Els locals d’oci nocturn podran obrir a partir del 21 de juny

Imprimeix

Els locals podran comptar amb un 50% de l'aforament a l'interior i un 100% a l'exterior, i que els clients hauran de portar la mascareta, fins i tot a la pista de ball, on no es podrà consumir

Els locals del sector de l'oci nocturn de Catalunya reobriran el pròxim 21 de juny, amb horari fins a les 03.30 de la matinada, pistes de ball habilitades i sense necessitat de guardar la distància de seguretat. Aquest és l'acord que han tancat aquest migdia el Departament de Salut i les diferents patronals del sector, com la Federació Catalana d'Associacions d'Activitats de Restauració i Musicals (Fecasarm), que s'ha congratulat d'una reobertura que posa fi a 15 mesos de tancament.

starofservice 33790121946623309343704105427755649599279712731o

En un comunicat, aquesta patronal ha detallat que els locals podran comptar amb un 50% de l'aforament a l'interior i un 100% a l'exterior, i que els clients hauran de portar la mascareta, fins i tot a la pista de ball, on no es podrà consumir. El departament de Salut ha confirmat l'acord, que està pendent ara de l'aprovació final del Procicat.

Captura de pantalla 2020 06 18 a las 8.24.24

En la reunió, el sector de l'oci ha demanat que la reobertura pugui produir-se abans del 21 de juny “per evitar dos caps de setmana de botellons i festes il·legals” i per facilitar una reactivació gradual de cara a la revetlla de Sant Joan.

El president de Fecasarm, David López, ha instat a més la Generalitat a revisar les normes cada quinze dies tenint en compte l'evolució de l'epidèmia i a permetre un horari i un aforament més ampli als empresaris que realitzin en els seus locals tests previs. Fecasarm ha assegurat que la major part dels locals d'oci nocturn feia que estaven tancats 15 mesos, però que alguns, com els de zones costaneres, n'acumulaven ja 20, al no obrir des de setembre de 2019.

disco baix

La patronal ha qualificat d'”històrica” la reunió i ha destacat la importància de la decisió per a un sector que dona treball directe o indirecte a prop de 40.000 persones i que arrossegava pèrdues de 4.000 milions d'euros.

Redacció / Fotos: Arxiu