La ciutat baixllobregatina no té cap equipament d’aquestes característiques per a la gent gran
Sant Boi de Llobregat és un dels pocs municipis del Baix Llobregat que no compta amb una residència de gent gran de titularitat pública. Un dèficit històric que els darrers governs municipals no han estat capaços de solucionar. La situació s’agreuja encara més quan el municipi té més de 83.000 habitants on un important percentatge són d’edat avançada (13.814 entre 65 i 84 anys). Mentrestant, les ciutats del mateix perfil que Sant Boi compten amb, almenys, un equipament residencial de gestió pública per a la gent gran.
Necessitat urgent
La Plataforma en Defensa dels Béns Comuns de Sant Boi defensa la necessitat urgent de construir un equipament a la ciutat baixllobregatina. Xavi Ladero, membre de la Plataforma, explica que “fruit del resultat dels tallers de participació amb els barris de Can Paulet, Canons i Les Orioles, enfront de les seves reivindicacions sorgides durant l'any 2017 en contra del projecte "Cosint Barris", el govern local va traslladar índex edificatori d'aquest projecte a altres zones no incloses en el projecte -i per tant no convidades a participar en aquests tallers-. D'aquest resultat sorgeix, entre d'altres, la reducció d'un terç el solar públic per a equipaments de l'antiga Escola Milà i Gelabert al barri de Camps Blancs el qual s'anava a destinar completament a la creació d'equipament residencial de titularitat publica. Així doncs des de la Plataforma sol·licitem conservar l'acord, del 2015, no escrit amb l'entitat veïnal Asociación de Vecinos La Unión de Camps Blancs on s'assenyala que aquest solar es desenvolupi totalment per la creació d'una residència i centre de dia de titularitat pública.”. Ladero afegeix que “creiem que la possibilitat de destinar un solar catalogat com a públic i d'equipament a una empresa privada o un particular per desenvolupar habitatge privat és sospitós d'especulació urbana.”
Un altre dels opositors és Fernando Soler, secretari i expresident de l’AAVV Camp Blancs. Ell com ningú sap de la necessitat d’una residència per a gent gran: “He tingut diverses converses amb l’alcaldessa, que fins i tot es va comprometre verbalment i formalment. També he anat als plens municipals per exposar la problemàtica però al final vaig haver de dur a la meva mare a uns 100 quilòmetres -Calella- per poder disposar d’una plaça després que durant molts anys pagués els seus impostos a Sant Boi. Una autèntica llàstima.”
Soler confessa que quan va ser president de l’AAVV Camps Blancs, es va arribar a un “acord verbal per reconvertir l’antiga escola en una residència. Posteriorment, i segons ens va explicar l’equip de govern, amb l’alcaldessa Lluïsa Moret al capdavant, la Generalitat no estava per la labor construir residències i es va aturar. Després ens vam assabentar que l’Ajuntament del Prat havia arribat a un acord amb la Generalitat per a la construcció d’un equipament residència pública per a la gent gran.”
Soler confirma també que la directora del CAP de Camps Blancs li va confessar que “hi ha molta gent amb pocs recursos econòmics que viu en terceres i quartes plantes i no poden sortir al carrer i necessitaven una residència perquè a la privada no la poden pagar”. A més, explica que a les residències públiques “el personal ha de tenir obligatòriament la titulació, mentre que a les privades no està regulat i va en funció del salari”.
D’altra banda, Soler avança que s’està treballant en la redacció d’una proposta per a la construcció d’una residència amb més volum i també alguns habitatges més petits per a gent jove que pogués viure conjuntament amb la gent gran. Una proposta que es presentarà condicionada per la situació de la crisi sanitària del coronavirus. Des de la Plataforma s’afirma que ha d’haver una voluntat política de l’equip de govern per canviar la situació. “Moret i Carcelen tenen aquesta potestat”, diu. Soler no vol que passi el mateix com en el que va succeir amb els habitatges que es van construir davant el barri Casablanca “on la falta de voluntat política va entorpir la possibilitat que molts d’aquests fossin soper a ús social, perquè el Ple va tombar la nostra proposta després de parlar amb la Generalitat. De cap de les maneres volem una residència de dimensions petites”.
Altres dades
Segons les dades publicades durant l’any 2019 pel Ministerio de Trabajo y Economia Social, l’import mitjà de prestació per jubilació a Catalunya era de 756,20 euros, mentre que el preu mitjà d’una habitació a una residència per a gent gran arriba fins als 1.830,85 euros. És a dir, una escletxa de 1.074,65 euros. Cal ressaltar també que l’edat mitjana d’una persona a una residència és de 84 anys, i el 90% tenen malalties prèvies al seu ingrés, segons publica la Plataforma en Defensa dels Béns Comuns de Sant Boi.
Redacció / Fotos: Plataforma en Defensa dels Béns Comuns de Sant Boi