La voluntat del consistori és millorar els accessos a la platja i fer un ús públic dels terrenys que fins fa poc més de 10 anys ocupaven els càmpings La Ballena Alegre, el Toro Bravo i el Filipines.
L’Ajuntament de Viladecans reclamarà a Aena assumir la gestió de la franja litoral del municipi segons informa l’ACN. Més de 10 anys després que el gestor aeroportuari expropiés els terrenys que ocupaven els càmpings La Ballena Alegre, el Toro Bravo i el Filipines per construir la tercera pista de l’aeroport del Prat, el consistori creu “que ha arribat l’hora” de retornar a la ciutadania aquest espai.
Segons José Luis Atienza, segon tinent d’alcalde, l’objectiu és millorar els accessos a la platja i, garantint la protecció d’un espai molt sensible, obrir a la ciutadania uns terrenys que sempre han estat en mans privades. “Volem que la gent de Viladecans senti com a pròpia la seva platja”, destaca. Actualment, el consistori s’encarrega de conservar les pinedes litorals de la zona amb fons propis i la seva voluntat és desplegar el Pla especial de protecció aeroportuària de Barcelona que preveu diferents usos dels terrenys.
Els terrenys que l’Ajuntament de Viladecans vol passar a gestionar són els que van paral·lels a la platja del municipi entre la zona de la Murtra i la del Remolar, a tocar de la reserva natural, i que fins a l’ampliació de l’aeroport del Prat ocupaven els càmpings.
El conveni
En el moment de l’expropiació, el consistori i Aena van signar un conveni perquè, a canvi d’un milió d’euros, l’ajuntament s’encarregués de la conservació de la pineda litoral i de reformar l’edifici modernista de Ca la Pilar, obra de Puig i Cadafalch, que es troba dins els terrenys que ocupava el càmping Toro Bravo. Actualment, el consistori segueix fent-se càrrec de la pineda amb fons propis que li suposen una despesa anual d’uns 40.000 euros.
Balanç de la relació
Fent la vista enrere, el segon tinent d’alcalde de l’Ajuntament de Viladecans, José Luis Atienza, assegura que el balanç de la relació amb Aena aquests últims 10 anys ha estat “positiva” perquè ha permès restaurar l’espai natural que ocupaven els càmpings, recuperar la pineda litoral, conservar els ecosistemes i fer de la platja de Viladecans “el sistema litoral més interessant des del punt de vista natural de tot el litoral metropolità”. Amb tot, el segon tinent d’alcalde creu que passats 10 anys “cal fer un pas més” i reclamar a Aena la gestió d’aquest espai perquè, amb totes les limitacions que suposa tenir l’aeroport a tocar, “passi a ser d’ús públic”. “Aena és especialista a fer volar avions i no en gestionar espais públics i el que hauria de fer és deixar que nosaltres puguem gestionar el nostre propi territori”, afegeix. Recorda que quan va tancar l’últim càmping, molta gent a Viladecans va tenir l’esperança que Aena permetés obrir més punts d’accés a la platja que se sumessin al camí de la Murtra, l’únic que durant molts anys permetia accedir a la platja. Deu anys després però, només s’han obert dos nous passos, un a la reserva natural del Remolar, amb un pàrquing amb 60 places que obre els caps de setmana i l’estiu, i un petit pas per a vianants als antics terrenys del càmping Filipines. “És hora que la gent de Viladecans senti com a pròpia la seva platja i no marxi a la d’altres municipis propers molt més accessibles”, afegeix Atienza. A més recorda, segons l’ACN, que el mes de maig de 2014 es va aprovar el Pla especial de protecció aeroportuària de Barcelona, referent al municipi de Viladecans, que preveu els usos que es poden fer als terrenys. Un pla, lamenta, que a dia d’avui encara no s’ha aplicat. En aquest sentit, el segon tinent d’alcalde assegura que des de la privatització del 49% del gestor aeroportuari el 2014, les relacions amb Aena “són més difícils” perquè qualsevol gestió “obliga a seguir un camí burocràtic que ho complica tot molt”. Concretament, el pla divideix en tres àrees la franja litoral de Viladecans. A la primera, la que correspon als terrenys del càmping La Ballena Alegre, a la zona de la Murtra, s’hi preveu la possibilitat de restaurar i ampliar fins a un 10% les construccions de l’antic càmping per fer-hi locals de restauració i d’oci. Al segon, el que correspon als terrenys del càmping de les Filipines, s’hi contemplen activitats relacionades amb l’educació ambiental, la recuperació de la fauna i flora silvestres, i les de caràcter cultural, d’educació,d’esplai i esportives a l’aire lliure i les lligades a les activitats nàutiques. Al tercer, el de la zona del Remolar, hi que queda restringida qualsevol activitat que no sigui la conservació de la pineda i l’accés a la platja.
Redacció / Fotos: Arxiu