L’associació de funcionaris de presons de Catalunya afirma que és una venjança amb relació a unes pintades contra l'anterior direcció liderada per Josep Font
L'associació de funcionaris de presons de Catalunya, Marea Blava, posa de manifest en un comunicat el seu total desacord respecte a la sanció, catalogada com a greu, de setze dies d'ocupació i sou imposada a un funcionari de presons de Brians 1 de Sant Esteve Sesrovires. Dels fets que se li atribueixen, s'infereix còmodament que la sanció és “completament arbitrària i venjativa.”
Segons Marea Blava, els successos es remunten en el lapse de temps en què l'anterior director, Josep Font, va emprendre unes polítiques manifestament absurdes i irracionals dirigides principalment a crear por i desconfiança a la plantilla de Brians 1, a força de promoure accions de control i intimidació, entre altres coses. Aquestes accions van causar l'enorme empipament de la plantilla, la qual es va organitzar i va impulsar accions de protesta com a recollides de signatures i concentracions davant de la Secretària General i Brians 1; amb l'únic propòsit d'aconseguir la dimissió del director.
D'altra banda, en el transcurs d'aquestes protestes, van anar apareixent pintades en les parets, tant dins del centre com en els accessos a aquest. Aquestes pintades, sobretot, reclamaven la dimissió del director.
En el torn de nit del dia 21 al 22 d'octubre de 2018, van aparèixer unes pintades a l'habitació accés (cabina de control de persones que passen per un accés) on el company afectat estava prestant servei. Posteriorment se li va obrir una informació reservada per aquesta pintada i va ser apartat del seu departament habitual (prestant serveis de manera saltada per tots els departaments). També va acudir a declarar al servei d'inspecció, en el qual aquest va declarar que no tenia res a veure amb la pintada, que era impossible que ell mateix l'hagués fet, ja que no podia sortir d'aquesta cabina de control i a més hi ha una càmera de vigilància que grava. També va declarar que no va veure a ningú que la fes.
Mesos més tard, quan Font ja havia cessat, també ho va fer la mà dreta d'aquest (subdirector d'interior), qui “havia aplicat rotundament les polítiques de Font i que, igual que aquest, s'havia guanyat la desconfiança i crispació de tota la plantilla”, segons manifesta Marea Blava.
Així mateix, el subdirector d'interior va ser destinat al servei d'inspecció de la Secretària General de Serveis Penitenciaris i, “casualment”, dies més tard, al company afectat se li va obrir un expedient sancionador pels fets ocorreguts la nit del 21 al 22 d'octubre. Aquest expedient, finalment, s'ha materialitzat en sanció. Segons Marea Blava, “aquesta sanció acusa el funcionari de manera totalment arbitrària de no vigilar correctament l'accés. Creiem que amb aquesta sanció l'administració ha buscat desesperadament agarrar-se a alguna falta disciplinària contemplada en la llei de la funció pública per a poder sancionar al company i que això de les pintades no quedés impune. Aquest tipus de falta imposada és totalment interpretativa.”
Segons destaca Marea Blava, les cancel·les (portes metàl·liques) d'aquest accés “no impedeixen per a res fer les pintades, ja que aquestes tenen barrots i, a més, existeixen claus per a poder-les obrir manualment (a la nit qualsevol hagués pogut fer la pintada)”. A més, destaca també que “les funcions de vigilància que es realitzen en el quart accés són, principalment, el control de totes les persones que entren i surten, i no consta en cap circular que aquesta funció sigui la de vigilar que les persones que passen per allí no cometin actes de vandalisme. Estem parlant d'un accés pel qual passa moltíssima gent i és realment difícil controlar-lo tot.”
El més dramàtic de tot, segons explica Marea Blava, és que el company sancionat està actualment de baixa mèdica per les greus conseqüències que li ha ocasionat tot aquest procés, el qual s'ha convertit en un autèntic calvari en el seu dia a dia.
Finalment, Marea Blava, manifesta que el company exercia de delegat sindical i va tenir un gran protagonisme en les protestes que es van fer durant l'època Font, ja que va redactar múltiples informes dirigits a la Secretària General advertint del que estava ocorrent i les perilloses conseqüències laborals que estava ocasionant. L'administració, és a dir, la Secretària General liderada per Amand Calderó, ha fet “tot el possible per trobar els culpables de les pintades sense aconseguir-ho. També es van inventar que aquestes pintades coaccionaven i amenaçaven de mort per a justificar una suposada dimissió de Josep Font. Per contra, la qual cosa realment va succeir va ser un cessament encobert d'aquest per part de Secretària General causat per la gran mobilització de la plantilla i l'insuportable ambient de treball que s'havia creat.”
Redacció / Fotos: Marea Blava-Arxiu