Les donacions confirmen la confiança de la ciutadania per un model de gestió del residu tèxtil amb finalitat social i ambiental
Humana Fundación Pueblo a Pueblo, organització que des del 1987 promou la protecció del medi ambient mitjançant la reutilització del tèxtil i duu a terme programes de cooperació a l’Àfrica, Amèrica Llatina i l’Àsia, i també d’ajuda local al territori més proper, ha recuperat 264 tones de tèxtil usat al Baix Llobregat al 2017. A Catalunya, l’entitat sense ànim de lucre ha recollit 5.082 tones el 2017.
Les donacions representen un augment del 12,56% respecte l’any anterior (235 tones), confirmant la confiança de la ciutadania per un model de gestió del residu tèxtil amb finalitat social i ambiental. El tèxtil és la fracció recollida selectivament amb potencial d’aprofitament més gran, per sobre del vidre, el paper, l’orgànica o el plàstic.
La roba procedeix dels 80 contenidors de color verd d’Humana on es diposita la roba, el calçat, els complements i el tèxtil de la llar que ja no s’utilitzen i als quals Humana dóna una segona vida. El servei de recollida del tèxtil és gratuït i representa un estalvi important en les despeses de recollida i eliminació dels residus sòlids urbans. L’objectiu de la Fundació és que la recollida selectiva de roba usada i la seva preparació per a la reutilització es consolidin com a part fonamental de la gestió de residus.
Humana hi recull roba a 21 municipis. Allà on hi ha hagut més donacions és a:
Tones
Cornellà de Llobregat 63
Castelldefels 45
Abrera 34
Cervelló 19
Sant Boi de Llobregat 16
Viladecans 15
Un actiu que genera progrés
Àgata Soler-Roig, responsable de l’àrea de Recollida d’Humana a Catalunya, valora així el balanç en la recollida selectiva: “Cada vegada hi ha més interès per part de la ciutadania i de les administracions per a reduir la quantitat de residus i allargar la vida de la roba que està en bon estat. Mitjançant la recuperació de la roba usada, disminuïm el volum de residus impropis que acaben en altres fraccions, a més de possibilitar-ne la reutilització i recuperar-ne les matèries primeres. Ho fem per a dotar a aquests recursos d'una finalitat social, ja que la roba que què ens desfem és un actiu que, gestionat degudament, esdevé motor de progrés al territori i generador de fons per a la cooperació al desenvolupament a l'hemisferi Sud.”
I afegeix: “Com a especialistes en preparació per a la reutilització, gestionem les donacions de roba i calçat usat per a obtenir el màxim aprofitament del residu tèxtil, donant-li una segona vida i afavorint amb això un model d'economia circular. Així, convertim els residus en recursos perquè siguin utilitzats una vegada i una altra, contribuint així a una societat econòmica i socialment sostenible.”
Benefici ambiental
Humana va ser pionera a Espanya en la recollida i preparació per a la reutilització de roba usada: va començar-ne l’activitat el 1987, utilitzant contenidors de fusta, substituïts posteriorment pels actuals metàl·lics que garanteixen alts de nivells d’usabilitat i seguretat. En 31 anys de recollida selectiva, la col·laboració dels ciutadans ha permès recuperar 294.344 tones de roba, l'equivalent a omplir més de quatre vegades un gran estadi de futbol.
Després de l'orgànica, els envasos i plàstics, el paper i el cartó, i el vidre, el residu tèxtil és la cinquena fracció que més generen els catalans i la que presenta el percentatge de valorització més alt (per sobre del 90%). No obstant això, només una de cada 10 peces que ja no volem té una segona vida; a la resta no se li dóna un tractament apropiat cosa que n’impossibilita el reaprofitament. D'aquí la importància de conscienciar a la ciutadania de la necessitat de la recollida selectiva.
La reutilització i el reciclatge del tèxtil contribueixen a l'estalvi de recursos, la protecció del medi ambient i la lluita contra el canvi climàtic. Redueixen els residus en els dipòsits controlats i en les plantes incineradores, així com l'emissió de gasos d'efecte hivernacle. Cada kg de roba que es reutilitza i no és incinerat evita l'emissió de 3,169 kg de CO2, segons dades de la Comissió Europea.
Les 264 tones recollides al Baix Llobregat el 2017 representen un estalvi de 838 tones de CO2 a l’atmosfera.
Benefici social
D'altra banda, la gestió del residu tèxtil té dos grans beneficis socials: el primer és la generació d'ocupació verda i la contribució a l'economia social, ja que fomenta la creació de llocs de treball inclusius, estables i de qualitat: Humana compta amb una plantilla en augment gràcies a que genera una ocupació indefinida per cada 36.000 kg de tèxtil recollit.
El segon és l'aportació de recursos a projectes de cooperació al desenvolupament. Després de tres dècades d'activitat, 2,4 milions de persones s'hagin vist involucrades en els projectes de desenvolupament que Humana duu a terme als països del Sud de la mà de socis locals. Ha destinat més de 30 milions d'euros per a la formació de professors de primària, l'impuls de l'agricultura sostenible enfortint les capacitats de petits agricultors o els programes de lluita contra el VIH/SIDA, entre altres accions de desenvolupament.
Jerarquia de gestió de residus
La roba dipositada en els contenidors d'Humana tenen dues destinacions: al voltant del 60% es tracta a les plantes preparació per a la reutilització de la Fundació (tres: a Madrid, l’Ametlla del Vallès i Granada) i la resta es ven a empreses de reutilització i reciclatge.
Les peces tractades tenen les següents destinacions:
- El 62% es prepara per a la reutilització: el 13% es destina a les botigues secondhand d'Humana al país i el 49% s'exporta, principalment a l’Àfrica, on és venut a preus de mercat per a generar-hi recursos per a la cooperació al desenvolupament.
- El 28% es troba en un estat que no en permet la reutilització i es ven a empreses de reciclatge perquè elaborin altres productes (mantes, aïllants o draps per a la indústria d'automoció).
- El 6% es destina a valorització energètica.
- El 4% s'envia a un centre de tractament de residus per a disposició final: són productes que no es poden reutilitzar, ni reciclar ni valorar energèticament.
Redacció / Fotos: Humana-Arxiu