Nou descobriment de l’equip de l’investigador santboià Manel Esteller

Imprimeix

Demostra que la dotació epigenètica de cada persona influeix en la gravetat de la malaltia Covid-19

La malaltia Covid-19, a causa de la infecció pel virus SARS-CoV2, ha canviat les pautes de conducta de la humanitat en convertir-se en una pandèmia d'abast internacional. Avui dia han patit la malaltia més de 136 milions de persones i més de 2,9 milions de les mateixes han perdut la vida. És important recordar que els símptomes de la infecció varien molt en la població, des d'individus que no presenten cap clínica fins aquells que necessiten ingrés en l'UCI amb respiració assistida d'urgència. Es desconeix en bona part quins factors són responsables d'aquest ventall de quadres clínics tan diferents.

3f859266 518f 42e8 9139 0102c1633705 16 9 discover aspect ratio default 0

Un article publicat en la revista EBiomedicine coordinat per Aurora Pujol, cap de grup de la U759 CIBERER en l’IDIBELL, i el santboià Manel Esteller, cap de grup del CIBERONC i director de l'Institut de Recerca contra la Leucèmia Josep Carreras, demostra que la dotació epigenètica de cada persona influeix en la gravetat de la malaltia Covid-19.

A causa de l'elevat nombre de persones infectades pel virus que han saturat tots els sistemes sanitaris del món, els autors es van plantejar obtenir maneres de predir amb antelació si la infecció pel virus en un determinat individu requerirà hospitalització o simplement pot ser controlada de manera ambulatòria. Se sap que l'edat avançada i la coexistència d'altres patologies (cardiovasculars, obesitat, diabetis o defectes immunes) s'associen a una major gravetat de la infecció, però què succeeix amb la resta de la població que també arriba a l'UCI sense aquests factors?.

Captura de pantalla 2023 11 15 a las 10.06.38

Els autors van decidir estudiar més de 400 persones que havien donat positiu per al test de Covid-19 que no pertanyien a cap d'aquests grups de risc i estudiar el seu material genètic en funció de si no havien tingut símptomes, o van ser molt lleus, o si en canvi, havien estat ingressats a l'hospital requerint assistència respiratòria. Van trobar que existien variacions epigenètiques, en els interruptors químics que regulen l'activitat de l'ADN, en els positius pel virus que desenvolupaven una Covid-19 greu. Aquestes modificacions succeeixen principalment en gens associats amb una excessiva resposta inflamatòria i en gens que reflecteixen una tendència general a un pitjor estat de salut.“Interessantment, el 13% de la població mundial presenta aquesta signatura epigenètica (EPICOVID), per tant, és la població de màxim risc i a la qual hem de cuidar especialment”, destaca Esteller.

“Les dades complementen i confirmen la implicació de la resposta antiviral dirigida per l'interferó i la seva importància en l'evolució de la malaltia, com expliquem en un estudi de seqüenciació completa del genoma publicat en la revista Science el mes de setembre passat”, apunta la Dra. Pujol, i segueix: “Amb aquestes eines avançades de medicina personalitzada, tant del camp de la genòmica com de l'epigenòmica, és possible dissenyar models predictius que permetin detectar pacients en risc de pitjor pronòstic i, per tant, millorar el seu tractament i evitar el col·lapse del sistema sanitari.”

Redacció / Fotos: Ciber-Arxiu