El moviment migratori amb l’estranger és el que veu un major augment de les entrades en comparació amb les sortides
El Baix Llobregat presenta e 2017 un saldo migratori de 4.602 persones. Aquest saldo es torna a mostrar positiu per tercer any consecutiu, després del parèntesi de descens que es va donar entre 2012 i 2014.
El moviment migratori amb l’estranger és el que veu un major augment de les entrades en comparació amb les sortides. Aquest fet ha provocat que el saldo migratori amb l’estranger del Baix Llobregat continuï sent positiu l’any 2017, concretament de 4.124 persones. El saldo de la comarca amb municipis de la resta d’Espanya torna a ser lleugerament negatiu (-67 persones el 2017). Les dades corresponen a l'explotació de l'estadística de variacions residencials que l'Observatori Comarcal del Baix Llobregat realitza cada any.
Per sexe i edat
Per sexe es veu com els homes han protagonitzat més casos de migracions que les dones, tant d’entrada com de sortida, tot i que la diferència no ha estat tan gran com en anys anteriors. Des del punt de vista del saldo migratori (és a dir, la diferència entre les entrades menys les sortides) el saldo ha estat superior en el cas de les dones (2.770 més) que en el cas dels homes (1.832 més). Es reverteix definitivament el saldo negatiu que es concentrava en els homes des de l’any 2010 i que es va recuperar al 2015, mantenint-se per tercer any consecutiu en xifres positives. El 2017, augmenta el saldo migratori en ambdós sexes.
Per edat, els processos migratoris es concentren en les edats actives (gairebé 8 de cada 10 moviments migratoris els protagonitzen persones entre 15 i 64 anys, i 5,5 de cada 10 es concentren en edats en les quals la taxa d’activitat és més elevada -entre 20 i 44 anys-). Des del punt de vista del saldo migratori, el grup d’edats actives torna a presentar un saldo positiu (3.377 persones més de 15 a 64 anys). En canvi, es dóna un saldo migratori negatiu a la comarca en les franges de població entre 50 i 69 anys, com es pot comprovar a la piràmide de fluxos migratoris. El grup d’edat de menys de 14 anys presenta un saldo positiu de 1.029 persones, i el col·lectiu de més de 64 anys mostra un saldo positiu de 196 moviments.
Procedència, destí i nacionalitat
En termes de procedència i destí dels moviments migratoris del Baix Llobregat, les migracions amb l’estranger són les que tornen a presentar el saldo migratori positiu més elevat (+4.124 persones el 2017). Els moviments amb la resta de la província de Barcelona representen el segon saldo més elevat (+1.015 persones). Per contra, es mostra negatiu el saldo migratori amb la resta d’Espanya (-67) i amb la resta de províncies de Catalunya (-470).
Per nacionalitat, es veu com en termes absoluts les persones de nacionalitat espanyola presenten més moviments que les estrangeres tant d’entrada com de sortida de la comarca. Però si el que s’observa és la diferència entre les immigracions i les emigracions, es veu com la població de nacionalitat espanyola presenta un saldo positiu de +151 persones, mentre que en la població estrangera el saldo és més elevat, de +4.451 persones. Per tant, el saldo positiu d’aquest any 2017 i el seu augment respecte l’any anterior ve explicat sobretot per aquest increment de les immigracions d’estrangers.
Amb Catalunya
El saldo migratori de la comarca amb la resta de Catalunya segueix sent positiu, i es manté en segon lloc com a component positiu pel que fa a les migracions, només superat pel saldo amb l’estranger. Dintre de les migracions amb la resta de Catalunya, destaquen les variacions residencials amb la província de Barcelona (+1.015), ja que amb la resta de províncies de Catalunya la comarca presenta un saldo negatiu de -470 moviments. Els moviments interns (canvis de residència entre municipis de la mateixa comarca) han sigut 11.238. Aquests han crescut lleugerament respecte a l’any anterior.
Redacció / Fotos: Arxiu
