Els marroquins va ser la comunitat més nombrosa amb el 25,3%, seguida dels romanesos (7,8%) i els xinesos (5,4%)
La població de nacionalitat estrangera resident a Catalunya va ser d’1.023.398 habitants a 1 de gener de 2016 i va representar el 13,6% del total de la població, segons el Padró municipal d’habitants. La població estrangera va disminuir en 4.671 persones en relació amb un any enrere, amb una variació interanual del -0,5%. Cal tenir en compte que les variacions en el nombre d’estrangers es veuen afectades pel procés de naturalització d’aquesta població.
Segons l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat), el nombre de residents estrangers al Baix Llobregat l’any 2016 va ser de 74.320 persones, mentre que el 2015 fou de 74.844. És a dir una disminució de 0,7% (-524 persones menys). El percentatge d’estrangers l’any passat va ser del 9,2% del total de la població.
Per origen, la població marroquina va ser la més nombrosa amb 18.768 persones (25,3%), seguida de la romanesa (5.803, 7,8%) i la xinesa (4.038, 5,4%). També cal destacar altres nacionalitats com la italiana (3.748, 5%) i l’equatoriana (2.806, 3,8%), mentre que d’altres països va ser de 39.157 persones (52,7%).
A Catalunya
Segons l’Idescat, la disminució de la població estrangera es reflecteix a la majoria del territori, tot i que hi ha un grup de sis comarques i l’Aran que registren increments, de diferent intensitat. Osona (amb un augment del 4,0%), la Segarra (2,6%) i el Moianès (2,0%), foren les que van guanyar més població estrangera, mentre que les que van perdre més van ser el Pallars Jussà (‑7,4%), el Montsià (-7,1%) i el Pallars Sobirà (-7,1%).
A 1 de gener del 2016, les comarques amb més presència de població estrangera van ser l’Alt Empordà (24,9%), la Segarra (24,8%) i el Baix Empordà (19,1%), seguides pel Gironès, la Selva, el Segrià i el Pla d’Urgell, amb proporcions al voltant del 18%. Les comarques que van tenir menys presència de població estrangera van ser el Moianès (7,0%), el Berguedà (7,2%), l’Anoia (7,6%) i el Ripollès (7,7%).
Els municipis que proporcionalment van tenir més població estrangera van ser Guissona (49,1%) i Castelló d’Empúries (44,6%), seguits de Sant Pere Pescador (38,5%), la Portella (37,9%) i Salt (37,4%).
La població marroquina va ser la primera nacionalitat en 26 comarques de Catalunya, mentre que la romanesa ho va ser en 10 comarques i a l’Aran. Al Barcelonès la nacionalitat més nombrosa va ser la pakistanesa; a la Garrotxa, l’índia; al Moianès, la nacionalitat maliana; a l’Alt Urgell, la portuguesa, i a la Cerdanya, la boliviana.
Redacció / Foto: Arxiu