Segons entitats i moviments socials, Martorell, El Prat, Esplugues, Cornellà i Viladecans posen actualment moltes traves
La federació d’Entitats Catalanes d’Acció Social (ECAS), Ficat, la Coordinadora Obrim Fronteres, el Fòrum de Síndics Locals, la CONFAVC, Lafede.cat i MUET han denunciat que, tot i existir una normativa estatal que estableix l’obligatorietat d’empadronar totes les persones que viuen en un municipi, a Catalunya aquest dret i deure no es fa efectiu a almenys una trentena de municipis, que dificulten l’empadronament a veïns i veïnes que ho sol·liciten. “No empadronar suposa una flagrant vulneració del marc legal”, ha explicat Laia Costa, responsable d’Incidència de Ficat, en la roda de premsa conjunta realitzada a la Parròquia de Sant Benet de L’Hospitalet de Llobregat.
Les entitats, plataformes i institucions recorden que el padró actua com un “meta dret”, ja que és la porta d’accés a drets socials tan bàsics com la salut o l’educació. No empadronar significa abocar a l’exclusió a persones i famílies que sovint ja pateixen situacions de vulnerabilitat.“Hi ha persones que no poden aportar un títol acreditatiu del lloc on viuen perquè viuen en habitacions rellogades, al carrer, okupant o en habitatges insegurs”, ha afirmat Laia Costa.
A través d’un sondeig realitzat a les entitats membres d’ECAS i d’informes com el de FICAT i la Coordinadora Obrim Fronteres i els del Fòrum de Síndics Locals, així com de la informació recopilada per la resta d’organitzacions convocants, s’ha constatat que les dificultats d’accés al padró són una problemàtica estesa a tot el territori i que almenys trenta municipis vulneren el dret al padró posant-hi traves: Bordils, Celrà, Cerdanyola del Vallès, Flaçà, Martorell, Mataró, Montcada i Reixach, Santa Coloma de Gramenet, Terrades, Terrassa, Cornellà, El Prat, Esplugues, L’Hospitalet de Llobregat, Lleida, Rubí, Sant Adrià del Besòs, Viladecans, Figueres, Badalona, Reus, Sabadell, Tarragona, Arbúcies, Platja d’Aro, La Bisbal d'Empordà, Palamós, Blanes, Òdena, Piera, Santa Margarida de Montbui, Masquefa i Igualada.
La manca de transparència amb relació a l’empadronament impedeix comptar amb un diagnòstic exhaustiu que permeti conèixer no només les denegacions, sinó també els arxivaments per desistiment.
L’habitatge, el gran escull
Les circumstàncies que dificulten l’accés al padró són molt variades segons les entitats i moviment socials. Tanmateix, la majoria tenen un comú denominador: la dificultat d’accedir a un habitatge.
A Catalunya hi ha més d’un milió de persones que pateixen exclusió residencial, ja que no poden llogar un habitatge per l’alt cost que té o per les garanties que es demanen, una d’elles tenir permís de residència o un contracte laboral. Això fa que hagin de viure en habitacions rellogades, en habitatges insalubres o en condicions d’amuntegament, en espais ocupats o al carrer. L’exclusió residencial, sumada al racisme institucional, la bretxa digital i la implantació de cites prèvies amb llargs temps d'espera per als tràmits, fa que moltes persones quedin excloses del padró.
Redacció / Fotos: Arxiu