Aquestes edificacions van ser construïdes fa més de 100 anys i inicialment servien perquè els agricultors de ceps tinguessin un lloc per guardar coses i per refugiar-se de la pluja i del sol
Un grup de veïns voluntaris de Sant Climent de Llobregat ha restaurat trenta-cinc barraques de pedra seca al municipi baixllobregatí i s'han convertit en un dels tres únics grups de Catalunya que recuperen aquest tipus de barraques de forma sistemàtica.
Actualment són un grup format per sis persones, la majoria jubilats, que dediquen una part del seu temps a una activitat que consideren un hobby. “Ho fem perquè ens agrada i perquè ens ho passem molt bé, no perquè ens llancin flors”, afirma un dels voluntaris del Grup Pedra Seca de Sant Climent de Llobregat, Climent Marcè. El projecte s'emmarca dins de l'entitat municipal Memòria i Vida, mitjançant la qual obtenen una petita subvenció de l'Ajuntament per comprar eines.
Des del 2017
El projecte va començar a principis de 2017, quan dos dels voluntaris del grup anaven buscant mines per les muntanyes del poble: “Es van anar trobant barraques, es van animar a recuperar-les i a poc a poc es va anar unint més gent”, explica Marcè, que va entrar al principi de 2019 quan ja s'havia jubilat.
Aquestes barraques van ser construïdes fa més de 100 anys i inicialment servien perquè els agricultors de ceps tinguessin un lloc per guardar coses i per refugiar-se de la pluja i del sol. Estan aixecades sense cap element d'unió entre elles, només buscant el punt d'equilibri entre les pedres i l'encaix pel seu propi pes, encara que en ocasions s'utilitza terra o fins i tot trossos de la mateixa pedra més petits per donar solidesa a l'estructura.
Malgrat que la majoria ja havien fet marges de pedra amb els seus pares o avis, que treballaven com a camperols, cap d'ells tenia experiència muntant barraques quan van començar. “La mateixa barraca et va dient com has de fer-ho, cal anar seguint la lògica i ella te l'ensenya”, afegeix Marcè. “En alguns casos hem intentat aprofitar alguna paret”, però en moltes ocasions les pedres estan en mal estat i han perdut consistència a causa de les condicions climàtiques i dels incendis que han sofert.
És per això que han anat aprenent que és millor tirar-ho tot i “començar de nou” usant pedres més grans per donar estabilitat a la base de l'estructura. A més, per donar la consistència a la barraca, Marcè recomana que “cada pedra es recolzi com a mínim en dues més” i que les parets siguin tan amples com sigui possible.
La forma de la barraca pot ser rodona o quadrada i, malgrat que gairebé sempre intenten respectar la forma original, de vegades es prenen llicències creatives per fer entrades amb arcs de mig punt, arcs rodons o de llinda plana.
En el grup són sis persones, però al final sempre acaben anant-hi dues o tres, “Encara que es necessita mà d'obra, a l'hora de col·locar les pedres és millor que només n'hi hagi dues o tres que ho tinguin per la mà”, admet Marcè.
Malgrat que ja s'han restaurat 35 barraques, han localitzat un total de 117 dins del municipi, però no les podran recuperar totes perquè algunes es troben en punts de difícil accés.
Per poder construir les barraques necessiten que les pedres es trobin per la zona o que no estigui molt lluny de llocs accessibles amb el cotxe, i aquestes condicions no es donen en tots els casos. A més, el fet que les barraques es trobin moltes vegades en propietats privades dificulta la seva reconstrucció i provoca que no es puguin senyalitzar per ensenyar-les a tothom.
El virus, un fre
La Covid-19 també va frenar una mica la velocitat que estava agafant el projecte, ja que van haver de parar i tornar a agafar el ritme no va ser fàcil. En aquesta línia, Marcè s'atreveix a afirmar que si no haguessin hagut de parar, ja haurien reconstruït “cinc o sis barraques més”. A Catalunya, actualment hi ha més de 20.000 barraques de pedra seca, que és un dels principals elements dels paisatges de Catalunya i del Mediterrani que s'està perdent amb l'abandó de l'ofici de camperols i la modernització del sector.
Redacció / Fotos: APSAT