El portaveu municipal lamenta que el consistori "dona l'esquena a la gran majoria de ciutadans que tenen com a llengua habitual el castellà" en referència a la promoció de la Festa Major
El portaveu del Grup Municipal de Ciutadans (Cs), Daniel Martínez, ha registrat una moció per al seu debat en el pròxim ple sobre el bilingüisme, en què es demana que el Programa de la Festa Major de l'any així com la publicitat dels actes festius, es realitzi en els dos idiomes d'acord amb la legalitat vigent: "El consistori no pot discriminar al 76,5% de la població en matèria lingüística". En aquest sentit, ha recordat que a Catalunya hi ha dues llengües oficials, Català i Castellà, tal com es recull en l'Estatut d'Autonomia i en la pròpia Constitució. D'acord amb aquestes lleis fonamentals i en compliment de les mateixes, les comunicacions de les administracions catalanes haurien de fer en les dues llengües. "Això no es compleix en Cornella", admet Martínez, "el que no deixa de sorprendre, sobretot si tenim en compte que el 76,5% de la seva població són castellanoparlants."
Emparant-se en el Reglament d'Usos de la Llengua Catalana, vigent des de l'any 2005, el Govern Municipal de Cornellà utilitza exclusivament el català en totes les seves comunicacions i notificacions als ciutadans, excepció feta de les que comuniquen pagaments a favor de l'administració, en aquest cas es fan en els dos idiomes, amb l'única finalitat d'evitar possibles impagaments al·legant raons idiomàtiques. "L'últim exemple d'això, ho hem viscut recentment amb motiu de la Festa Major de la ciutat, amb la publicació dels programes d'activitats populars exclusivament en català", explica l'edil taronja, "l'Ajuntament no ha de donar l'esquena a la gran majoria de ciutadans que tenen com a llengua habitual el castellà."
"En Cs defensem la legalitat i també el sentit comú, una cosa que sovint s'oblida des de les administracions públiques. Per això, demanem que l'Ajuntament de Cornellà sigui conscient de la realitat de la ciutat i actuï en conseqüència, deixant d'utilitzar la llengua com a instrument polític excloent d'una part molt important dels nostres ciutadans", sentencia Martínez.
Redacció / Fotos: Arxiu