El de massapà seguirà sent el dolç més demanat, seguit dels farcits de nata, crema o trufa
El Gremi de Pastisseria de Barcelona calcula que enguany els catalans menjaran més de 900.000 tortells de Reis, una xifra similar a la de l'any passat. El president del gremi de pastissers de Barcelona i província, Elies Miró, ha assegurat que el tortell es fa com abans, amb diverses hores d'elaboració i fermentació i sense afegir conservants ni colorants artificials. "És una revalorització del producte artesà, més saludable, sense conservants ni colorants artificials i acabat de fer", ha explicat Miró. Les xifres de vendes es preveuen similars a les de l'any passat, tot i que es podria donar un cert repunt, ja que la festa cau en cap de setmana, ha assenyalat el pastisser. En termes generals, Miró ha explicat que els pastissers estan satisfets de com els han anat les festes i ha valorat que, a falta de la del tortell, la campanya de Nadal ha estat "bona."
El sector es manté optimista i confia a mantenir la tendència a l'alça dels darrers anys. De mitjana, el preu del dolç per a una família de quatre a sis persones rondarà entre els 25 i els 30 euros. Les vendes de tortells de Reis arrenquen avui dissabte i es preveu que arribin al seu punt àlgid dilluns, dia de Reis.
Gran varietat
Al llarg de la setmana, les pastisseries han anat recollint els encàrrecs de tortells de Reis. A hores d'ara, preveuen des del Gremi, tot apunta al fet que el tradicional, el de massapà, repetirà com a líder de vendes, seguit dels farcits de nata, crema o trufa.
El cert però és que cada vegada més hi ha una varietat més amplia de gustos. Un altre dels aspectes que ha variat en els darrers anys és que cada vegada són més els establiments que inclouen, en la seva oferta, tortells "baixos en sucre" o aptes pels intolerants al gluten o a la lactosa, entre d'altres.
El rei i la fava
El costum de menjar aquest dolç es remunta a la tradició catòlica, per commemorar l'arribada dels Reis d'Orient, tot i que també es creu que té arrels paganes. De fet, l'origen se situa a les festes d'hivern que feien els romans, on se servien unes coques amb figues, dàtils i mel. Va ser al segle III dC quan s'hi va introduir la fava, símbol de prosperitat i fertilitat.
El costum va quedar molt arrelat a França, on al segle XVIII un cuiner va voler sorprendre Lluís XV introduint una moneda d'or dins el tortell. Des de llavors, la sorpresa més preuada és la moneda (que després seria una figureta) i no pas la fava, convertida en un símbol negatiu. La tradició diu que qui troba la figura del rei, lluirà la corona, mentre que qui trobi la fava en la seva porció de pastís, haurà de pagar el dolç de l'any següent.
Redacció / Fotos: Arxiu-CCMA