Ha pujat en més de 550 persones trencant la tendència sis anys consecutius de disminució
Segons l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat, el territori ha augmentat en el darrer any en 4.113 persones el total de la seva població. Els estrangers també han crescut, en 554 persones, fins a un total de 74.874, i representa així el 9,2% del conjunt de residents del territori. Aquesta pujada de la població estrangera resident trenca amb la tendència de disminució iniciada al 2011 i que ha durat 6 anys, i segueix la pauta del conjunt de Catalunya.
D’altra banda, el percentatge de població estrangera empadronada a la comarca (9,2%) és inferior a la proporció de població estrangera del conjunt de l’Àrea Metropolitana (14,7%), de l’ATM (13,1%) i de Catalunya (13,8%).
Factors diversos
La variació donada es pot atribuir a fets diversos: d’una banda, a la recuperació del saldo migratori amb l’estranger, que ja s’apuntava a les dades de la darrera estadística de variacions residencials, fruit de l’increment dels fluxos migratoris provinents de l’exterior i l’estabilitat en les sortides cap a l’exterior.
Tot i amb això, també s’ha de tenir en compte que els canvis en la xifra de població estrangera d’un territori també es veuen afectats per altres components: el creixement vegetatiu (naixements i defuncions de població estrangera) i el procés de naturalització (persones estrangeres que adquireixen la nacionalitat espanyola). Tot i que no hi ha dades d’adquisicions de nacionalitat per àmbit municipal, es pot veure una aproximació a aquest fenomen a través de les dades del Padró.
El percentatge de població espanyola del Baix Llobregat nascuda a l’estranger ha augmentat progressivament en els últims anys: el 2017, la població amb nacionalitat espanyola nascuda a l’estranger augmenta en 2.015 persones i ja representa el 5,1% del total de població.
Més dones
L’augment de població estrangera a la comarca per sexe ha estat de 56 homes i 498 dones, i per grups d’edat s’ha donat sobretot entre la població de 40 a 64 anys. L’estructura demogràfica de la població estrangera respon a un perfil més jove que el de la població de nacionalitat espanyola.
L’edat mitjana de la població estrangera és de 34 anys mentre que en el cas de la població de nacionalitat espanyola és de 42 anys. A més, el gruix de la població estrangera es concentra en les edats actives (especialment en els grups de 20 a 44 anys). La presència de població estrangera a la comarca contribueix així a fer augmentar el grup de població més jove i el de les persones en edats actives. Tot i així, també es veu en els darrers anys un progressiu envelliment dintre del propi col·lectiu amb nacionalitat estrangera.
Procedència
L’heterogeneïtat de la població estrangera resident a la comarca pel que fa a la seva procedència i el comportament diferenciat entre els diferents col·lectius ha suposat que la variació de la població no s’hagi donat per igual en totes les nacionalitats.
Per continents, Amèrica i Àsia i Oceania han estat els que han protagonitzat l’augment de població estrangera. Per països, és el Marroc el que presenta una major disminució de població estrangera al llarg del darrer any (-755 persones), fet que molt probablement s’explica per adquisicions de nacionalitat espanyola.
La tendència d’increment en termes absoluts s’ha donat sobretot en nacionalitats d’Àsia i Oceania. Així, per exemple, la nacionalitat xinesa ha augmentat el nombre de persones empadronades en 287, la pakistanesa en 108 i la russa en 121 persones.
Tot plegat fa que en la distribució de la població estrangera per continents a la comarca, aquest any hagi començat a recuperar pes sobre el total d’estrangers el conjunt de nacionalitats d’Amèrica (que estaven perdent pes des de l’any 2009).
Per municipis
En tot cas, cal tenir en compte que la població estrangera no és homogènia en termes de distribució territorial ni presenta les mateixes característiques a tots els municipis. Es veuen diferències en la concentració, i distribució municipal dels estrangers. Els tres municipis de la comarca que tenen una proporció de població estrangera més elevada són Castelldefels (19,1%), Martorell (15,6%) i Cornellà de Llobregat (13,4%). Ara bé, el perfil migratori d’aquests municipis és molt divers: mentre que a Castelldefels la majoria d’estrangers tenen nacionalitats de la resta d’Europa (romanesa, italiana i francesa, principalment), a Martorell per exemple, són predominants els estrangers procedents d’Àfrica (especialment del Marroc, però també de Ghana i Nigèria). La població marroquina és la primera nacionalitat estrangera en 21 dels 30 municipis de la comarca.
En xifres absolutes, els municipis que més població estrangera han guanyat en el darrer any han estat Castelldefels (525), Cornellà de Llobregat (287), Gavà (143) i Corbera de Llobregat (115). Sant Boi de Llobregat ha estat el municipi que més població estrangera ha perdut (314 persones menys).
Gràfics il·lustratius
Redacció / Fotos: FV-Arxiu-OCBLL
