Un 33,3% de la població de més de 15 anys té estudis superiors i un 51,0% estan ocupades
L’Observatori Comarcal fa una radiografia sobre el cens de població del Baix Llobregat amb l’explotació del darrer cens publicat per l’Instituto Nacional de Estadística (INE) l’any 2021, que és el divuitè cens oficial realitzat a Espanya.
Al Baix Llobregat hi havia 832.374 habitants l’any 2021, un 3,8% més (+30.619 persones) que fa deu anys. La tendència a l’envelliment es confirma, amb una reducció del 3,9% dels infants d’entre 0 i 15 anys (-5.660 infants) i un creixement del 16,9% de les persones de 65 anys i més (+21.621 persones). Tanmateix, els indicadors d’envelliment reafirmen aquesta inclinació, hi ha 107 persones de més de 64 anys per a cada 100 nens. L’índex de sobreenvelliment, la relació entre la població de 85 anys i més amb població de 65 i més, és de 14,4%.
Pel que fa al nivell d’estudis un 33,3% de la població de més de 15 anys té estudis superiors. Aquest percentatge és molt superior a Sant Just Desvern (59%). En l’extrem oposat, educació primària o inferior, hi trobem el 14,4%. Martorell (20%) i Cornellà (18%) són els municipis amb més proporció de persones amb aquest nivell educatiu.
Segons la variable estat civil, el 43,3% de les persones residents al Baix Llobregat són solteres. El 40,1% són casades i el 7,1% divorciades o separades. Tanmateix, la variable estat civil té les seves limitacions ja que no sempre reflecteix la realitat de la llar pel que fa les relacions de parentiu en un entorn cada cop més complex. De fet, de les persones que viuen en parella (45,7%) n’hi ha un 18,8% que ho fan com a parella cohabitant no casada.
Segons el cens, un 51,0% de les persones de més de 15 anys estan ocupades, un 6,8% en l’atur, un 2,6% són pensionistes per invalidesa, un 16,4% pensionistes per jubilació, un 16,1% són altres inactius i un 7% són estudiants. Pel que fa al perfil dels ocupats: hi ha menys dones (47,7%) que homes ocupats, només un 9,1% d’estrangers i un 48,4% tenen estudis universitaris.
El cens de Població inclou únicament les persones, de qualsevol nacionalitat, que tinguin fixada la “residencia habitual” en el territori nacional. El padró és la font bàsica per obtenir el lloc de naixement i la nacionalitat i es complementa amb les adquisicions de nacionalitat espanyola de residents. Un 15,3% dels baixllobregatins ha nascut fora d’Espanya. El 41,4% d’aquest va néixer en algun país d’Amèrica del Sud i el 21,1% en algun punt del continent africà. Si tenim en compte la nacionalitat, el 10,8% tenen nacionalitat estrangera.
Si observem la relació entre l’habitatge actual i l’habitatge anterior destaca com el 29,2% dels baixllobregatins han viscut sempre al mateix municipi. De fet, un 12,4% de la població ha viscut sempre a la mateixa llar. El cens també permet saber quan es va arribar a l’habitatge actual. Un 27,6% va arribar entre 2011 i 2019 i un 25,9% abans de 1981. En el darrer any (2020) hi ha hagut un 5,2% de nouvinguts, aquesta xifra augmenta fins el 10% a Sant Just Desvern, el municipi del Baix Llobregat amb més població nouvinguda en aquest període.
Per últim, cal destacar com un cop més aquesta font ens permet subratllar com de diversos són els municipis del Baix Llobregat. Les característiques sociodemogràfiques varien significativament entre les diferents municipis ja que les casuístiques dels mateixos són múltiples. Per tant, és necessari tenir en compte aquesta complexitat a l’hora de generar qualsevol conclusió pel que fa a les característiques d’una comarca integrada per trenta municipis tant diferents.
Redacció / Fotos: OCBLL-Arxiu