La població de la comarca nascuda a l’estranger gairebé ha passat del 8,2% el 2003 al 15,5% l’any 2018 (34.000 persones més) i el de població nascuda a la resta de l’Estat del 33,7% al 23,4%
La Direcció General de Política Lingüística del Departament de Cultura i l’Institut d’Estadística de Catalunya han presentat una anàlisi pionera sobre el coneixement i els usos lingüístics dels ciutadans a l’Àrea Metropolitana de Barcelona amb resultats desagregats en 8 subàmbits: Barcelona ciutat, l'Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Nord, el Baix Llobregat (Nord i Sud), el Vallès Occidental, el Vallès Oriental i el Maresme.
L’impacte demogràfic
La població total de Catalunya és de 7.600.065 habitants. La composició demogràfica per lloc de naixement ha canviat significativament des de la primera edició de l’Enquesta. En nombres absoluts, entre el 2003 i el 2018, hi ha hagut un creixement de 491.332 persones de població nadiua, un decreixement de 352.186 de persones nascudes a la resta de l’Estat i un creixement de 756.773 de persones de la resta del món. L’any 2003 la població de Catalunya nascuda a l’estranger representava un 9,3% sobre el conjunt de població i el 2018 representa un 18,2%.
El 64% de la població catalana resideix a l’Àmbit Metropolità, en concret 4.849.691 habitants. Des de 2003, en nombres absoluts, ha tingut un creixement de 255.532 persones de població nadiua, un decreixement de 293.738 de persones nascudes a la resta de l’Estat i un creixement de 473.382 de persones procedents de la resta del món. L’any 2003 la població nascuda a l’estranger representava un 9,5% sobre el conjunt de l’Àrea Metropolitana i el 2018 representa un 18,4%. Aquests fenòmens demogràfics que s’han donat a tot Catalunya són especialment acusats en algunes comarques i poblacions de l’Àmbit Metropolità. Barcelona ciutat, l’Hospitalet de Llobregat, el Barcelonès Nord i el Baix Llobregat Sud tenen entre el 40 i el 50% de població nascuda fora de Catalunya.
Al Baix Llobregat Sud la població nascuda a l’estranger gairebé ha passat del 8,2% el 2003 al 15,5% l’any 2018 (34.000 persones més) i el de població nascuda a la resta de l’Estat del 33,7% al 23,4%.
Entendre, parlar, llegir, escriure
Segons l’enquesta, el 94,4% de la població de 15 anys i més de Catalunya entén el català, el 81,2% el sap parlar, el 85,5% el sap llegir i el 65,3% el sap escriure. Creix més la competència d’escriure i la de llegir que la de parlar i entendre. Des del 2013, l’habilitat de saber escriure ha pujat 5 punts (400.000 persones), la de llegir creix 3 punts (més de 300.000 persones), la d’entendre’l s’ha incrementat en 128.000 persones i la de parlar-lo, en gairebé 160.000.
En l'Àmbit Metropolità, un 93,8% de la població de 15 anys i més entén el català, un 78,4% el sap parlar (poc més de 3.200.000 persones), un 83,6% el sap llegir i un 61,8% el sap escriure (més de 2.500.000 persones). Des del 2013, com a tot Catalunya, creixen més les competències d’escriure i llegir que les de parlar i entendre. També ha pujat 5 punts l’habilitat de saber escriure’l, l’equivalent de 258.000 persones; la competència de llegir-lo augmenta 3 punts, que són més de 214.000 persones; la d’entendre’l s’ha incrementat en més de 106.000 persones i la de parlar-lo, en gairebé 121.000.
Les comarques del Vallès Oriental i del Maresme superen la mitjana catalana de saber parlar català (84,8% i 84,1%, respectivament). El Vallès Oriental és la comarca de l’Àmbit Metropolità amb el valor més alt, un 84,8%. El Vallès Occidental (80,6%), el Baix Llobregat Sud (71,3%) i el Barcelonès (75,7%) se situen per sota.
L’ús de la llengua
L’enquesta ofereix informació sobre la freqüència amb què els ciutadans usen les diverses llengües i s’hi constata que calen mesures per intensificar els processos i sistemes per a l’aprenentatge de la llengua pròpia del país i per reforçar entorns que afavoreixin l’ús, la fluïdesa i la seguretat d’aquelles persones que l’usen esporàdicament.
Pel que fa a l’Àmbit Metropolità, un 72,6% de la població usa el català en algun grau, el 44% l’usa molt, força o mitjanament i el 27,6%, l’usa molt o força. Un terç de la població adulta (28,6%) l’usa poc.
Els percentatges són diversos dins l’Àmbit Metropolità. A la ciutat de Barcelona un 30% de la població l’usa molt o força i el 74% en fa algun ús (16,9% mitjanament i 27,1% poc). Al Baix Llobregat Nord i al Vallès Occidental en fan un ús més intensiu al voltant del 30% (26,3% i 27,4%) i les que en fan algun ús arriba al 75% (75,8% i 75,9% respectivament).
Les zones amb menys ús són l'Hospitalet de Llobregat on el 13,5% l’usa molt o força i arriba al 55,2% amb els qui en fan usos esporàdics; el Baix Llobregat Sud on el 14,7% l’usa molt o força i arriba al 63,4% amb els qui en fan usos esporàdics, i el Barcelonès Nord on el 15,9% l’usa molt o força i el 61,1% en fa algun ús.
Redacció / Fotos: Càritas