún familiar de mi difunto cliente, tarea que me ha resultado muy difícil porque no declaró ninguna otra persona, dirección, socio o familiares en la documentación oficial de su depósito.
En este contexto, mi propuesta es que usted, como extranjero, sea el pariente más cercano de mi difunto cliente ingeniero ya que tienen el mismo apellido. Como su abogado, le nombraré y reconoceré como su heredero. Con su ayuda prepararé todos los documentos pertinentes para su reclamación y facilitaré la emisión y la transferencia de los fondos a su cuenta. Una vez el dinero le haya sido transferido, viajaré hasta su país y lo dividiremos al 50% para cada uno.
Tenga en cuenta que esta transacción es 100% segura, y le garantizo que esta operación se realizará bajo la legalidad y sin que se infrinja la ley. Le pido también que no comprometa a ninguna tercera persona en esta transacción, solo usted y yo.Además, estoy haciendo esto a título personal sin involucrar a mi despacho...”
Redacció / Fotos: Mossos d’Esquadra