Set ajuntaments de la comarca (Collbató, Corbera, el Prat, Molins de Rei, Sant Boi, Sant Feliu i Santa Coloma de Cervelló) s’han sumat a un acte del món local a Terrassa denunciant una estratègia de ‘lawfare’ dels operadors privats contra els processos de remunicipalització
Terrassa a acollit aquest matí més de 40 alcaldes, alcaldesses i representants del municipalisme català per presentar un manifest conjunt contra la judicialització de les remunicipalitzacions del servei local de l’aigua. L’acte l’ha convocat l’Associació de Municipis i Entitats per l’Aigua Pública (AMAP), de la qual forma part l’Ajuntament del Prat, que n’exerceix la vicepresidència.
El punt en comú de la majoria d’aquests municipis és que han vist com, durant els darrers anys, els seus processos de recuperació de la gestió directa del servei de l’aigua s’havien de decidir als jutjats. Tot i que es tracta, segons els municipis, d’una competència reservada als ajuntaments, i que la llei reconeix que són justament aquests els que han de decidir quin és el model de gestió que més s’escau, els convocats de la trobada històrica d’avui denuncien una estratègia de ‘lawfare’ dirigida pels operadors privats, que recorren i impugnen sistemàticament les decisions dels consistoris. En el cas del Prat, la gestió pública de l’aigua va ser pionera arreu de Catalunya i és gestionada per la societat municipal Aigües del Prat, creada el 1988.
Si bé els conflictes judicials que han transcendit a l’opinió pública són els associats a les poblacions més grans, com el de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, Terrassa o Girona, la realitat és que aquesta pràctica judicial s’ha estès per arreu, fins i tot a municipis que amb prou feines arriben als 1.000 habitants, com ara Vila-rodona, Figaró-Montmany o St. Vicenç de Torelló.
Avui a Terrassa s’ha denunciat especialment l’actitud d’Agbar, que sistemàticament està impugnat les decisions democràtiques dels municipis per recuperar la gestió directa, promovent tota mena de litigis. Al manifest presentat avui, els diferents municipis denuncien contundentment “l’obsessió d’Agbar d’avantposar els seus interessos i la seva necessitat de repartir beneficis i dividends, a costa de les decisions democràtiques dels ajuntaments, la sobirania municipal, l’interès públic i la voluntat de la seva ciutadania de mantenir un servei essencial i un dret humà com l’aigua sota l’esfera pública”. Al manifest denuncien també una estratègia que, fins i tot, està impedint que els municipis obrin el debat a la seva ciutadania sobre quin model de gestió voldrien. Seria el cas recent de Barcelona, on s’ha impedit mitjançant una impugnació judicial la consulta ciutadana sobre la gestió de l’aigua que volia impulsar l’Ajuntament, “criminalitzant càrrecs electes, funcionaris públics i la societat civil organitzada que la va promoure”
Segons diu el manifest, “s’ha arribat a un punt que quan un ajuntament, després d’una decisió democràtica del seu ple municipal, emprèn el camí cap a la gestió pública de l’aigua, no només ha de fer front als reptes tècnics, organitzatius i administratius que suposa assumir el servei, sinó que també s’ha de preparar per fer front a contenciosos i litigis”. Això afecta especialment als municipis més petits, amb poc personal i recursos limitats, que també han estat força presents a la trobada.
Els municipis que s’han sumat a l’acte d’avui són els següents:
Arenys de Munt, Badalona, Balenyà, Barcelona, Bellpuig, Campdevànol, Camprodon, Cerdanyola, Collbató, Corbera de Llobregat, El Brull, el Prat de Llobregat, Figaró-Montmany, Girona, La Bisbal d'Empordà, La Granada, Llanars, Llinars del Vallès, Manresa, Montcada i Reixac, Montornès del Vallès, Olèrdola, Olost, Pacs del Penedès, Ripollet, Salt, Sant Boi de Llobregat, Sant Cugat del Vallès, Sant Feliu de Llobregat, Sant Hilari Sacalm, Sant Llorenç d’Hortons, Sant Vicenç de Torelló, Santa Coloma de Cervelló, Santa Margarida i Els Monjos, Sarrià de Ter, Terrassa, Torelló, Tremp, Vila-rodona, Vilafranca del Penedès, Vilatorta i Vilobí del Penedès.
Redacció / Fotos: Aj. El Prat