Una important zona de la comarca del Baix Llobregat en forma part
Unes 885.000 persones de Barcelona i part del Baix Llobregat i el Maresme, que comprenen la diòcesi de Barcelona, es troben en situació d'exclusió social, la qual cosa suposa el 32% de la població, unes 300.000 persones més que l'any 2018. Aquestes dades formen part de l'informe de la situació social en la diòcesi de Barcelona elaborat per la Fundació FOESSA, creada per Càrites Espanyola el 1965, i que aquest dilluns s'han presentat en una jornada titulada 'Pandèmia i exclusió social: la tempesta perfecta'.
Raúl Flores, coordinador de l'Equip d'Estudis de Càrites Espanyola, i Míriam Feu, cap d'Anàlisi Social i responsable de l'Observatori de la Realitat Social de Càrites Diocesana de Barcelona, van presentar les principals dades de l'Informe FOESSA 2021 de Barcelona, que s'ha elaborat a partir de 1.800 enquestes i per mitjà de 37 indicadors.
Segons les conclusions de l'informe, l'exclusió social en la diòcesi de Barcelona se situa tres punts per sobre de la de Catalunya (29,1%) i gairebé 9 punts de la del conjunt d'Espanya (23,4%), unes dades que Míriam Feu ha considerat “preocupants, perquè significa que una de cada tres persones queda exclosa de la societat.”
Per a Flores, que una persona es trobi en situació d'exclusió social no només és que sigui pobra, sinó que no pot fer coses que d'altres consideren normals i que manquen de benestar, com no poder pagar un psicòleg, viure en un habitatge precari on no es pot encendre la calefacció, no poder seguir un tractament mèdic o comprar els medicaments necessaris.
Factors
Els principals factors d'exclusió social en la diòcesi de Barcelona són la dificultat en l'accés a l'habitatge i una major precarietat laboral, que situen la ciutat comtal en un nivell d'exclusió superior al del conjunt de Catalunya i d'Espanya.
L'informe assegura que 97.000 llars de la diòcesi tenen tots els seus membres actius en atur, 167.000 es troben en inestabilitat laboral greu i 77.000 no disposen de cap ingrés periòdic. “Això els col·loca en una situació d'incertesa i patiment constant, ja que no saben si el mes proper podran pagar totes les despeses de la casa o si més endavant els apujaran el lloguer. És molt complicat construir una vida en aquestes condicions”, ha explicat el coordinador de l'Equip d'Estudis de Càrites Espanyola.
Feu ha indicat que a aquests factors s'han sumat les conseqüències de la Covid-19, que ha fet augmentar l'angoixa de moltes famílies i, així, en només tres anys, han augmentat en un 9% les persones amb un trastorn mental diagnosticat, afectant el 17% de la població.
Segons les dades de FOESSA, més de 140.000 llars de la diòcesi barcelonina no tenen accés a medicaments per problemes econòmics. Les famílies amb nens i adolescents han rebut amb intensitat, han assegurat Flores i Feu, la crisi de la Covid-19, i l'exclusió social en aquestes llars se situa en el 40%, el doble que les famílies que no tenen nens al seu càrrec.
Aquesta exclusió “és més intensa en les llars monoparentals i les famílies nombroses, ja que una de cada dues famílies es troba en exclusió social.” “Gairebé la meitat de les llars amb menors tenen dificultat per arribar a final de mes, i el 43% no disposa d'ingressos per a despeses imprevistes, la qual cosa suposa que són un dels col·lectius menys protegits a Barcelona, i la pandèmia ha agreujat la situació”, ha considerat Feu.
El director de Càrites Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, ha sol·licitat en el mateix acte que es reimpulsi el model d'estat del benestar, amb “polítiques públiques decidides i enfocades a reduir l'exclusió social”. Ha reclamat augmentar la cobertura de la Renda Garantida de Ciutadania de Catalunya i “una harmonització completa d'aquesta amb l'Ingrés Mínim Vital”, que només arriben al 28% i a l'11,8% de la població, respectivament, a més de més habitatge social.
Redacció / Fotos: Carita-HSJD-Arxiu
