L’empresa considera que van prendre mesures i va aplicar tots els protocols establers davant les denúncies de dues families de residents morts durant la crisi sanitària del coronavirus
Més d’un centenar de residències de gent gran a Catalunya estan, actualment, investigades per la Fiscalia General de l’Estat per la seva gestió durant la crisi sanitària de la COVID-19. De fet, les dades facilitades per a la fiscalia han estat recaptades pels fiscals superiors de les comunitats autònomes, per la qual cosa la major part dels arxius decretats fins al moment responen al caràcter prospectiu de les denúncies interposades en relació amb fets ocorreguts tant en residències com en instal·lacions sanitàries.
Fins i tot, el Parlament va aprovar recentment crear una comissió d’investigació sobre la gestió de les residències per a gent gran. El seu objectiu és radiografiar les formes de gestió de les residències; analitzar les causes que han portat al col·lapse d'algunes residències i a la mort de persones grans i si aquestes morts s'haurien pogut evitar; identificar quins elements materials i organitzatius haurien estat útils; determinar les persones físiques i els responsables polítics i administratius amb relació a la titularitat i la gestió de les residències i les responsabilitats de cada una d'aquestes persones; configurar un mapa que permeti conèixer al detall les morts, els positius de COVID-19 i les residències més afectades per la pandèmia, i identificar mesures de reparació per a les famílies de les víctimes i mecanismes perquè aquests fets no es repeteixin.
Un dels casos més mediàtics fins ara és el de l’empresa privada Sophos, una de les més prestigioses del mercat amb vint-i-cinc anys d'experiència, encara que també és el cas d’altres residències d'arreu del territori català. Precisament, el seu gerent i actual vicepresident de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA), Ignasi Aletà, és una de les persones presumptament investigades per la seva gestió durant la crisi.
Segons les dades facilitades per l’empresa, a la residència Sophos Sant Joan Despí han perdut la vida un total de 32 persones durant el període des de març fins al 9 de juny de 111 residents que hi havia en el moment d’esclatar la crisi sanitària del coronavirus (13 casos van ser positius, 8 compatibles -el certificat de defunció indica que la persona pot ser asimptomàtica amb el coronavirus-, i la resta han estat per mort natural a causa de diferents patologies. Una greu situació que, paral·lelament, ha anat acompanyat per diverses denúncies de familiars de residents al centre.
Segons les dues denúncies presentades a la Fiscalia acusen l’empresa de mala praxi, ja que “pensem que no es van preparar bé per a afrontar la crisi de la COVID-19. Van ocultar informació, no van reaccionar a temps, i considerem que els interns no van estar ben atesos quan més ho necessitaven i alguns d’ells van morir per aquesta causa”, explica un dels familiars d’un resident que va perdre la vida. Afegeix també que “Sophos van necessitar ajuda de l’administració, de l’exèrcit (UME) i de l’ICS per aconseguir respondre al greu difícil problema que tenia. A més, el centre també va demanar ajuda a la Generalitat perquè no trobava personal d’infermeria que volgués treballar en l’equipament.”
Els familiars de les persones mortes també denuncien la “falta de resposta dels doctors i de l’EAR en moments difícils dels residents. No els van dur a l’Hospital quan calia i quan els van traslladar ja era massa tard i l’ambulància va arribar tard. A més, la comunicació als familiars del que estava succeint a la residència va ser molt deficient.”
D’altra banda, un dels demandants es va reunir amb l’alcalde de Sant Joan Despí, Antoni Poveda, mitjançant una videotrucada. Durant la conversa, la família afectada li va fer arribar tota la problemàtica sorgida a la residència. “Poveda ens va explicar que no tenia competències però va fer la gestió d’enviar una doctora i un infermer a la residència i ens va donar 75 mascaretes”, comenten. Durant, la conversa la família va demanar també que l’Ajuntament “es presentés com a acusació particular” però, a hores d’ara, el consistori municipal no s’ha posicionat al respecte. La setmana vinent hi ha previst una segona reunió entre les dues parts.
Visió de l’empresa
La Premsa del Baix també ha volgut saber la versió de l’empresa del que va passar durant aquets mesos a la residència. Ignasi Aletà, gerent de Sophos comença explicant que “a hores d’ara no tenim cap escrit de la Fiscalia. Això no vol dir que en un futur el tinguem”. Aletà indica que “des del 9 de març la residència de Sant Joan Despí va aplicar mesures preventives quan encara no s’havia detectat els casos per coronavirus i més, quan estàvem veien el que estava succeint a Itàlia. Posteriorment van restringir l’entrada de familiars fins al tancament total de la residència i el centre de dia el 12 de març”. També explica que “a partir de les hores posem en pràctica totes les mesures i consideracions que calia fer i que ens indicaven des del Ministerio de Sanidad i el Departament de Salut de la Generalitat per protegir els nostres interns aplicant diferents protocols de servei i d’higiene.”
Finalment el vicepresident de l’Associació Catalana de Recursos Assistencials (ACRA) se sincera i manifesta que “van ser gairebé tres mesos molt durs, sense material de protecció que ens havia de proporcionar les administracions -retingut des de Madrid-, sense respiradors, sense la possibilitat de derivar a pacients a hospitals, amb instruccions contradictòries que canviaven en hores, moltes baixes laborals, sense la possibilitat de fer tests per poder detectar la situació real que estàvem vivint·. També apunta que “no és cert que no vam fer res, penso que la gent va estar ben atesa i van fer tot el que es podia fer (aïllament en plantes especials, a les habitacions, desinfecció, compra de material per valor de 7.000 euros, comunicació als familiars, etc. De fet, la nostra ràtio és del 21,5% per sobre de la norma. A més, quan van passar de dependre d’Afers socials a Sanitat la situació va canviar a millor encara que les residències no estàvem preparades per una situació com la que vam viure i sabíem que quan passes això rebríem de valent” i acaba dient que no descarta “denunciar a les persones que ens ha acusat de fer les coses malament.”
D’altra banda, la nostra publicació també ha pogut parlar amb la directora de Sophos Sant Joan Despí, Mònica Perals. “La residència no és un hospital ni tampoc un sociosanitari. Tenim els recursos de qualsevol domicili particular amb atencions sanitàries a nivell de suport. Apliquem el mateix procés que una persona que estigui a casa i es trobi malament. El problema està que quan això es multiplica a nivell de pandèmia i els hospitals estan col·lapsats. És aleshores quan tenim un greu problema”, comença explicant Perals.
La directora considera que “tenir metge i infermera no vol dir que els tinguem les vint-i-quatre hores com un hospital o sociosanitari. Els tenim unes hores. Les ràtios de personal ens marquen unes hores” i afegeix que les residències mai han despès de Sanitat “perquè és un servei social. Per tant Sanitat no té visió sanitària de les persones. Penso que això és una incongruència, ja que les persones que ingressen en residències són perquè tenen problemes sanitaris i de grans dependències que no poden estar en els seus domicilis. En definitiva, la residència és un domicili particular molt gran.”
Perals explica que “amb la pandèmia, les famílies, que no tenien visió del que es feia a la residència amb el seu familiar, van projectar el seu problema cap a nosaltres. Es barreja amb un sentiment de culpa per dur al teu familiar a una residència. El que volen és servei individualitzat amb una persona per cada resident. Malauradament no podem substituir cada una de les persones. No tothom ho entén i ho porta bé. La nostra atenció és la mateixa per a tothom independentment de la circumstància d’ingrés.”
La responsable principal de la residència de Sant Joan Despí afirma que va ser “el 24 de març quan vam tenir notícies que Salut es feia càrrec de la situació. Poc després es van instal·lar permanentment una metgessa i un infermer. Tot això complementat amb la presència de l’EAR (Equips d’Atenció Residencial)”. Perals també explica que no va ser fins al 14 d’abril que es van poder fer les proves PCR a totes les persones del centre “i, per tant, del 12 de març al 14 d’abril estàvem treballant sense tenir una visió clara de la situació real. Ningú sabia com havia evolucionat el virus, els hospitals estaven col·lapsats i si enganxaves la COVID-19 et mories entre les 24 i les 48 hores.”
La directora del centre deixa ben clar que “no vam rebre en cap moment ordres escrites del protocol a seguir de deixar els afectats a les residències i no traslladar-los als hospitals però si recomanacions de Salut i el Ministerio de Sanitat. Si va haver-hi ordres penso que aquestes van arribar als metges i infermers i ells decidien qui havia de ser derivat a l’hospital i qui no (alguns van anar al sociosanitari de la Guadalupe i altres a l’Hospital Moisès Broggi). De fet, posterior als tests, vam informar a tots els familiars de l’opció d’endur-se’ls a casa si eren negatius amb reserva de la plaça i garantint totes les condicions al seu domicili, però cap dels familiars va voler”. També puntualitza que “sempre vam tenir una plantilla estable, ja que els que eren baixa eren substituïts. De fet la majoria van ser asimptomàtics i van haver de marxar del centre” i, a més, “hem tingut diferents inspeccions per saber com anava la situació”. Perals finalitza dient que “els avis mai van quedar desatesos tot i que ens hem trobat molt sols.”
Ara la Fiscalia, a través de les seves investigacions, determinarà si les residències de gent gran van complir amb els protocols establers de gestió. El cert però, és que la gent gran han estat i són els grans damnificats d’aquesta crisi sanitària de la COVID-19.
Redacció / Fotos: LPdB