Un total de 99.045 persones configuren el col·lectiu a la comarca que representa l’11,8% del conjunt de residents, on el 2023 va augmentar en un 7,7% trencant l’estabilitat dels darrers tres anys
En el darrer any la població estrangera a la comarca del Baix Llobregat ha augmentat un 7,7% (+7.079 persones) respecte l’any anterior. Aquesta tendència és molt més acusada pels estrangers que per la població total, on el creixement només ha estat del 0,8%. Un indicatiu facilitat per l’Observatori Comarcal, que ha actualitzat les dades de població estrangera resident amb les dades de padró municipal de gener de 2023.
Un total de 99.045 individus configuren la població estrangera que representa l’11,8% del conjunt de residents. Aquest percentatge augmenta per primera vegada des de 2020 després de tres anys d’estabilitat on aquest s’havia situat en l’11%. Així, el percentatge de població estrangera empadronada a la comarca (11,8%) és inferior a la proporció de població estrangera del conjunt de l’Àrea metropolitana de Barcelona(19,3%), de l’Àmbit territorial Metropolità (16,3%) i de Catalunya (17,2%).
Saldo migratori
Segons les dades de l’EVR el saldo migratori a la nostra comarca ser el 2023 positiu (1.925 moviments). Destaca el canvi de signe del saldo migratori amb la resta de Catalunya, que passa a ser negatiu (-487 persones), fet que no succeïa des de 2007.
Els canvis en la xifra de població estrangera d’un territori també es veuen afectats per altres components: el creixement vegetatiu (naixements i defuncions de població estrangera) i el procés de naturalització (persones estrangeres que adquireixen la nacionalitat espanyola). Tot i que no hi ha dades d’adquisicions de nacionalitat per àmbit municipal, es pot veure una aproximació a aquest fenomen a través de les dades del Padró.
El percentatge de població espanyola del Baix Llobregat nascuda a l’estranger ha augmentat progressivament en els últims anys: al 2023, la població amb nacionalitat espanyola nascuda a l’estranger s’ha incrementat en 2.165 persones (+4,3%) i ja representa el 6,3% del total de població. Per sexe la població estrangera ha augmentat en 3.299 (+7,2%) homes i 3.779 (+8,2%) dones. Per grups d’edat s’observa un creixement en tots els grups d’edat però aquest és especialment acusat per als estrangers d’entre 70 i 74 anys (21,8%). L’estructura demogràfica de la població estrangera respon a un perfil més jove que el de la població de nacionalitat espanyola. L’edat mitjana de la població estrangera és de 35,7 anys mentre que en el cas de la població de nacionalitat espanyola és de 44 anys. L’índex d’envelliment es situa a 138,9 per a la població espanyola i 34,4 per a l’estrangera.
Distribució
La població estrangera no és homogènia en termes de distribució territorial ni presenta les mateixes característiques a tots els municipis. Es veuen diferències en la concentració i distribució municipal dels estrangers. Els tres municipis de la comarca que tenen una proporció de població estrangera més elevada són Castelldefels (22,8%), Martorell (17,5%) i Cornellà de Llobregat (16,4%). Ara bé, el perfil migratori d’aquests municipis és molt divers: mentre que a Castelldefels la majoria d’estrangers tenen nacionalitats de la resta d’Europa (italiana, romanesa i francesa, principalment), a Martorell per exemple, són predominants els estrangers procedents d’Àfrica i d’Àsia (Marroc, Ghana i Pakistan). La població marroquina és la primera nacionalitat estrangera en 20 dels 30 municipis de la comarca.
En xifres absolutes, els municipis que més població estrangera han guanyat en el darrer any són Castelldefels (1.115), Cornellà de Llobregat (1.041) i Esplugues de Llobregat (809). En contraposició, Martorell (-261), Castellví de Rosanes (-6) i Begues (-5) són els municipis que han perdut població estrangera.
Procedència per continents i països
L’heterogeneïtat de la població estrangera resident a la comarca pel que fa a la seva procedència i el comportament diferenciat entre els diferents col·lectius ha suposat que la variació de la població no s’hagi donat per igual en totes les nacionalitats. Per continents, mentre Amèrica (+2,5%), Europa (+1,0) i Àsia i Oceania (+0,9%) augmenten la població estrangera respecte l’any anterior, la d’Àfrica disminueix (-2,5%). Els països amb més creixement en el darrer any en termes absoluts han estat: Colòmbia (1.741, 37,2%), Ucraïna (1.048, 72,9%) i Perú (31,4%, 1.044). Destaca també la pèrdua de població del Marroc (-359, -1,9%), Romania (-60, -1,1%) i Ghana (-59, -6,5%). Segueix la tendència iniciada l’any 2020 on les nacionalitats d’Amèrica van recuperar el pes que havien perdut des de l’any 2009. Així, el percentatge de persones estrangeres provinents d’Amèrica (35,8%) supera el d’Àfrica (22%) i també el d’Europa (30,1%). Tanmateix, en el darrer any ha crescut la població provinent de la resta d’Europa (+19,1%), d’Amèrica (+16,9%), de la resta d’UE (+3,3%) i d’Àsia (2,8%) i mentre que la població d’Àfrica ha disminuït (-1,7%).
Concentració en els municipis
La concentració de població estrangera dintre dels propis municipis. L’anàlisi de la concentració de població tampoc es distribueix uniformement estrangera per seccions censals ofereix la possibilitat de mesurar si la distribució d’aquesta població es produeix de forma més o menys desigual entre les diferents zones territorials i seccions de cada municipi, podent calcular així indicadors de concentració i segregació residencials. Així, tot i que la proporció de població estrangera d’un municipi sigui una xifra concreta, l’anàlisi per seccions censals permet saber si hi ha zones dintre del propi municipi on se supera aquesta proporció, existint per tant una concentració de població estrangera en determinades àrees. Justament això és el que calcula l’índex de segregació, que mesura la distribució d’un grup concret en l’espai urbà i varia de 0 a 100, uns valors que correspondrien, respectivament, a una distribució exactament igualitària i a una distribució de màxima segregació.
Segons aquests indicadors, en tots els municipis de la comarca amb més d’una secció censal existeix una d’elles amb una proporció de població estrangera superior a la mitjana municipal, per tant, es pot afirmar que, sigui en major o menor grau, en tots els municipis es dona una major concentració de població estrangera en alguna de les seves zones. L’índex de segregació quantifica aquestes diferències: Martorell és el municipi de la comarca amb un índex de segregació més elevat (35,4%) i juntament amb Cornellà de Llobregat (26,8%) són els dos municipis de la comarca que se situen per sobre el 25% d’aquest índex.
Redacció / Foto: OCBLL-Arxiu