La fiscalia li demana presó permanent revisable, a més d'11 anys de presó pels delictes menors, llibertat vigilada durant deu anys més, prohibició d'aproximació a la família de la víctima durant deu anys, 7.920 euros de multa i 710.000 euros d'indemnització als familiars
Ja hi ha sentència. El jurat popular ha declarat culpable l'home que va gravar amb vídeo la seva parella mentre agonitzava durant hores per un atac diabètic el juny del 2019 a Viladecans. Els jurats, per 7 vots a 2, consideren que l'home, conscientment, no va fer res mentre ella s'estava morint. El tribunal popular, a més, considera que l'home la va deixar morir tot i conèixer la seva vulnerabilitat i que la seva actitud li va provocar grans patiments a la víctima. No obstant, no consideren provat que actués per masclisme o considerant que la víctima era inferior per ser dona. La dona va patir una pujada de sucre i va demanar ajuda a l'home, també diabètic, que va anar fins al seu pis però no va donar-li res ni va trucar a emergències.
El jurat s'oposa a la possible suspensió de la pena o l'indult. La fiscalia demanava inicialment presó permanent revisable per a l'home, que també està acusat de maltractar prèviament la víctima amb diverses agressions. La defensa al·lega que l'home pensava que era un atac a causa de les drogues i l'alcohol, com altres vegades, i que va ser la dona qui li va dir que no truqués a ningú.
En el seu veredicte, fet públic ahir divendres a la tarda, el jurat considera provat per unanimitat que l'acusat maltractava i agredia la seva parella tant físicament com psicològicament. També admeten que la víctima era consumidora ocasional o habitual de cocaïna, però no n'abusava, i menys encara la nit dels fets. Basant-se sobretot en els àudios que la víctima enviava a l'acusat, a gravacions de les converses que van tenir per telèfon i, sobretot, als quinze vídeos que l'home va gravar durant hores la nit de la mort, el veredicte considera demostrat que l'acusat era conscient del gran deteriorament físic que tenia la víctima aquella nit i com anava empitjorant.
Segons el jurat, qualsevol persona amb sentit comú s'adonaria de les dificultats de la dona, que va ser gravada despullada i amb greus dificultats per parlar i respirar mentre li demanava ajuda, que li donés medicaments, que li obrís una ampolla o truqués una ambulància. "Em moro", li va arribar a dir. Com a resposta, l'acusat la va contemplar, va mantenir una actitud "passiva" i "desviava la conversa" o fins i tot sembla que es "mofés" i "fingia que l'ajudava". A més, considera que la mort no s'hauria produït si l'acusat hagués actuat ajudant-la o trucant a emergències. Això no obstant, no es considera provat que actués així mogut per masclisme.
La fiscalia i les dues acusacions particulars han reiterat la seva petició de presó permanent revisable per a l'home, que també ha estat condemnat per maltractar prèviament la víctima amb diverses agressions. La defensa ha demanat les penes mínimes per cada delicte considerat provat, i al·lega que l'home pensava que era un atac a causa les drogues i l'alcohol, com altres vegades, i que va ser la dona qui li va dir que no truqués a ningú.
Segons s'ha considerat provat, l'acusat i la víctima van començar una relació sentimental sense convivència el febrer del 2019, i sovint dormien junts al domicili de la dona, a Viladecans. Ja des de l'inici de la relació, i amb una freqüència que va anar augmentant amb el temps, l'acusat, per tal d'afirmar la seva suposada superioritat, controlava tot el que feia la dona, li recriminava públicament que parlés amb altres homes, es mostrava gelós i possessiu, la insultava i agredia i sovint generava grans escàndols en públic i en privat.
Tot això va generar en la víctima un creixent sentiment d'inferioritat i ambivalència emocional respecte l'acusat, i la va aïllar, cosa que l'impedia afrontar el que li passava ni demanar ajuda a ningú. També li va fer témer per la seva pròpia integritat física i la del seu fill menor d'edat. Això va fer que poques setmanes abans de la seva mort, demanés al pare del nen que se l'endugués a viure amb ell a Ciudad Real. També es va baixar una aplicació al seu telèfon mòbil per gravar les trucades telefòniques.
Així, el 19 d'abril, durant una discussió, l'home va agredir-la a les costelles. La dona va anar al metge, però va ocultar l'origen de les lesions, i, en un missatge de veu enviat per whatsapp a l'acusat, li va retreure de forma molt emotiva. La nit del 14 al 15 de juny es van discutir a l'exterior d'un bar i l'home va empènyer i insultar la dona. Poca estona després l'home va pegar a la cara a la dona i a la part de dalt del cos, cosa que li va provocar una inflamació de cara i ulls l'endemà.
Aquestes lesions i la vergonya de saber que la majoria del seu entorn sospitava de les agressions, es va enfonsar físicament i emocionalment a partir del 16 de juny. Va deixar d'anar a treballar al bar que regentava, es va tancar a casa sense gairebé parlar amb ningú i es va despreocupar de la seva alimentació i de la diabetis tipus 1 que patia des de feia temps pel consum abusiu de cocaïna. Tot això va provocar que la tarda vespre del 17 de juny va empitjorar progressivament el seu estat físic. Quan es va adonar de la situació de creixent debilitat, tenia vergonya d'avisar els seus familiars perquè no s'adonessin que havia estat agredida.
Per això, va intentar contactar diverses vegades amb l'acusat per demanar-li ajuda. Va poder-hi parlar diversos cops entre les 21.30 i les 22.45 hores d'aquella nit. L'acusat va anar al domicili de la víctima voluntàriament per ajudar-la, i va arribar-hi a les 22.50 hores. Un cop allà, i sabent la malaltia que patia la dona i el sofriment que tenia, ja que ell també és diabètic i té estudis en odontologia, va adonar-se que la víctima estava marejada, respirava de forma agitada, estava cansada, suava, no controlava els esfínters, tenia dificultats per moure's i parlar, i tenia molta set. Veient que era l'única persona que podia ajudar la víctima, i sabent del risc que patia la dona, va contemplar "impassible" i fins a les 3.39 hores el deteriorament físic de la víctima, que va quedar semiinconscient.
Ni tan sols li va controlar el nivell de sucre amb un glucòmetre i tampoc va trucar a emergències. La hiperglucèmia que tenia la dona li va provocar una fallada multiorgànica i la mort.
Durant aquelles cinc hores, la dona li va suplicar ajuda, però l'home es va mostrar impassible. Durant aquelles estones, va gravar-la en vídeo fins a quinze vegades amb el seu telèfon mòbil on aparentment se'l veia ajudant la dona, tot i que en realitat no feia res per salvar-la ni va trucar a emergències. La va gravar mentre es deteriorava, despullada i defallida, intentant demanar ajuda sense obtenir resposta.
L'acusat, que té antecedents penals susceptibles de cancel·lació, es va llevar al matí i primer va anar al taller de cotxes i després va anar a la policia a explicar els fets. Va ser arrestat tres mesos després, el 19 de setembre.
Condemna
Per tot això, se'l condemna per tres delictes de maltractament, un de maltractament habitual, un contra la intimitat i un d'assassinat amb acarnissament amb les agreujants de víctima vulnerable i parentiu. La fiscalia li demana presó permanent revisable, a més d'11 anys de presó pels delictes menors, llibertat vigilada durant deu anys més, prohibició d'aproximació a la família de la víctima durant deu anys, 7.920 euros de multa i 710.000 euros d'indemnització als familiars. També li prohibeixen el permís d'armes durant 17 anys.
La defensa
Per la seva banda, la defensa al·lega que tots dos mantenien una relació sentimental oberta i que sovint abusaven de l'alcohol i les drogues. De fet, assegura que l'abús de drogues i els deutes amb el bar que regentava la van fer caure en una depressió. El consum de drogues i medicaments li hauria causat, en més d'una ocasió que es donés cops involuntaris que després no recordava, i també atacs que la deixaven semiinconscient. Per això aquell dia l'acusat hauria pensat que era un atac més i la va gravar amb vídeo per ensenyar-li l'endemà i fer-la reflexionar.
Això no obstant, els pèrits van assegurar que la dona no va ingerir alcohol ni ansiolítics en les hores prèvies a la seva mort. Per contra, sí que va consumir cocaína, ja que se'n van trobar restes en un frotis nasal i presència en sang i orina, tot i que en uns nivells força baixos. Els forenses també van apuntar que en el moment de la mort la víctima tenia un nivell de glucosa de gairebé 600 mg/dl, sis cops per sobre del normal. Una hiperglucèmia que requeria, en cas de no disposar d'insulina, hidratar-la i traslladar-la a un hospital. El forense que va reconèixer la víctima va confirmar que la causa de la mort va ser una hiperglucèmia aguda. Va recordar que en el moment de la mort el seu nivell de glucosa era superior a 1.000, quan un nivell normal superaria de poc els 100, i va descartar que el consum de cocaïna es pugui relacionar amb la mort. "El que té incidència és que no se li donés insulina. La presència de cocaïna és intranscendent", va afegir. El metge també ha assegurat que el problema que presentava la víctima s'hagués solucionat amb pocs minuts si l'acusat hauria trucat a una ambulància i, mentrestant, l'hauria hidratat.
Durant la seva declaració, l'home també va voler negar totes les acusacions d'agressions físiques a la dona, que ha posat sobre la taula la fiscalia. En algun dels àudios escoltats, extrets dels seus telèfons mòbils, la víctima retreia a l'acusat que la maltractés físicament i psicològica i l'amenaçava de deixar-lo. En d'altres però, li expressava que el necessitava i li demanava que estigués per ella.
Finalment, els psicòlegs van concloure que l'acusat no presentava cap mena d'alteració psíquica que pogués alterar les seves capacitats i que, per tant, sabia perfectament el que feia i era lliure per fer el que volia fer.
Redacció / Fotos: Arxiu
