És l’autor de murals i vitralls en un centenar d’esglésies catalanes
El pintor Joan Torras i Viver, autor de murals i vitralls en un centenar d'esglésies catalanes, va morir el diumenge als 92 anys d'edat, segons ha informat avui el portal d'informació religiosa Catalunyareligió.cat. El funeral per l'artista, nascut a Sant Feliu de Llobregat el 1929, s'oficiarà demà a les onze en la catedral parròquia de la seva ciutat natal.
Autor d'art sacre, és especialment significativa la seva obra mural i de vitralls en esglésies, capelles, escoles i santuaris en diversos punts de Catalunya, a més de prestigiós retratista, amb imatges destacades com la de Sant Ignasi per a la Cova de Manresa o el retrat del beat Pere Tarrés, Enric d' Ossó o del bisbe Joan Carrera.
Segons el portal d'informació religiosa, de Torras destacava el seu estil senzill, harmònic i respectuós, la seva capacitat expressiva i la seva claredat del traç en el dibuix, a més del seu ampli coneixement de recursos pictòrics. Torras explicava que la seva obra neix de l'emoció i del sentiment i és un dels referents en pintura mural contemporània de temàtica eclesial a Catalunya, juntament amb uns altres com en Llucià Navarro o l'estirp familiar dels Minguell.
Trajectòria
Torras va començar a dibuixar des de molt petit i en la seva infància i joventut va passar per diversos estudis on va aprendre i va perfeccionar la seva tècnica.
En 1957 va acabar els seus estudis de Belles arts a Barcelona i es va prendre dos anys per recórrer Europa i anar a les principals fonts de l'art del vell continent a França, Itàlia i Holanda.
Després de les seves primeres exposicions va iniciar un intens període dedicat a la pintura mural i d'art sacre que alternarà amb la pintura de cavallet, estil al que es consagra decididament a partir de 1966.
El pintor santfeliuenc prové d'una saga d'artistes ja que el seu besavi, Tomás Viver, va crear un important taller artístic de decoració a Sant Pere de Terrassa, i és un dels principals impulsors de les arts decoratives de la Terrassa industrial del segle XIX. El seu avi, Pere Viver, va seguir el deixant i és un dels pintors més reconeguts de l'Escola Paisatgística de Terrassa, un llegat que arriba fins a Antònia Viver, la mare de Joan Torras, que va anar la seva primera mestra.
Va pintar el seu primer mural el 1949 a la parròquia de Sant Agustí de Barcelona i després ho va fer en parròquies de Sant Sant Just Desvern, Esplugues de Llobregat, Martorell i en la catedral de Sant Llorenç de Sant Feliu de Llobregat.
També va pintar en 1957 la capella i residència de religioses de l'Hospital de Sant Pau (1957), el Santuari de la Pietat d'Igualada (1959), l'Asil Valldejuli de Barcelona (1961), la Parròquia de Canyelles (1962), la Parròquia de Banyeres del Penedès (1962), la Parròquia de Dosrius,(1962), el Col·legi de les Mercedàries de Martorell (1962), l'antiga capella de la Clínica Dexeus de Barcelona (1963) o les parròquies de Navàs (1963), de Sant Climent de Llobregat (1963) i de Santa Eulàlia de Mèrida a l'Hospitalet (1964).
L'artista també va pintar murals en les parròquies de Natzaret de Barcelona (1970), de Vilassar de Dalt (1970) i va tornar a la Catedral de Sant Feliu de Llobregat per fer la capella del Santíssim (1970).
A la parròquia de Sant Gregori Taumaturg de Barcelona (1991) va dirigir la restauració de les vidrieres i el 1997 va fer els vitralls de la cúpula de la Parròquia de Sant Carles Borromeu de Barcelona.
També va pintar la capella de la parròquia de Sant Vicenç de Sarrià (2002) i els vitralls de la parròquia de Vallcebre (2003), entre moltes altres obres.
Redacció / Fotos: Catalunya Religió