El grup municipal de Podem-Esquerra Unida de Sant Boi de Llobregat la va presentar en el passat Ple amb l’objectiu de “recuperar els béns apropiats per l’Església i retornar-los a la categoria de béns públics per garantir el seu manteniment i ús públic”
Al Ple municipal de Sant Boi de Llobregat del passat 29 de juliol el Grup Municipal de Podem-Esquerra Unida va presentar una moció amb l’objectiu “de recuperar els béns apropiats per l’Església i retornar-los a la categoria de béns públics per garantir el seu manteniment i ús públic”. La moció va ser rebutjada pels vots en contra del PSC, mentre que ERC i Sant Boi en Comú van votar-hi a favor, i Ciutadans i Olga Puertas van abstenir-se.
La institució catòlica ha immatriculat gairebé 35.000 béns en quasi dues dècades a tota Espanya, entre els quals s’inclouen pisos, solars i aparcaments, així com elements del patrimoni cultural del país.. Al nostre municipi, no està exempt. Segons les dades publicades per la Generalitat i el Govern de l’Estat, a Sant Boi s’han efectuat tres immatriculacions i al Baix Llobregat, cinquanta.
Segons el regidor de Podem–Esquerra Unida, Xavier Alejandre, “des de 1946, l’Església Catòlica va tenir la potestat d’inscriure com a propi un bé de domini públic mitjançant un certificat emès per la pròpia Església sense presentar cap títol de propietat i sense cap mena de publicitat [...]. A hores d’ara, més de 70 anys després, encara no sabem quants béns s’ha apropiat l’Església, quin és l’origen d’aquests béns ni el seu valor. [...] L’Església va ser part activa en el cop d’estat a la democràcia, va formar part del règim feixista, va participar de l’assassinat massiu de persones innocents lleials a la República i va rebre el seu premi, 30 monedes de plata en forma d’un patrimoni enorme espoliat als ciutadans del nostre país.”
Normes del Franquisme
Com esmenta la moció presentada pel Grup Municipal de Podem–Esquerra Unida, la jerarquia eclesiàstica ha utilitzat normes que vénen del Franquisme, i que no van ser revocades amb l’entrada en vigor de la constitució del 78:
- L'article 206 de la Llei hipotecària de 1946 que equiparava a l'Església catòlica com una corporació de dret públic, amb una administració (Estat, Província, Municipi) a l'hora d'inscriure béns de domini públic en el registre de la propietat per primera vegada (immatriculació) sense haver d'aportar cap títol de propietat.
- L'article 304 del Reglament hipotecari que equiparava als diocesans amb notaris. Homologava als diocesans (bisbes i arquebisbes) com a fedataris públics de l'Estat a l'hora d'inscriure béns al seu nom mitjançant un propi acte-certificat de domini sense títols reconeguts de propietat i sense publicitat.
Més tard, amb el Govern del Partit Popular, mitjançant el Reial Decret 1867/1998, va introduir una reforma del Reglament hipotecari suprimint la prohibició d'inscriure en el registre de la propietat les esglésies destinades al culte i permetia que l'Església catòlica pogués procedir a la inscripció registral d’una ingent quantitat de béns immobles d'alt valor cultural, patrimonial i econòmic (Ermites, Basíliques, Esglésies, Catedrals, Abadies, etc.), que fins llavors tenien el caràcter de béns de domini públic. Aquesta situació no va ser resolta fins la llei 13/2015, per la por del Govern del Partit Popular de Rajoy a que la Llei hipotecaria fos declarada anticonstitucional.
Per aquest motiu el Grup Municipal de Podem–Esquerra Unida va dir aquesta moció al Ple, per poder esbrinar quins bens va apropiar-se l’església durant el Franquisme, així com les propietats exemptes del pagament de l’IBI, i que aquests efectes negatius siguin revertits en favor de la ciutadania.
Redacció / Fotos: Arxiu