Entre els homes se situarà en uns valors molt similars als actuals, tot el contrari que en les dones on la projecció preveu un creixement més elevat.
El Baix Llobregat, com la resta de comarques catalanes, s’ha vist immers en els darrers anys en un canvi rellevant de la seva estructura demogràfica que es pot seguir de forma clara a través de l’evolució de la seva piràmide de població. L’estructura d’edats entre els anys 1981 i 2015 mostra una clara reducció en la base de la piràmide, fruit de la reducció de la natalitat produïda a finals del segle passat i del conseqüent envelliment de la població.
Tot i això, el nombre d’efectius en edat laboral no ha deixat de créixer en els últims 35 anys, fet degut d’una banda a la incorporació a finals dels anys 80 i 90 del segle passat de les generacions plenes del baby boom nascudes els anys 70, i d’altra banda a forta arribada de població d’origen estranger a principis del segle XXI. Si a tot això es suma el concepte de participació en el mercat de treball, és a dir, el que es coneix en termes estadístics com a població activa, mesurada a través de la taxa d’activitat, es troba un altre element explicatiu rellevant en l’evolució recent de l’activitat a la comarca i al conjunt de Catalunya: l’augment continuat de la participació de les dones en el mercat de treball donat des de 1981 fins a l’actualitat.
L’anàlisi
Fruit de la recent publicació de les projeccions de població activa 2015-2051 per part de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT), l’Observatori Comarcal del Baix Llobregat ha presentat una anàlisi d’aquestes dades pel conjunt del Baix Llobregat fins a l’any 2026, últim any disponible per a les prediccions comarcals. Aquesta informació presenta diferents hipòtesis sobre les tendències de la població activa i de la taxa d’activitat i anticipa, quantificant-los, els possibles canvis futurs en termes de volum de població activa, estructura per edats i pautes de renovació.
El Baix Llobregat presenta en l’actualitat la xifra més elevada de població en edat activa de la seva història (527.507 persones l’any 2015), però ha experimentat també una sèrie de canvis en la composició per edats de la mateixa. En els darrers anys ha augmentat l’edat mitjana de la població en edat activa, dels 36,4 anys de mitjana l’any 1981 als 40,9 anys el 2015.
L’índex de joventut de la població en edats actives, indicador que posa en relació la franja de menys edat (de 16 a 39 anys) amb el grup de població potencialment activa de més edat (de 40 a 65 anys) també s’ha vist reduït del 153% de 1981 al 83% de 2015. Això significa que mentre que el 1981 hi havia 153 persones en la franja més jove de la població activa per cada 100 persones en la franja de més edat, l’any 2015 aquesta relació ha passat a ser de 83 persones en la franja més jove per cada 100 persones en la franja més vella.
L’índex de renovació de la població en edats actives és un altre indicador que confirma aquesta tendència: mentre que l’any 1981 hi havia 218 persones en la franja d’entrada a l’activitat (de 16 a 24 anys) per cada 100 persones en la franja de sortida (de 55 a 64 anys), el 2015 aquesta relació s’ha reduït a 84 persones en la franja d’entrada per cada 100 persones en la franja de sortida de les edats actives.
Evolució de la població activa
Es preveu que el conjunt de la població activa de la comarca continuï disminuint lleument fins al 2017, tot i que després s’espera que torni a créixer fins al 2026.Per sexes, mentre que la projecció de població activa masculina per a 2026 se situa en uns valors molt similars als actuals, entre les dones la projecció preveu un creixement més elevat.
Canvis en la composició de la població activa
L’augment de l’edat de la població activa adquirirà rellevància en la composició del mercat de treball de les properes dècades. Aquests canvis comportaran un augment en la mitjana d’edat de la població activa, que passaria dels 41,6 anys del 2015 a 43,2 anys el 2026.
Redacció / Fotos: Arxiu