L’objectiu de la mostra és posar en contrast les contribucions de les desenes de tècnics que han participat fins ara en els treballs preparatoris del PDU amb noves visions d’altres experts i, també, amb la mirada crítica dels ciutadans de la metròpoli.
Imatges inèdites de l’àrea metropolitana de Barcelona i una selecció essencialment gràfica de les oportunitats que s’obren al territori són alguns dels aspectes més destacables de “Metròpolis Barcelona”, l’exposició que ja es pot anar a veure al Museu del Disseny de Barcelona (DHUB). S’emmarca en els treballs de preparació del Pla Director Urbanístic Metropolità (PDU), es proposa facilitar una nova mirada sobre les transformacions que l’Àrea Metropolitana ha registrat des de l’entrada en vigor del Pla General Metropolità (1976) i, al mateix temps, constituir una base per al debat públic i ciutadà.
“Metròpolis Barcelona” és una exposició potent que aporta una molt àmplia oferta de material audiovisual per completar un gran desplegament de material fotogràfic i cartogràfic que és rigorosament nou en la seva pràctica totalitat.
L’objectiu de la mostra és posar en contrast les contribucions de les desenes de tècnics que han participat fins ara en els treballs preparatoris del PDU amb noves visions d’altres experts i, també, amb la mirada crítica dels ciutadans de la metròpoli.
La descripció de l’actual àrea metropolitana posa de relleu el gran dinamisme del territori en les dimensions espacial, morfològica, social i econòmica. En aquest sentit, la crisi actual era una oportunitat per reorientar novament els processos de construcció de la metròpoli.
La mostra del DHUB permetrà visualitzar com el sòl ocupat de l’àrea metropolitana de Barcelona s’ha duplicat en els últims quaranta anys però també identificarà una gran quantitat d’espais buits, les possibilitats d’interconnexió dels espais verds i la conservació de paratges tan representatius i simbòlics com Sant Jeroni de la Murtra o la Cartoixa de Montalegre.
Tres blocs complementaris.
Un bloc introductori descriu la Barcelona metropolitana i la seva relació amb el sistema europeu de ciutats tot analitzant l’evolució urbanística d’altres metròpolis semblants. També examina com s’ha produït la transformació de les ciutats de l’àrea metropolitana de Barcelona i els seus territoris en els darrers quaranta anys, seguint les directrius urbanístiques del Pla General Metropolità de 1976.
El bloc central es proposa explicar la realitat de l’àrea metropolitana de Barcelona, on a l’entorn d’un centre cosmopolita s’articula un sistema de ciutats de caràcter metropolità –és a dir, amb relacions múltiples i diverses entre si - que té una gran riquesa funcional i un fort potencial. En aquesta línia es presenten un seguit d’estudis i valoracions sobre medi ambient i espai natural, la forma metropolitana de l’activitat econòmica, l’evolució de la demografia i de les maneres de viure, les modalitats residencials, les estructures de la mobilitat i dels nous paisatges metropolitans, i les noves dinàmiques i formes de comportament, entre d’altres, que en conjunt aborden les dimensions i les fortaleses d’un sistema metropolità fet de ciutats.
El tercer bloc planteja una reflexió sobre els reptes que ha d’assolir el nou PDU per afegir valor a la regulació urbanística vigent, alhora que presenta una sèrie d’oportunitats metropolitanes”. Són unes referències que no tenen un caràcter específic i tancat però que faciliten la comprensió de l’espai metropolità com un territori força estructurat que projecta una diversitat d’opcions per imaginar el desplegament d’iniciatives econòmiques, socials o cíviques, on les noves formes de treball i de vida siguin compatibles amb les ciutats existents.
Maquetes i audiovisuals
A l’exposició destaquen el gran nombre de maquetes i de materials audiovisuals (uns 40 de diferents). En el primer apartat, per exemple, la màquina metropolitana combina, a través d’un sistema de capes, tots els estrats de la ciutat metropolitana, des del subsòl fins a l’orografia, passant per infraestructures i edificacions. Al seu torn, la maqueta de metabolisme urbà representa totes les edificacions d’un carrer en material transparent, de manera que s’entengui clarament la ingent quantitat de conduccions d’energia, telecomunicacions, residus i altres fluxos, talment com si la ciutat fos un organisme viu.
Pel que fa al material audiovisual, destaca la peça “Cel Ras”, que es projecta en nombroses pantalles gegants situades al sostre, i que en poca estona ofereix una visió sintètica de tot el contingut de l’exposició.
La secció sobre innovació a la metròpoli, per exemple, presenta prototips de tecnologies tot just aparegudes i que tenen com a objectiu aconseguir ciutats més sostenibles i habitables. Alguns exemples són el del cotxe plegable, que quan està aparcat ocupa només una tercera part del que ocupa un cotxe convencional, la “Copenhague Wheel”, una roda que s’acobla a qualsevol bicicleta convertint-la automàticament en elèctrica, o els drons, aparells voladors teledirigits que són usats, cada vegada, en una varietat més gran de funcions.
Redacció / Foto: AMB