A principis d’abril es realitzarà un acte públic per a homenatjar als set esparreguerins que van ser deportats a camps d’extermini nazis
Esparreguera té previst fer un acte públic per homenatjar als set esparreguerins que van ser deportats a camps d’extermini nazis. Un acte que se celebrarà durant la primera quinzena d’abril amb la instal·lació de set llambordes anomenades “Stolpersteine”. Un projecte que neix de la mà de l’artista alemany Gunter Demnig per crear petits monuments en memòria de les víctimes de l’holocaust. Aquestes llambordes es col·locaran davant la casa on van viure els set esparreguerins assassinats o supervivents dels camps d’extermini: tres al carrer Montserrat, una a la plaça de l’Església, una al carrer de les Hortes i dues a Can Sedó.
El regidor de Cultura de l’Ajuntament d’Esparreguera, Juan Jurado, ha explicat, en declaracions a l’emissora municipal, que “l’objectiu final del projecte no és altre que posar nom i cognom, dates, edats i realitats a uns fets que, per la seva horrorosa i extraordinària magnitud i vistos des del prisma de la història, molt sovint acostumem a simplificar o reduir.”
A finals de 2019, el projecte Stolpersteine va donar llum verda a la proposta esparreguerina i, si tot va com està previst, l’artista Gunter Demning vindrà a Catalunya entre el 7 i l’11 d’abril per instal·lar les llambordes a diferents municipis catalans, entre els quals Esparreguera. Abans però, el ple municipal haurà de tornar a aprovar la participació del municipi al projecte, tal com requereix el Memorial Democràtic de Catalunya. En aquest sentit, Juan Jurado ha apuntat que “espero que tindrem la unanimitat que el projecte es mereix”. El regidor ha assegurat que “és un acte que hem de fer amb una gran responsabilitat i sentiment de transversalitat, més enllà dels pensaments polítics individuals, en la creença i seguretat dels valors que ens uneixen i la repulsa a l’Holocaust.”
Dels set esparreguerins que s’han documentat, quatre van ser assassinats a Gusen, un va ser assassinat a Steyr i dos van ser alliberats del camp de Mauthausen. La historiadora esparreguerina Joana Llordella, que juntament amb la professora Blanca Mampel ha realitzat la recerca històrica, assegura que les llambordes Stolpersteine “són una forma de lluita contra l’oblit”. També ha explicat, en declaracions a l’emissora municipal, que s’han posat en contacte amb familiars de les víctimes i l’Amical de Mauthausen i que, com a fons d’informació, s’ha fet servir des de l’arxiu del propi camp al llibre ‘Nit i Boira, els catalans als camps nazis’, que va publicar Montserrat Roig el 1977.
Redacció / Fotos: Arxiu